Speed Sisters, motor i feminisme a Palestina

A Cisjordània, a Palestina, no hi ha cap circuit de motor oficial. Cap espai físic constant adequat per a la pràctica de curses de motociclisme, automobilisme o espais d’entrenament per a ral·lis. En un territori marcat pel bloqueig d’Israel, els checkpoints, l’ocupació dels colons i totes les conseqüències derivades denunciades reiteradament davant la comunitat internacional, la pràctica esportiva vinculada al motor perviu com un espai d’oci capaç de mobilitzar els aficionats. És a Cisjordània, precisament, on van néixer fa uns quants anys les speed sisters, el primer equip de motor exclusivament femení del món àrab.

A dia d’avui són vuit dones d’entre 18 i 39 anys que competeixen de forma regular en les proves d’automobilisme de Palestina. Fa uns mesos van provar de recaptar diners per participar en una prova de Jordània, a pocs quilòmetres de casa. Volen treure el cap al món competint. Però el que les ha convertit en una referència mundial, sens dubte, ha estat el salt a la gran pantalla.

Un documental per explicar-se al món

La directora canadenca Amber Fares va escoltar la història de les speed sisters per primera vegada dalt a Ramal·lah, quan treballava per a les Nacions Unides. El conductor del seu vehicle li va començar a explicar les proeses al volant de les joves palestines i ràpidament li va despertar la curiositat. Va indagar, les va conèixer i va començar a filmar la seva història durant uns quants anys.

Fares volia explicar la seva història al món, una altra realitat de la Palestina que sobreviu en una realitat hostil: “Volia traslladar un altre punt de vista d’allò que passa al país. Malgrat la limitació dels moviments i de la velocitat a Palestina, aquelles noies s’havien proposat ser competitives, ser ambicioses i destacar en un camí inexplorat“.

El resultat de les filmacions és un documental estrenat el 2015, que ha rebut premis en diferents festivals i que ja ha estat projectat a Londres, París o Detroit amb molt bona acollida entre el públic. Madonna el va llançar a la fama assegurant que és una història que cal conèixer i aquest 2017 continuarà rodant per diverses sales d’arreu del món.

Plantar cara als prejudicis masculins

El motor és un món altament masculinitzat. A casa nostra encara ens sorprenem dels èxits de Laia Sanz o la constància de Rosa Romero, que són capaces de trencar l’exclusivitat dels referents masculins amb la seva pràctica quotidiana. A Palestina les primeres reaccions davant l’arribada de pilots femenines no van ser massa positives. Descol·locaven a la gent del motor de tota la vida, conservadors i amb una mirada estereotipada sobre el rol de les dones en l’esport.

Mona Ali va ser la primera en demanar l’accés a la Federació de curses de Palestina com a pilot novell. Davant la negativa dels nois a compartir projecte amb ella, va treure la tossuderia com una arma infal·lible. Els va convèncer a còpia de guanyar-los. Després van anar arribant la resta i ja és estranya una cursa a Cisjordània sense una dona al volant. Entre març i setembre, temporada de curses, procuren no fallar mai.

Speed-Sisters

També alguna veu de la religió més conservadora va posar el crit al cel davant la presència de dones pilots. Frívoles! Un clàssic en l’evolució de l’esport femení arreu del món que, afortunadament, no va condicionar la seva presència al circuit palestí. En aquest sentit, comptar amb el parer favorable del president de la Federació Palestina d’Automobilisme, Khaled Qadura, va ser determinant: “Són pilots excel·lents que ens fan sentir orgullosos i que estan obstinades a millorar cada dia que passa“.

Israel, el dic de contenció

Més enllà del conservadurisme, també hi ha la presència d’Israel, és clar. No tenen accés a les carreteres del país. Les bones, vaja. Aquelles en què podrien agafar certa velocitat. Aquesta limitació d’espai i condicions constant, a més, també ha afectat algun entrenament proper als checkpoints i als seus recintes militars. En el tràiler del documental, de fet, es veu com reben l’impacte del gas lacrimògen disparat per un soldat israelià en ple entrenament.

Marah Zahalka, de 24 anys, ho explica clarament: “em pregunten si a Palestina deixen conduir a les dones. Somric i els dic: i tant, excepte quan un checkpoint israelià s’interposa al meu camí! Hem de lluitar contra l’ocupació fent les coses que ens fan feliços. I a mi m’agrada conduir“. Betty Saadeh, una de les veteranes, afegeix: “l’ocupació és un obstacle real, no ens podem moure lliurement. No és fàcil, però les dones palestines no deixarem de viure pel fet de patir una ocupació“.

La situació de bloqueig, entre d’altres coses, els ha impedit poder comptar amb cotxes de carreres disponibles en la majoria d’indrets del món. Les speed sisters han hagut de transformar cotxes d’ús diari en bòlids que impressionen l’afició. La reconversió d’un seat ibiza de segona mà cedit pel consolat britànic l’any 2010 en un cotxe de carreres és certament lloable. Però és car. Saadeh ha pujat en diversos podis i ha aconseguit, fins i tot, que Peugeot la patrocini. Un cas singular en una competició menuda i feta en espais inversemblants.

speed-sisters-race-goers2

La falta d’indrets adequats obliga els palestins a reconvertir mercats en pistes de competició. També algun solar recòndit. I fins i tot la pista d’aterratge de l’antic helicòpter de Yasser Arafat. Tot val per poder organitzar una competició i animar els aficionats palestins.

El cas de Noor Daoud

Viure allà, però, els ha impedit poder competir amb normalitat fora del país i s’han hagut de limitar, com a grup, a fer créixer la seva llegenda arreu de Cisjordània. Una de les Speed Sisters originals ja fa un cert temps que va emprendre el vol. Nora Daoud és l’única d’elles que està fent carrera semiprofessional en el motor. I té una explicació lògica: va néixer a Texas i compta amb el passaport nord-americà com a aval per entrar i sortir de Palestina amb molta més facilitat que les seves companyes.

Daoud ho ha aprofitat per convertir-se en la primera dona àrab en participar en una competició internacional de ral·lis professional. També ha fet diverses estades d’entrenaments en llocs com Dubai. Aquest 2017 Daoud preveu competir en tres dels campionats més importants del pròxim orient, entre ells, el campionat del rei del desert. L’experiència dels darrers anys a Egipte i especialment als Emirats Àrabs Units de ben segur que l’ajudarà a fer-hi un bon paper.

img_1387

Daoud, en plena competició, i amb la bandera palestina enganxada al cotxe