La nit va ser fructífera en espectacle i vam poder viure vibrants moments dins l’octàgon. Una reina difícil de moure del seu tron, un rus implacable i múltiples combats que ens van fer gaudir dels últims compassos d’aquest d’any d’arts marcials mixtes. Ho recapitulem a continuació.
Glops de realitat. Primers combats de la main card
Quan un lluitador amb el pedigrí de Carlos Condit s’agafa un any i mig sabàtic per ajustar, senyal que hi ha coses que no estan funcionant. Dels seus últims set combats, cinc derrotes i dues victòries. Per un lluitador que venia d’un combat pel títol contra en GSP una ratxa massa dura.
Durant el combat del passat dissabte se’l va veure superat. Sembla que els rivals li han pres la matrícula i saben que un cop a terra el d’Alburquerque té molts problemes per ser ofensiu. Així ho va fer Neil Magny i va ser una victòria clara i dominant.
https://www.youtube.com/watch?v=9I-Jm0XD6J0
Vejam com reacciona Carlos Condit davant aquesta ratxa de tres derrotes consecutives. Per la seva banda, Neil Magny suma un victòria de prestigi i seguirà movent-se en el segon pla de la divisió, a l’espera de caçar una bona peça de la part alta de la classificació.
Cynthia Calvillo havia arrassat d’ençà que va passar-se a professional. Sis victòries per cap derrota amb grans exhibicions de talent i convicció. Aquesta ratxa l’havia portat fins a la part alta de la classificació del pes palla de l’UFC, amb aurèola de futura campiona o com a mínim de candidata al títol. Però tota aquesta tempesta va fer un pas enrere el dissabte quan es va enfrontar a l’excampiona Carla Esparza. Va tastar el següent nivell i el gust va ser amarg. Després de quinze minuts, es va mostrar superada per la força i el volum de cops de la “Cookie Monster”. Veurem com canvia la classificació, ja que Calvillo estava per davant Esparza i com afecta aquest resultat al seu futur pròxim.
L’anglès Mark Diakiese es caracteritza per ser un guerrer amb swag i que gaudeix sumant highlights sorollosos. Això i la seva personal cresta vermella l’han fet un dels lluitadors preferits pels fans. Mai havia sigut finalitzat… fins que va arribar “The Hangman”. En una exhibició de paciència, Dan Hooker va contrarestar el joc explosiu i imprevisible de Diakiese. Fins que a l’inici de l’últim assalt, el lluitador anglès va fer cas omís de les ordres dels seus entrenadors que li havien demanat que no intentes més take downs. Quan ho va intentar, Dan Hooker va trobar un forat on armar una implacable guillotina que va fer abandonar al britànic.
https://www.youtube.com/watch?v=mwAhEJESTa0
L’australià sembla molt més còmode en la seva tornada al pes lleuger. A veure si en enfrontar-se a l’elit segueix amb la seva imparable pujada.
Welterweight | Neil Magny | def | Carlos Condit | Decision (Unanimous) | 3 | 5:00
Strawweight | Carla Esparza | def | Cynthia Calvillo | Decision (Unanimous) | 3 | 5:00
Lightweight | Dan Hooker | def | Mark Diakiese | Submission (Guillotine choke) | 3 | 0:42
El domini claustrofòbic. Khabib Nurmagomedov vs. Edson Barboza
L’Edson no havia sentit mai aquesta sensació. Tot i entrenar amb l’American Top wrestlers del més alt nivell, mai havia sentit que es quedava sense espai. Durant gairebé onze minuts dels quinze que va durar el combat la seva cara va ser de desesperació total, d’estar completament sobrepassat pel buldòzer que el va atropellar sense pietat i el va arrossegar per tota la lona de la gàbia. Va viure en carn pròpia una pallissa a la daguestanesa, el domini claustrofòbic de les urpes d’una àguila que sembla més un ós que una au rapinyaire. La seva cantonada cridava consignes que resultaven inútils i ell va tenir l’immens mèrit de sobreviure durant tot el combat. Cap altre.
Des dels primers instants del combat en Khabib es va fer erigir com amo i senyor de l’octàgon. Va començar a perseguir Barboza imposant un ritme frenètic amb una pressió estratègica que inutilitzava intel·ligentment els cops de peu del brasiler, que en els primers instants va connectar uns leg kicks terribles. En comptes d’apaivagar l’empenta d’en Khabib, va semblar que encenia el foc intern de la fera. Llavors en Nurmagomedov el va abocar a terra i es va acabar el combat. Un cop allà, Edson Barboza va ser un titella en mans del rus.
https://www.youtube.com/watch?v=bUQikh_e8sU
El primer assalt d’en Khabib és una obra d’art. Impressiona per la contundència amb què persegueix, esbotza i apallissa a Barboza. Semblen animals d’espècies diferents i hem de recordar que Edson Barboza és un dels millors artistes marcials del món. La capacitat de generar poder amb els seus punys en molt poc espai, sumada al control que té del cós del seu rival i com el sotmet a la seva voluntat, fan de Nurmagomedov un dels guerrers més dominants que mai hagi glorificat l’octàgon.
Pel segon i el tercer assalt, Barboza va intentar mantenir-se dins la competició, però només veient la seva cara, ja es podia predir que el combat no canviaria de guió ni de miracle. Més acarnissament, més càstig i més domini del de Daguestan. Victòria per 30-24, el màxim possible. 153 cops a 25. 10:32 segons de control a terra de Nurmagomedov. Tot això amb la calma i la convicció més absolutes. Fa por.
Només acabar el combat en Khabib va deixar anar a l’entrevista sobre l’octàgon que si el deixaven descansar durant una horeta, seria capaç de lluitar contra Ferguson o McGregor sense problemes. Alhora, va dir que havia pogut finalitzar el combat en qualsevol moment, però que volia esgotar els quinze minuts per agafar ritme de competició. En boca d’una altra persona, tots estaríem d’acord que això són fanfarroneries. Però sortit d’entre els llavis d’en Khabib, no podem fer res més que creure que és veritat. En aquests moments la divisió està roent si fos acer acabat de forjat.
Conor McGregor, l’estrella més gran de la història de l’esport, amb el cinturó segrestat a Dublín i sense saber si tornarà a lluitar mai més. El títol interí en mans de Tony Ferguson: espectacular, imprevisible, fatxenda, carismàtic i sobretot endinsat en una espectacular ratxa de deu victòries encadenades.
Per acabar de guarnir aquest aspre triangle amorós el gran Khabib Nurmagomedov, zero derrotes i vint-i-cinc victòries exhibint un domini sobre rivals de màxim nivell que transporta la ment dels espectadors a aquell nen gros, més gran i molt dolent que els robava l’entrepà i l’orgull a l’hora del patí. La batussa va començar a les xarxes socials. Esperem que durant aquest dos mil divuit, també gaudim dins la gàbia d’una guerra oberta a la categoria més fogosa de l’UFC.
Lightweight | Khabib Nurmagomedov | def | Edson Barboza | Decision (Unanimous) | 3 | 5:00
Una divisió amb nom, cognom i sobrenom. Cris Cyborg vs. Holly Holm
Cristiane Justino Venâncio, la Cyborg, propietària inqüestionable de la divisió del pes ploma femení de l’UFC. Ja quan es va crear aquesta nova categoria, tothom estava d’acord que era per la brasilera, però la constatació d’aquesta realitat ha sigut contundent. Després de la clara victòria sobre una campiona com Holly Holm d’aquest passat dia 30, no podem pensar en ningú capaç d’arrencar-li l’or de la cintura.
Durant els dos primers assalts la Holly va presentar batalla gràcies a un bon pla estratègic i a la seva duresa. Circulava tota l’estona cap a l’esquerra per evitar el directe de dretes de la Cyborg i anava entrant i sortint tant ràpid com podia amb les seves característiques combinacions. A la mínima que la Cyborg connectava algun cop, de seguida tancava el clinch per descansar i tallar la petita fuita de violència que podia explotar en qualsevol moment. Tot i així, va sortir més castigada d’aquests primers deu minuts l’americana que la brasilera. Els jutges van donar empat com a resultat d’aquests dos primers rounds.
A partir del tercer vam corroborar que la Cyborg és molta Cyborg. Es mantenia calmada i atenta al centre de l’octàgon, responen a cada escomesa de la filla del predicador amb un contraatac precís i contundent. La mateixa estratègia que havia estat cabdal per la Holly durant els dos primers períodes ara la feia previsible. Tot i l’atletisme i poder de la Holm, es notava una diferència abismal entre la potència dels cops d’una i l’altra. Pujar una categoria de pes té aquestes coses.
A mesura que passaven els minuts, el jab de la Cris va anar entrant cada vegada de manera més lúcida. La Holly va aguantar perquè és una campiona, però el resultat final era més que evident. Victòria unànime per la Cris i la sensació de no haver-hi cap candidata capaç d’apropar-se al nivell de la campiona de Curitiba.
https://www.youtube.com/watch?v=hZ6chKKOQVU
Ara veurem com ho va l’UFC per trobar rivals per la Cristiane. Ja s’ha parlat d’un possible pugna brasilera entre ella i la campiona del pes gall Amanda Nunes, però de nou, estaríem parlant de persones corresponents a diferents divisions. Nunes és molt potent… però ho és suficientment? En tot cas, la Cyborg està demostrant que possiblement és la dona més perillosa del planeta. Esperem que passi com amb altres campions i campiones dominants i la seva superioritat arrossegui a les seves rivals cap a un nivell més alt portant tota la divisió cap a una nova dimensió.
Women’s Featherweight | Chris Cyborg | def | Holly Holm | Decision (Unanimous) | 5 | 5:00
