La temporada d’esports televisats, amigues meves, marca un abans i un després aprofitant aquest cap de setmana. Per més que el temps no canviï i el fred segueixi fent acte de presència, sota la manta ens concentrarem en una altra competició del KO i en l’adéu als Jocs Olímpics coreans. I en l’adveniment del ciclisme de debò…
Sí. Segurament el menú queda dispers i ens passen per alt cites de més rellevància. És el que té fer ús de les opcions, les fílies i les fòbies personals. Els excitats amb l’olor de benzina enyoraran que recomanem l’inici de la cosa aquesta de les Super Bikes i els amants de la raqueta ja no els sorprendrà que aquí venguem cara la recomanació. Ens sap greu però és el que passa amb els esports de més preeminència a la programació. Donem per fet que se’ls acabaran trobant potser a mitja sopa televisiva. Per tant no en fem menció. Ja saben on trobar-los. I també on no anar-los a veure, si cal i poden.
Vist i remenat, doncs, deixeu-me proposar les següents viandes:
La gran cita de l’hoquei sobre rodes pren com a escenari la ciutat més turística que no pas maca de Lloret de Mar. De dijous a diumenge (la final serà a les 20h, en un horari en què realment no trobarem res millor, aprofitem-ho) vuit equips busquen el títol. Com sempre és la classificació de la lliga el barem orientatiu per veure per on van els trets. Fet l’exercici ens trobem amb què, precisament, és un no català el líder. El Liceo. Parar els peus a un equip gallec des de casa nostra pot tenir, per qui li vulgui buscar tres peus al gat, elements quasi eròtics.
Tot i que sense seguir massa la competició domèstica trobem a faltar algun equip a la nòmina de contendents, a l’afició catalana no li faltarà a què agafar-se. Noia, Lleida, Girona, Barça –si no hi ha més remei– Lloret i Reus –si s’és d’allà, perquè si no…– són opcions per posar-se davant la televisió amb la implicació emocional necessària per seguir-hi amb atenció un esport que, reconeguem-ho, no és el millor pel format televisiu. La tele engreixa i pot fer encara més supins partits d’hoquei avorrits. Esperem que no passi.
De la Copa tindrem semis dissabte a les 18:45h i les 21h i la final ja l’hem citat, diumenge a les 20h. Tenim Esport3 de televisió de referència, a més de la bona feina de OK Liga TV. La final, si voleu practicar el castellà, també l’ha de fer Teledeporte.
Si volen em poden dir rebuscat però per mi és un dels partits de rugbi més importants que ha jugat la USAP els últims anys. L’equip del Rosselló es planta al camp del segon classificat com a flamant líder de la competida segona divisió francesa. Un partit a dalt de tot. Els arlequinats estan en el seu millor moment d’ençà del traumàtic descens per primer cop a la història al segon graó competitiu de l’hexàgon i sembla que, tocant tota la fusta del món, els nord-catalans tenen un “aquest any sí” que ja els cou a la gola de no atrevir-se a pronunciar. Valgui de presentació el partit de la primera volta, que els vam passar per la pedra a aquests occitans!
Amb el reproductor d’Eurosport, no pels seus canals, podrem gaudir d’un partit que a més ens ve dissabte a l’hora del vermut, ideal. La USAP és un dels equips més seguits de la divisió i sovint la fan jugar dijous al vespre o diumenge. Aquest cop el partit té quasi una franja exclusiva. Esportivament els catalans, de puntuar, sortirien més que reforçats del partit més difícil de l’any. Tenen vuit punts de marge sobre les posicions que neguen l’ascens directe però per la combinació d’encreuaments es pot dir que de guanyar a la capital del Tarn es podria començar a palpar l’èxit. El rugbi va més enllà del Sis Nacions. Aquest dissabte, sempre endavant!
La vida torna a tenir sentit! Per fi! No és que ho digui jo, és que és un clam entre tothom que és amant del món del ciclisme televisat. Després de les carreres de fullaraca la temporada s’advé aquest dissabte amb la disputa d’aquesta prova que ningú anomena tal com es diu sinó que recorre al seu nom arcaic: la Omloop Het Nieuwsblad és la Het Volk de tota la vida i suposa la primera gran clàssica, la presa de contacte amb les llambordes i el primer capítol de l’apassionant primavera ciclista que, tot i que la cultura generalista s’obstini en ignorar-ho, sempre és millor i més apassionant que les proves per etapes.
Eurosport torna a ser el racó del ciclisme i ens servirà el primer gran duel entre primeres espases. Veurem si Greg Van Avermaet –que diu que encara va més fort que l’any passat– comença 2018 com va estar quasi tot l’any passat. El belga és el gran favorit després d’endur-se aquesta prova els últims dos anys.
Pels que el ciclisme us serveixi d’escapisme paisatgístic, enguany els paratges de Flandes potser us sonen per la rabiosa actualitat. Veureu boscos com els que tants cops han servit de teló de fons per passejades bucòliques del President Puigdemont i sempre podeu intentar emfatitzar amb la terra on s’està enamorant-vos de l’esport que allà és religió, juntament amb la cervesa.
Proposo llevar-nos aviat aquest divendres, i si no ja ho enxamparem al resum. Però crec que valdrà la pena. S’acaben els Jocs Olímpics, el temps aquell en què els que mai ens hem fotut sobre uns esquís ens atrevim a opinar sobre com negocia una corba un esportista A o la tècnica del cúrling de l’equip B. S’està a punt d’apagar la flama olímpica. Quina pena.
Costa destriar cites d’aquestes darreres hores olímpiques però ens decantarem per l’espectacularitat de l’esquí Cross i per mirar de consumir tota la seva exhibició final, que no anirà més enllà de 40 minuts de durada. S’acaben les piruetes i per la majoria de nosaltres s’apaguen qui sap si fins d’aquí a quatre anys. Fer-ho amb les noies, que potser són menys potents físicament però que desprenen més tècnica i igualtat entre elles em sembla molt necessari.
