Un dels esports més purs, on els valors que promouen i difonen jugadors i afició són els més semblants a l’ideal ètic que molts desitjaríem, el rugbi. Un esport en ple auge, precisament per això, per allunyar-se de la malicia i la picaresca, per aplaudir i valorar les victòries guanyades mitjançant l’esforç i sobretot, allà on la derrota és acceptada com a part intrínseca del joc.
Però ser aliè a les dinàmiques que mouen el món és francament complicat. Igual que al futbol hem vist com grans magnats (poc interessats en l’esport com a tal i molt interessats en el negoci) adquirien la propietat dels millors clubs, el rugbi resisteix el dolç caramel d’un capitalisme bonic i afable al primer moment, injust i despiadat a partir del minut 2.
I tota aquesta palla mental per acabar parlant del que hom creu podria ser una de les notícies de l’any esportiu si s’acabés produint: el Toulon francès ha demanat l’ingrés a l’English Premiership. Segons el seu polèmic president, Mourad Boudjellal, la lliga anglesa és més espectacular i té major viabilitat econòmica a llarg termini que la gal·la. El focus del problema (deixant de banda l’excèntrica i egòlatra personalitat de l’amic Mourad), neix en el canvi en la regulació econòmica que s’aplica des d’aquesta temporada al TOP-14 francès. A les ja estrictes normes de màxims salarials, que no permetien al Toulon fer encara més fitxatges, s’hi ha afegit la norma que, si els bonus per victòries superen el 10% del salari total, aquests ja no seran considerats bonus, sinó que es comptabilitzaran dins el salari.
Si va completament en serio o s’està marcant un farol amb un 2-7 de piques i trèvols només ho sap ell. Però si que ha anat bé per encendre el debat: tot ho val una millora competitiva?; s’haurien de començar a instaurar les famoses lligues europees?; podem agafar i anar col·locant tant fàcilment els equips a lligues d’altres països per caprici d’un president que s’avorreix?.
Un servidor creu que no tot ho val. Com en tot, les mirades a llarg termini no ens aconsellaran fer moviments d’aquest tipus. L’esperit en aquest cas del rugbi hi està en joc, els valors dels quals tant es parla quedarien fortament tocats si una decisió d’aquest calibre s’acaba prenent. A les generacions que venen els hauríem de transmetre el gust per la feina ben feta, per enfrontar els problemes de cara; no fugint d’ells. El que pot semblar una decisió banal (al cap i a la fi, traslladar un equip d’una federació a una altra), pot portar molts missatges intrínsecs afegits. I els que estimem l’esport en general i el rugbi en particular, dubto en vulguem ser partícips.
3er Temps: Tot i ser el guanyador de la Champions Cup (màxima competició europea) en les dues darreres edicions, dels deu anys que porta Mourad Boudjellal (i els seus calers) al capdavant del Toulon, només s’ha emportat una lliga francesa. Així que al lloru, que no estem tan bé amic Mourad!
