L’any 1996 un jove del planter verd-i-negre feia el seu debut amb el primer equip. Seria un debut testimonial però contra un rival de gran entitat: el Real Madrid de Sabonis i Arlauskas. Al costat de Villacampa o Jofresa, Albert Roma (2 metres i 11 centímetres) va trepitjar el parquet ACB en cinc ocasions aquella temporada, amb un total de 3 minuts, 3 rebots i 2 punts anotats. Amb 17 anys, el pivot es perfilava com una nova perla de l’inesgotable planter de la penya que intentava la transició cap al primer equip. Aquell estiu, però, l’osonenc va fer les maletes i se’n va anar cap als Estats Units per seguir la seva formació acadèmica i esportiva a la High School de Winchendon.
El camí nord-americà va prosseguir després de l’etapa d’institut i Albert Roma va enrolar-se a la Universitat George Washington per formar part dels Colonials. Ho feia després de proclamar-se campió amb Winchendon amb un paper modest (11 punts, 7 rebots i 2,5 taps per partit) i amb l’objectiu de continuar aprenent i aportar dues coses bàsiques al seu nou equip: “tot el que em demana l’entrenador és que aporti defensa i rebot. No crec que necessiti que llenci a cistella, no he estat mai un gran anotador i sempre m’ha agradat passar la pilota, però tampoc vull convertir-me en un jugador unidimensional“. Aquestes eren les reflexions del català en un petit reportatge publicat aquell 1998 a The Washington Post, on quedava clar que el seu nou tècnic confiava que es convertís en un jugador de rotació interessant amb un ampli marge de millora.
Tom Penders ho exposava d’aquesta manera: “no ha tingut uns números brillants a Winchendon. Sovint, amb els jugadors grans, has de tenir paciència. M’agraden els els homes alts que poden córrer i Roma és un d’ells. Té bona mà, un bon ganxo i molt potencial per jugar des del principi, però no el llançaré entre els llops“. Amb quatre titulars de la temporada anterior que continuaven a l’equip, la irrupció d’Albert Roma amb els Colonials no seria immediata. Passet a passet, s’hauria de guanyar els minuts mentre completava els seus estudis d’economia.
Shawnta Rogers, l’ànima de l’equip
Aquella temporada era la darrera d’un dels jugadors més entranyables de la història de George Washington. Ens referim al jugador baixet d’aquesta fotografia de Jamie Squire, que va liderar l’equip en punts, assistències i pilotes recuperades aquell curs 1998-1999. Ens referim a Shawnta Rogers, que seria escollit el millor jugador de la seva conferència abans d’iniciar una carrera professional que tindria un destacable recorregut per Europa.
Amb més de 20 punts per partit, el base més baix de la NCAA va enamorar l’afició aquella temporada i va liderar la Universitat fins a guanyar el títol de temporada regular de l’Atlantic 10. Un títol, per cert, decidit davant els Musketeers de Xavier amb un buzzer beater espectacular de Rogers que va provocar una invasió de pista massiva per part dels aficionats:
10 minuts al March Madness
Al torneig de conferència les coses no van anar tan bé per als Colonials. Amb Albert Roma plenament assentat com un jugador de rol des de la banqueta, els de George Washington van caure a semifinals davant la Rhode Island de Lamar Odom, que va ser escollit el millor jugador del torneig abans de fer el salt a la NBA. Per segon any consecutiu el conjunt de Penders va aconseguir el bitllet pel March Madness. Eren una de les 64 millors universitats del país i van acabar enquadrats a la conferència sud amb un seed número 11 davant els Hoosiers d’Indiana.
Aquell enfrontament entre Indiana i George Washington va ser el primer i fins ara únic enfrontament del march madness que ha comptat amb la presència d’un jugador català a la pista. La derrota va impedir disposar de més oportunitats aquell 1999 a Albert Roma, que en les tres temporades següents va continuar tenint un paper secundari en un equip que va perdre bona part del seu potencial i va quedar lluny del torneig final de la NCAA.
10 minuts contra Indiana en què Roma va aportar 4 punts, 3 rebots i 1 assistència i va cometre tres faltes personals és el balanç del bàsquet català al madness. Anys més tard l’alacantí Sergio Olmos també participaria al madness (2009), amb una altra experiència d’un únic partit (com a titular) amb Temple, però això ja és una altra història.
El retorn cap a casa
Després de l’experiència americana Albert Roma va tornar a Catalunya per jugar amb la penya a la lliga EBA, competició on tindria una llarga trajectòria passant per equips com el Prat, l’Esplugues, el Navàs, el Viladecans i el Vic. Allà ha format la seva família al costat de Maria Padrós, ex jugadora osonenca que va brillar a les files del Ros Casares valencià i del Perfumerías Avenida de Salamanca, amb qui ha tingut dos fills. Després de retirar-se va provar-se com a entrenador i fa tres anys va formar part de la candidatura Alternativa Ara (es postulava com a responsable de l’àrea econòmica) que va intentar sense èxit guanyar les eleccions a la Junta Directiva del CB Vic.
Aquells 3 minuts testimonials distribuïts en 5 partits diferents amb el Joventut de Badalona de 1996 van ser els únics que Albert Roma va viure com a jugador professional. La seva experiència al madness de fa 19 anys, però, continua essent una fita única per al bàsquet del nostre país.