Joaquim Fenoy: l’últim pilot català de sidecar

3 minuts de lectura
El cas de Joaquim Fenoy (Terrassa, 1974) és únic, només ell corre en sidecar de competició a l’estat espanyol. Aquest amant de les motos es limitava a fer sortides de cap de setmana sobre dues rodes fins que el 2015 uns amics el van convidar a Motorland (Alcanyís) a fer un “bateig” de sidecar. Al circuit aragonès li van explicar els moviments que havia de fer i ho va provar a baixa velocitat i tot i ser novell un home francès li va veure aptituds i el va encoratjar a competir. Enguany Fenoy ha fundat TERCA, el seu propi equip, i ha deixat la plataforma de passatger per passar a fer de pilot.

“El sidecar és un artefacte molt estrany, és un xassís fet amb alumini aeronàutic” declara només començar l’entrevista. “Està tot unit en un sol xassís que incorpora ròtules i bieles perquè el sidecar es pugui moure”. A part del clàssic de tota la vida hi ha dos models de competició: l’F1 – de xassís llarg amb motor de moto 1000 centímetres cúbics – i l’F2 – de xassís curt amb un motor de 600 CC- però actualment només es permet córrer amb motor de 600, tant en carrosseria llarga com curta. “El bressol del sidecar és Anglaterra, però a França, Alemanya i Itàlia també hi ha campionats”. És menys conegut a casa nostra, la seva popularitat ha anat de baixada en els darrers vint anys. Abans, però, es feien proves del Mundial de sidecar a Albacete o Motorland i també es corria després del Gran Premi de Mundial de motociclisme de 500 CC a Montmeló.

Joaquim Fenoy ha creat el seu propi equip, TERCA, on fa tàndem amb el francès Yann Druel

“Potser és que el clima és tan bo en aquesta banda dels Pirineus que no ens cal una tercera roda, mentre que a Anglaterra, Alemanya o França amb unes condicions no tan bones pel motociclisme abracen aquesta tercera roda. El sidecar imagino que va aparèixer per raons d’estabilitat i ha acabat sent un vehicle de competició”, explica Fenoy. “Mentalment, és més esgotador fer de pilot però té molta més exigència física fer de passatger i portar el sidecar”. El pilot va de genolls a la part frontal, a prop del motor i el copilot va també de genolls sobre una plataforma, agafat a una barra de ferro a velocitats que poden superar els 200 quilòmetres per hora amb els perills que això suposa. El passatger es desplaça de banda a banda compensant el pes, per tant, el moviment tots dos han de ser en màxima compenetració. “El copilot ajuda a donar adherència a la roda i també pot fer lliscar el sidecar a les corbes, per compensar excessos de velocitat del pilot abans d’encarar un gir. És tot molt tècnic i es tracta d’aprofitar les inèrcies”.

Les curses de sidecars es disputen en circuits on també se celebren proves de motociclisme o automobilisme

Els dos integrants de l’aparell van vestits amb una granota de motorista, amb casc i protecció dorsal, “és un esport mixt, amb un gran nombre de dones que competeixen arreu d’Europa”, apunta Fenoy. El 2017 va acabar segon a la categoria Pormosport francesa com a copilot, que és el campionat que es troba per sota de Superbikes i del Mundial, la màxima categoria, en què competeixen els millors corredors de cada país. Les següents temporades va alternar Promosport i Superbikes, arribant a ser tercer al campionat francès de Superbikes el 2020 com a passatger. La seva major fita, però, és la de puntuar en una prova del Mundial, cap corredor espanyol ho aconseguia des de 1961 i és que el terrassenc és avui en dia l’única persona a l’estat espanyol que corre en aquesta disciplina.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Quim Fenoy (@quimfenoy)

Aquest curs ha volgut fer una passa endavant, fins ara era passatger i dirigia el sidecar, però aquesta temporada ha format el seu equip i és pilot al campionat francès de Promosport competint cada tres setmanes en circuits de tot el país. “Vaig baixar una categoria, de Superbikes a Promosport per poder pilotar i tenir el meu propi equip”. Ara el seu passatger és el Yann Druel un jove francès que va voler córrer amb ell i la temporada anava de primera fins al 10 d’abril en què van tenir una sortida de pista en passar per sobre una taca d’oli. “M’està anant molt bé, abans de l’accident havia guanyat totes les curses i mira que si no ets a un equip gran tot surt de la teva butxaca. Ara fa tres setmanes ens vam fotre una castanya i reparar el sidecar costa un ull de la cara”.

Els sidecars poden arribar a superar els 200 quilòmetres per hora

Fenoy està en tràmits per crear una associació esportiva per trobar espònsors i rebre donacions econòmiques “perquè és un esport molt car”. Ara els seus objectius són reparar el sidecar, continuar amb la bona ratxa per endur-se el campionat i poder saltar a Superbikes com a pilot alhora que intenta revifar la passió pel sidecar a casa nostra.

Fotografies cedides per Joaquim Fenoy

Quin és l’estat de salut del català a l’esport?

Nova revista en paper a la venda.

Fes possible la Fosbury! Associa’t-hi!