El més sorprenent és que esportistes i periodistes amb un exercici confús de simpatia i no pas d’empatia; justifiquen la reacció perquè entenen aquestes actituds.
“La llibertat és l’espai que hi ha entre l’estímul i la resposta”, Stephen Covey
Els esportistes, en aquests casos, haurien de focalitzar-se en la tasca a realitzar, i intentar tallar la connexió tòxica amb els rivals o públic –que increpen o provoquen– per mantenir la concentració i en conseqüència mantenir el rendiment esportiu.
Si tenim uns objectius a assolir hi pensem poc en allò que ens rodeja. Us imagineu a un àrbitre girant-se al públic i recriminant els insults que li han dirigit? Es pressuposa que els àrbitres ho controlen i en canvi als jugadors, entrenadors se’ls comprèn i accepta actituds més agressives i perjudicials per als seus respectius equips.
El segrest amigdalar
Recordeu l’àrbitre que va fer-li la traveta a un jugador? O la mossegada a un rival? O algun gest obscè dirigit a la concurrència?? Doncs aquestes actituds són definides per en Daniel Goleman, com un “segrest amigdalar”.
L’amígdala situada dins del sistema límbic del cervell regula les respostes fisiològiques davant d’un estímul i la seva inhibició. El segrest amigdalar sorgeix quan l’emoció que tens dirigeix el teu cervell i sembles fora de control.
Hem tingut una sensació de ràbia a l’estómac? O la por en forma de taquicàrdia? Doncs podem dir que les emocions tenen una correlació biològica i semblen l’avantsala d’una situació descontrolada i uns símptomes fisiològics que podem canalitzar.
Les emocions les hauríem de gestionar i usar-les amb efectivitat sigui quina sigui l’emoció, tristesa, alegria, ràbia, por, fastig. Aquells esportistes que es vegin perjudicats per actituds agressives que disminueixen el seu rendiment poden ocupar-se d’aquest aspecte que amb tota seguretat si ho milloren se sentiran més satisfets de tot allò que els hi passa.
Com millorem la gestió del segrest emocional?
Què em posa nerviós?
En quin moment exacte perdo el control?
En quins contexts?
Quan ens passa?
I a més a més, si verbalitzem allò que ens passa ens permetrà passar de l’emoció a la racionalitat que intrínsecament és més calmada.
Compta fins a 20 i si et descomptes torna a començar. Pensem que en 90 segons de desatenció al fet tornem a la calma interior.
Entrena la paciència, que és la ciència de la pau.
Una de les tècniques més utilitzades és la del mindfulness. O atenció plena.
Relativitza l’acció encenall preguntant-te quina importància tindrà en 1 mes?
Coneixem esportistes que perden els estreps tot i que hi ha esperança de millorar la gestió d’aquelles emocions que et perjudiquen com a persona i en el rendiment esportiu.
