Un salt vertical és l’acte d’alçar el centre de gravetat el més amunt possible en un pla vertical fent ús exclusivament dels propis músculs; permet mesurar l’altura que un individu o un esportista pot assolir elevant-se des de terra. Senzill, oi?
Potser us pregunteu com n’és d’important incrementar la capacitat de salt vertical, especialment per als atletes. Bé, el salt vertical és molt important en tots els esports. Ja sigui per una esmaixada de bàsquet, per una rematada de voleibol o bé per un servei de tennis, el salt vertical esdevé en una habilitat clau per a molts esportistes. Fins i tot si no practiqueu esport, us interessa fixar-vos-hi perquè tots plegats som incapaços de saber si algun dia acabarem essent atletes o esportistes de qualsevol mena.
El salt vertical ajuda als joves esportistes a millorar el tir en suspensió per sobre la defensa dels rivals. Una bona capacitat de salt també ens ajudarà a mantenir les mans per sobre la xarxa de voleibol i tenir més opcions de bloquejar la pilota. Colpejar una pilota amb el cap té menys riscos si un nen és capaç de saltar més que l’altre. A més, un bon salt pot ajudar a accelerar la raqueta i millorar la potència d’un servei de tennis.
Una eina per a controlar els entrenaments
Una prova de salt vertical pot servir per avaluar la capacitat de recuperació d’un entrenament amb peses, de velocitat o de qualsevol altra mena. Si sobreentreneu el sistema nerviós realitzant un excés de volum en aixecar pesos o en velocitat punta, la fatiga es manifestarà en primer terme en els moviments que requereixen la velocitat punta. Però també en tindrem en els altres tipus d’entrenament.
Potser no ho noteu gaire, però aquest tipus de fatiga tendirà a mostrar-se ràpidament amb una disminució del rendiment del salt vertical. Si això succeeix, l’ideal serà posar el focus en el volum de sessions d’entrenament per reduir-les i recuperar-se millor. Una eina pràctica és utilitzar el salt vertical com a baròmetre del volum i la intensitat òptimes per a un entrenament.
Ajustar l’entrenament
Només cal entrar en calor i suar i just després fer un parell de salts verticals. Cal comparar l’altura assolida amb aquests dos salts amb l’altura del vostre salt quan esteu frescos i avaluar els resultats. Si l’altura ha caigut un 10% o més, s’hauria de retallar el volum per la meitat en l’entrenament i reduir la seva intensitat un 10%. Per exemple, en un entrenament de peses, en lloc de fer 16 sèries amb una càrrega mitjana del 80% d’1rm hauríeu de fer 8 sèries amb una càrrega del 70%.
Si després de fer el parell de salts verticals de prova l’altura és similar i no ha disminuït, es pot tirar endavant la sessió d’entrenament prevista inicialment. I si després de l’exercici l’altura s’incrementa en 10% o més, podríem augmentar el volum d’entrenament en un 20% i la intensitat en un 5%.
Una cosa que cal tenir en compte és que si recentment heu completat una sessió intensa d’entrenament de cames i estan adolorides, el rendiment del salt pot disminuir temporalment. Per tant, en qualsevol cas, és millor utilitzar el test del salt vertical després d’haver entrenat el tronc superior o, en definitiva, quan el dolor de cames és petit o inexistent.
Article de Coguld1977, publicat originalment a Ground Report.
