És normal que quan la gent veu natació sincronitzada (des de fa pocs mesos, natació “artística”) a través de la televisió no s’imagini ni una centèsima part del treball que hi ha al darrere. Tu veus el resultat: vuit nedadores nedant molt juntes, somrient i que no paren de fer bogeries per l’aigua. Després la majoria deixen anar la típica frase: “això ho faig jo a la piscina del càmping!”. Quan ho volen posar en pràctica, però, no és el que s’imaginaven…
Amb les companyes de l’equip vam intentar classificar les etapes de reconeixement quan veus un conjunt de sincronitzada per primera vegada. Seria alguna cosa similar a això:
El que veus
El que t’imagines
El que fem en realitat
Què pensem: controla el cos, prem l’abdominal, les cames i els peus, rota els malucs, escolta la música i no deixis de comptar, estira els genolls, rema ràpid amb els braços, m’acaba de donar un cop la companya, recupera la posició del cos sense donar la nota, mira endavant, de costat i a la diagonal per estar en formació amb la resta de l’equip…
Queda clar que per treure tant el cos fora de l’aigua sense tocar el terra utilitzem diferents remades de propulsió. Ara ve quan algú ens imagina remant a l’estil David Cal… em temo que no! Per a sostenir-nos a l’aigua utilitzem les diferents palanques que ens ofereixen els nostres braços, segons la posició o el moviment que fem. Fa un temps vam preparar unes demostracions amb la Txell. Us la presento a continuació:
En horitzontal
Per a les posicions de superfície, aquelles en què el cos queda pla sobre l’aigua, fem una espècie de moviment “neteja-vidres” anomenat standard, col·locant els braços al costat del cos. Si la teva intenció és desplaçar-te cap al cap, mous les mans com si diguessis “adéu” (aquests són el tipus de trucs que t’expliquen quan ets petita i tu t’imagines que estàs saludant a criatures submarines que et miren per sota l’aigua… ara me n’adono que vas sumant bogeries d’aquest tipus durant anys i, al final, els danys són irreversibles!).
Si, per contra, vols moure’t cap als peus, el que fem és l’anomenat contra-standard. Fas com si et posessis “caramels a les butxaques”…
Per desplaçar-te encara més ràpid quan estàs en posició plana també existeix la remada de torpede, que un cop li has pres la mida fa força justícia al míssil explosiu, ja que pots agafar molta velocitat. Amb els braços estirats per damunt del cap i sense treure’ls de l’aigua, fem propulsió dient “adéu” per anar cap als peus.
I per a moure’ns cap al cap utilitzem el contra-torpede, dibuixant “infinits” amb les mans.
En vertical
Quan ens col·loquem en posició vertical, és a dir, amb el cap sota l’aigua i les cames fora, la cosa es comença a complicar.
La remada bàsica és la que nosaltres anomenem americana, ja que van ser les ianquis les que la van començar a utilitzar i ens la van ensenyar. Allà l’anomenen, simplement, scull. La utilitzem per a sostenir-nos en la majoria de posicions on tenim el domini del nostre centre de gravetat: vertical, carpa, grua, flamenc…
En posicions de curvatura en què el centre de gravetat es queda enrere i la remada americana no dóna més de si (sempre i quan no siguis l’inspector Gadget i puguis llançar els teus gadgeto-braços un metre per darrere el teu cos), utilitzem la remada asimètrica, en què un braça propulsa cap amunt mentre l’altre estabilitza la posició del cos.
Per fer tirabuixons en posició vertical col·loquem un braç sobre el nostre cap i l’altre a l’altura dels ulls i els movem en cercles per sostenir la línia recta del nostre cos.
Si volem baixar girant…
I si per contra volem pujar girant…
A partir d’aquestes remades existeixen algunes variants, quan sortim de les posicions bàsiques i ens compliquem la vida. Per a totes les combinacions has de ser quasi tan coordinat com en el joc aquell en què una mà dóna voltes a la panxa mentre amb l’altre et dones cops al cap, però gràcies a elles podem dominar un medi tan inestable com l’aigua. Per descomptat, cada nedadora té els seus petits trucs per controlar el seu cos amb les diferents remades, en funció de la seva composició corporal, força, flexibilitat…
Aquest estiu us vull veure a tots a la platja. A practicar!
