Marta Molist: “No hauria imaginat mai fer aquests resultats”

3 minuts de lectura
La corredora de Trail Marta Molist (Gurb, 1982) ha estat aquest curs doble campiona d’Espanya en curses de muntanya. Primer en el campionat organitzat per la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada (FEDME) a la Sierra del Cazorla i després a la Marató i Mitja (MiM) del Penyagolosa, que alhora era el campionat de la Reial Federació Espanyola d’Atletisme (RFEA). Molist resideix a Folgueroles i entrena molt per Osona, però competeix pel C.E. Penedès que ha fet una aposta forta per un equip femení de curses de muntanya.

 Com vas començar en el món del Trail?

No vaig començar de petita a fer curses o atletisme, vaig començar ja de més gran amb dinou o vint anys amb curses de poble per esbargir-me. Els resultats eren bons i després em van proposar fer alguna cursa de la Copa del món, posteriorment vaig anar amb la selecció catalana i els resultats van anar acompanyant.

Feies algun esport abans de començar a competir en curses?

M’agradava fer esport però no hi dedicava temps, feia alguna sortida caminant amb els amics i poc més.

Et sorprens quan comences a treure tants bons resultats?

La veritat és que sí, no t’ho creus mai que pots estar allà davant. No m’ho hauria cregut mai si m’haguessin dit quan començava a córrer que pogués estar davant fent aquests resultats, no m’ho hauria imaginat mai.

Aquesta temporada ets doble campiona d’Espanya.

Sí, he guanyat els dos campionats, el que organitza la FEDME i la d’atletisme, la RFEA. Cada una fa el seu campionat i les seves curses. Et pots federar en qualsevol de les dues o a les dues alhora i a Catalunya passa igual hi ha la federació de muntanya i la d’atletisme.

Vaig quedar primera al de Sierra de Cazorla que organitzava la FEDME al març i el 23 d’abril vaig guanyar el que organitzava la RFEA coincidint amb la MiM al Penyagolosa al País Valencià.

Com va anar la Marató i Mitja del Penyagolosa?

Va anar molt bé, vam sortir davant la Mònica Vives, la Gemma Arenas i jo mantenint el ritme les tres i després la Gemma es va quedar una mica enrere i vam continuar la Mònica i jo. Cap al quilòmetre 30, a mitja cursa, jo vaig notar-me forta i vaig tirar endavant i vaig deixar la Mònica enrere.

La corredora osonenca està encadenant actuacions de molt nivell des de la temporada passada / @chris_alonso_urrea

És un any molt bo sumant a les victòries que parlàvem un Bronze al mundial de l’any passat…

És la segona vegada que guanyo el campionat d’Espanya que organitza la FEDME. L’any passat vaig guanyar la Blue Trail de Tenerife i aquest any a la Sierra de Cazorla i amb la RFEA vaig vèncer la prova del Penyagolosa. És la primera vegada que sóc campiona d’Espanya d’Ultra Trail. La Marató i Mitja del Penyagolosa la vaig guanyar l’any passat, però no coincidia amb el campionat d’Espanya.

Vaig ser medalla de Bronze al Mundial que organitzava la FEDME a Barruera i sumant els campionats d’Espanya la veritat és que ha estat un any molt bo, estic molt contenta no m’ho pensava pas. Ser tercera al Mundial no m’ho hauria imaginat perquè vaig tenir molt males sensacions i sort que a mitja cursa em vaig començar a trobar bé i vaig poder avançar la corredora que anava tercera i vaig fer bronze, però no les tenia totes.

Fa poc parlàvem amb Anna Comet que també està obtenint molts bons resultats, en curses de muntanya. Les corredores més veteranes traieu molt bons resultats, per què creus que passa això?

Perds la potència que cal per fer curses de 21 quilòmetres però guanyes resistència. Les dones guanyen resistència amb els anys, a més cada vegada hi ha més competència i t’has de centrar en quines distàncies et sents més còmode i més competitiu.

Per què diries que és així, és una qüestió biològica del cos o l’experiència adquirida?

Tot hi juga, l’experiència també és un factor important quan no tens tanta explosivitat però, en canvi, tens més resistència.

Catalunya és un dels països punters en corredores i corredors de muntanya / @blackcoffee.studio

Quin és el teu calendari de curses pel que queda de temporada?

Aquesta setmana me l’agafo de vacances perquè necessito descansar, el cos m’ho demanava. Normalment, no tinc el calendari massa planificat ni saturat de curses, m’agrada fer-ne una i si les sensacions són bones fer-ne una altra. Tinc alguna prova al cap, una de les que gairebé segur correré és la Mozart a Àustria al juny, aquesta és una de les que em fa il·lusió i la resta les he d’acabar de planificar.

A Marta Molist li queda corda per estona, oi?

Això espero, les ganes i la il·lusió hi són. Sí que veus que no durarà pas molt temps, però espero que sí.

Fotografies cedides per Marta Molist
Imatge de portada: @chris_alonso_urrea

Quin és l’estat de salut del català a l’esport?

Nova revista en paper a la venda.

Fes possible la Fosbury! Associa’t-hi!