Quatre etapes del Tour de França, cinc del Giro d’Itàlia, quatre més de la Vuelta a Espanya, el Campionat del Món de contrarellotge per equips, el Tour de Flandes, la Fletxa Valona, la Lieja-Bastogne-Lieja, la Clásica de San Sebastián, dues etapes de la Volta a Catalunya, tres etapes de la Volta al País Basc… i així fins a sumar un total de 69 victòries. Un seguit de triomfs que col·loquen a l’equip belga Quick-Step Floors com el més exitós, amb diferència, de la temporada ciclista del 2018.
Amb tanta presència al podi sembla que les marques s’haurien de barallar per associar-se a aquest equip però a falta d’un mes per acabar la temporada la formació que lidera el belga Patrick Lefevere encara busca un patrocinador per l’any que ve. Això es deu al fet que la l’empresa Quick-Step, que fins ara donava nom a l’equip, ha decidit rebaixar la seva aportació econòmica i passar a ser un patrocinador secundari de cara el 2019.
Amb el suport d’altres espònsors també secundaris, el millor equip ciclista del 2018 segueix buscant un patrocinador principal que li doni nom i li asseguri estabilitat a llarg termini. Si cap marca fa el pas, Patrick Lefevere ja ha anunciat que l’any que ve el Quick-Step seguirà competint sota el nom de ‘Wolfpack’ (llopada en anglès). I és que aquest és el sobrenom amb el qual des de ja fa alguns anys s’identifiquen els propis membres de l’equip. Referint-se a la germanor i sacrifici pels altres que significa una llobada, el nom ‘Wolfpack’ ha passat a ser ja una espècie de marca no oficial, de moment, del conjunt belga. De fet, enguany l’equip ja va introduir el logo d’aquesta marca al mallot i a la seva web s’hi poden trobar productes de merchandising.
Mentre es confirma si l’equip passa a dir-se ‘Wolfpack’ o hi ha algú que posa els diners sobre la taula per trobar un nou nom, segurament l’actual Quick-Step seguirà sumant victòries. Res estrany si repassem el tros de plantilla amb la que compta aquesta formació.
En aquest equip hi ha, per començar, el vigent mallot de la muntanya del Tour i guanyador de dues etapes a la ronda francesa, Julian Alaphillipe, que aquesta temporada ha vençut també a la Klasikoa de Donosti i a la Fletxa Valona, entre molts altres triomfs. També hi cap el millor velocista del moment, Elia Viviani (18 victòries aquest 2018) i el que pot ser-ho en un futur pròxim, Fernando Gaviria (9 victòries). Entre els tot-terrenys, caçadors de clàssiques, hi trobem el cèlebre Philippe Gilbert i també a Niki Terpstra (que fa les maletes cap al Direct Energie), Zdenek Stybar, Yves Lampaert o Bob Jungels, aquest darrer també especialista en la contrarellotge. Per no parlar dels èxits dels joves i talentosos Maximilian Schachmann o Álvaro José Hodeg.
Enric Mas, rara avis
Hem deixat pel final el ciclista que sembla que podrà combatre la principal feblesa de l’equip belga fins ara, les classificacions generals de les grans proves per etapes. Es tracta del mallorquí Enric Mas, que amb el seu segon lloc a la recent finalitzada Vuelta a Espanya obre la possibilitat al futur ‘Wolfpack’ d’apostar també per anar a buscar la victòria en les grans curses de tres setmanes.
