Caster Semenya, l’estrella perseguida

2 minuts de lectura

El 2009 Caster Semenya va saltar a la fama després de guanyar l’or al Mundial de Berlín amb una marca estratosfèrica d’1:55:45 als 800 metres. La federació internacional d’atletisme (IAAF) va decidir investigar-la i, després de comprovar que els seus nivells de testosterona eren tres vegades més alts que els de les rivals, la va excloure de les competicions durant un any. La sud-africana tenia 18 anys quan va ser sotmesa a un test de verificació de sexe que va constatar que tenia una singularitat cromosòmica, sense úter ni ovaris i amb testicles interns. La filtració dels resultats (mai oficialitzats per part de la IAAF) va mediatitzar un cas que va portar diverses personalitats a firmar un text contra el «racisme biològic» de la IAAF, a qui acusaven de vulnerar els drets més fonamentals de Semenya.

La migfondista va tornar a córrer i no ha deixat de guanyar des de llavors: és la campiona olímpica de 2012 i 2016 i triple vencedora als Campionats del Món, un currículum que impressiona i que va acompanyat d’una superioritat evident a la pista. Ras i curt: Caster Semenya és la millor especialista dels 800 metres llisos d’aquest segle i té prou talent per doblar l’esforç als 1.500, on aquests darrers mesos ha aconseguit marques extraordinàries.

La IAAF no ha deixat de mirar-la amb suspicàcia durant aquests anys: a finals del 2017 va presentar un informe que determinava quins eren els beneficis de les atletes que tenen uns nivells de testosterona més alts sobre la resta de competidores. Aquell informe és la base del nou reglament anunciat fa un mes sobre l’elegibilitat de les competicions femenines, que entrarà en vigor al novembre per «defensar i promoure una competició justa». El nou reglament només afectarà les proves on pot competir Semenya (dels 400 als 1.500 metres llisos) i obligarà les persones intersexuals a demostrar que durant sis mesos consecutius han reduït els nivells de testosterona per sota d’un límit (5 nmol/L) a través d’un tractament hormonal si volen competir en cites internacionals. Aquest tractament l’hauran de seguir fent durant tota la carrera esportiva. Si Semenya no vol ser exclosa de les competicions, al novembre ja hauria d’haver començat a hormonar-se per complir una norma feta a mida que només l’afecta a ella.

Indiferent als moviments de la IAAF, la sud-africana ha competit aquest mes amb el mateix domini de sempre, i es va endur fa pocs dies un nou triomf a la Lliga del Diamant amb la cursa més ràpida de la història en territori nord-americà. En l’única ocasió que s’ha referit en públic a la nova normativa va deixar anar: «No vull parlar de bajanades». Mentre que la IAAF assegura que el seu rendiment decaurà entre un 9% i un 10%, altres estudis indiquen que la testosterona no li dona avantatge i que la normativa és injusta per a una atleta d’un talent extraordinari que no encaixa enlloc, perseguida senzillament per no complir els paràmetres de la normalitat.