Mentre assistim a les batalles jurídiques i polítiques, la realitat és que el Segrià seguirà confinat. La ciutadania, les empreses, els comerços, la cultura i l’esport estem esgotats i esgotades, sense rumb, desprotegits i patint greuges comparatius envers la resta de Catalunya. L’esport professional, l’amateur i el de base de Lleida estem fora de joc perquè mentre a la resta de poblacions i ciutats del país ja fa dies que poden utilitzar les seves instal·lacions esportives per entrenar o fer estades d’estiu, aquí ni tan sols sabem quan podrem entrar-hi.
Això ens provoca a tothom, però sobretot als clubs i equips professionals, un greu perjudici. Esportistes professionals que hores d’ara no saben si podran entrenar o començar la competició, sabent que d’aquest sou que guanyen exercint la seva professió depèn bona part de la seva estabilitat econòmica personal i familiar. I què dir dels directius i directives que estem al capdavant d’aquests clubs? No sabem ni per on començar a gestionar una temporada que, en principi, s’ha d’iniciar al setembre.
Portem ja quatre mesos sense cap ingrés econòmic, però hem de pagar a les federacions les inscripcions i els avals a les competicions. Estem fent mans i mànigues per poder arribar a fer tots els pagaments perquè els ingressos que fins ara podíem haver obtingut amb patrocinis estan baixant perquè les empreses prou malament ho estan passant.
I què ens estem trobant? Que a dia d’avui encara no se sap quan podrem entrar als pavellons o als camps de futbol municipals, i dic municipals perquè un pavelló de Lleida gestionat per la Generalitat està obert on aquest estiu s’estan fent estades, mentre la resta de clubs de Lleida no n’hem pogut fer perquè no disposem d’instal·lacions esportives. Com s’entén això?
Hores d’ara, ningú ens garanteix que podrem començar una pretemporada normal (més necessària que mai). Què passarà quan els nostres equips comencin a competir sense haver tingut les mateixes oportunitats que els altres? No podrem competir en igualtat de condicions! Què passarà si el Segrià està confinat, per exemple, i no podem sortir a competir? Qui i com ens compensaran les jornades que perdrem?
Mentrestant, l’esport de Lleida segueix, seguim en punt mort, mentre a la resta de Catalunya ja porten la quarta o la cinquena marxa. Com penseu ajudar l’esport de Lleida?
