Tot seguit veurem algun exemple d’entrenadors holístics amb altres formacions que, aplicant-les a l’esport que li apassiona, treu un gran rendiment i uns molt bons resultats.
La pregunta seria: és possible un altre perfil d’entrenador?
Fins ara, tot apuntava que els entrenadors amb més prestigi i carisma eren els que havien jugat a l’elit del seu esport, una creença que mentre els resultats són bons, ningú qüestiona. També es pensa que els entrenadors showmans a les banquetes tenen més caràcter i esperonen millor als seus equips…
Comparem en Simeone, Caparrós o Obradovic amb Valverde, Zidane o Pedro Martinez; tots obtenen bons resultats, tot i que el tarannà és completament diferent.
Entrenadors joves i holístics
Veurem doncs, altres opcions possibles que també tenen èxit. Caldrà veure si més entitats esportives aposten per aquests tipus d’entrenadors. Em sembla molt interessant comprovar com a la lliga alemanya de futbol contracten entrenadors molt joves i alguns sense experiencia com a jugadors. Julian Nagelsmann del Hoffenheim, debuta als 21 anys a la banqueta, Florian Kohfeldt, 35 anys, Werder Bremen; Hannnes Wolf, 36 anys, Stuttgart…
Un enginyer expert en innovació
Posem l’exemple de Domenico Tedesco, 32 anys, del Schalke, que és capaç en un partit on a la mitja part perden per 4-0, de reunir als jugadors al vestidor, posar-se ajupit entre ells i, sense cridar, els esperona a canviar la dinàmica a la segona part…amb un resultat final de 4-4.
Aquest entrenador, enginyer industrial, treballava a l’empresa DAIMLER AG, multinacional dedicada a l’indústria de l’automòbil. Va cursar un mestratge de gestió de la innovació. En aquest mestratge s’aprofundeix en la gestió de la innovació i la gestió del canvi. Responen a oportunitats utilitzant la creativitat per aflorar noves idees des de tots els nivells.
Les eines que s’utilitzen en el mestratge són: la pluja d’idees, parlar amb llibertat i amb confiança, els TIPS; teoria de la resolució creativa de problemes; procés de cascada, gestió de projectes, i un llarg etcètera que transfereix al seu equip de futbol per assolir els objectius.
Com podem comprovar, els clubs cerquen talent i passió avalats per una potent formació d’àmbits desfocalitzats del futbol directament. Per tant, és lícit preguntar-nos si cal experiència prèvia i ésser un jugador d’èxit o és possible que amb talent i passió obtinguis bons resultats sense haver jugat.
Alguns d’aquests entrenadors pensen en millorar el potencial mental, la seva visió perifèrica, les seves reaccions a tot allò que passa i a mantenir el màxim de concentració i atenció; on aquests aspectes podrien ésser en qualsevol àmbit educatiu, esportiu, empresarial, etc.
Per millorar tot això utilitzen diversos programes. Les noves tecnologies tenen un gran protagonisme actualment, i els apliquen tasques de provocació amb alguns objectius que desenvolupen sempre com a simulacre. Per tant, simulen allò que es trobaran.
Usem la pilota sempre: quin sentit té anar a córrer al bosc?
En la derrota els jugadors comproven que se’ls recolza i sempre tenen quelcom a aprendre.
Alguns exemples d’entrenadors amants de la literatura
En els entrenadors de casa nostra vull destacar el flamant campió d’Europa d’hoquei patins: Edu Castro, tècnic del FC Barcelona. Nascut a Vigo, advocat de professió, s’autodefineix com un comunicador i motivador i sobretot un gran lector de literatura. Per a ell la lectura li permet ésser més flexible mentalment i li afavoreix la innovació i la creació.
Cal esmentar la importància de la literatura en els entrenadors perquè s’aprèn molt i es té una mentalitat més holística i sistèmica de les coses. Ets capaç d’adaptar, crear i recrear qualsevol aspecte relacionat amb l’equip que s’entrena en qüestió. Quan li han dit que és un líder tranquil ha dit que, com deia Faust, dóna més força sentir-se estimat que saber-se fort. I diu que comunicar emocions és millor que comunicar tàctiques i la lectura l’ha ajudat molt a entendre-ho.
Esport i empresa: móns paral·lels
Vull remarcar la figura de l’entrenador de waterpolo, Toni Esteller com un gran amant de la literatura universal, fet comprovat perquè el meu pare també té aquesta afició i coincideixen i en parlen molt sovint.
Per a concloure diria que és possible un altre perfil d’entrenador i que el món de l’empresa s’assembla molt al món dels equips esportius on el treball en grup es perfecciona de tal manera que passa a ser un treball en equip.
