Sense piscina ni planter no hi ha Divisió d’Honor El Sant Feliu de Llobregat es veu obligat a renunciar a la plaça entre els millors equips del waterpolo estatal masculí

Sant Feliu de Llobregat té més de 44.000 habitants però no disposa de piscina de mides olímpiques. Aquesta és la principal raó esgrimida pel propi club al comunicar que el primer equip masculí, que s’ha guanyat l’ascens a la Divisió d’Honor del waterpolo, es ve obligat a renunciar a la plaça entre els millors. L’equip femení, per sort, sí que es mantindrà entre les millors.

No ha estat, aquesta, una decisió fàcil al Baix Llobregat. El Club Natació Sant Feliu fa 50 anys precisament aquesta temporada i la consecució de l’ascens a dins de l’aigua era el cimbori del bon moment de l’entitat, tant a nivell esportiu com social. Però el que no pot ser no pot ser i el propi Sant Feliu ho ha fet públic amb la manca de piscina reglamentària pròpia, al municipi, com a factor detonant. Tot i que no argument únic.

El Sant Feliu podria haver jugat amb els Barceloneta, Barcelona, Sabadell, Terrassa, Sant Andreu o Mataró a la Divisió d’Honor masculina però no vol jugar els seus partits fora de casa. Hi havia opcions sobre la taula, però la directiva les ha desestimat. En un comunicat expliquen que “jugar fora de Sant Feliu hagués produït un desarrelament considerable en relació als nostres equips de base, públic i ciutadans i restaria valor al fet de ser un equip de Divisió d’Honor”. El que sí que demana, precisament, l’entitat és que l’Ajuntament resultant de les eleccions d’aquest diumenge comparteixi les cuques per tenir una piscina de mida reglamentària al municipi: “esperem que la ciutat pugui disposar d’una piscina que permetria no només l’ascens de l’equip sinó una millora de les infraestructures locals en serveis al ciutadà durant tot l’any”. El club gestiona el Complex. Una ampliació d’aquest sembla el més viable.

La celebració de l’ascens que no es podrà consumar. Foto: waterpolista.com

També motius econòmics

Precisament per la gestió del complex esportiu, l’economia del club podria no haver suportat el cost de tenir els nois jugant entre els millors. “El nostre objectiu ha de ser l’ascens amb garanties i possibilitats reals de poder competir a la màxima divisió per consolidar el primer equip en el futur com hem fet amb el femení”, expliquen dels del club. De nou, a més, fan referència a les negociacions amb l’Ajuntament. Pot semblar un pas enrere però és més una passada llarga de pilota. Fins a les aigües de l’administració concretament.

El femení, que sí que juga a Divisió d’Honor

Aposta pel planter i defensa del femení

Esportivament, però, el comunicat de renúncia del Sant Feliu presenta un argument encara més rellevant i és que el club s’exigeix que els jugadors dels primers equips siguin majoritàriament de casa i això, expliquen, encara no és prou fonamentat en el primer equip masculí. Aquesta –i les diferències de reglament que permeten que les noies sí que puguin jugar a les instal·lacions pròpies– explica el per què el club renuncia a l’honor de jugar a dalt a la lliga masculina. Asseguren que “el nostre model identifica clarament que els primers equips del club han d’estar formats en la seva majoria per esportistes del planter i aquesta situació encara no s’ha produït amb els nois i ens falten algunes temporades perquè això sigui així. El valor que donem als equips de base és la nostra bandera”, expliquen.

Ja tenim aquí la Fosbury 33!