Recordo un anunci d’una marca de begudes ensucrades, que comparava el seu producte amb la competència i feia el següent: tapava les dues botelles amb una bossa opaca de manera que era impossible distingir quina marca era la que s’estava bevent i la majoria escollien la marca promocionada. Allò interessant d’aquest anunci era fugir d’etiquetes, estereotips, comentaris o creences i pensar només amb el gust que més t’agradés: fora prejudicis!
Això és exactament el que fa l’entrenador de l’Espanyol, en Joan Francesc Ferrer, Rubi. Deixa de banda el passat i comença des d’allò que són, tot convencent que amb els seus recursos arribaran allà on pensis que volen arribar.
Lideratge inspirador
La meva intuïció em diu que la diferència és en el discurs inspirador que proposa i el seu canvi de mirada respecte als anteriors tècnics; han passat d’una mirada correctiva a una mirada apreciativa.
Rubi confia i creu que poden assolir qualsevol repte amb els seus propis recursos. Veu capaços als jugadors i això els afecta en positiu. També a tota l’entitat, inclosos els aficionats.
És curiós com pot projectar una imatge positiva i els jugadors ho perceben i ho reforcen amb el llenguatge verbal (tot i que si fossin muts també ho percebrien), i els seguidors també: és sensacional!!!
L’entrenador projecta imatges de les seves altes expectatives i això impacta i inspira positivament en l’entitat, m’atreveixo a dir que els alevins també ho perceben, doncs els seus entrenadors i familiars coneixen el seu mirall que és el primer equip.
Està clar que quan l’equip viu aquest moment hi ha més suport emocional, més feedback positiu i millors oportunitats de millora enfocades al repte establert.
Aprendre el joc de les bitlles
Hi ha un experiment (Kirschenbaum, 1984), sobre “aprendre a jugar a bitlles” molt interessant on es divideix un grup en 2 equips. Ambdós equips reben la mateixa formació. La diferència és que un equip mira un vídeo sobre allò que han de millorar i a l’altre equip li passen un vídeo sobre allò que fan molt bé. Sorprenentment els dos equips milloren, tot i que l’equip que només veia les seves virtuts ho feia en un 100%!
Per tant, sembla clau observar i analitzar sistemàticament les tasques exitoses (afirmació positiva) amb la tècnica de l’automonitoratge. És, doncs, molt important valorar positivament el procés d’allò que hem assolit i que ja som, el got mig ple, i evitar pensar en l’aigua que em falta per omplir el got perquè em paralitza i em fa disminuir la meva confiança.
Aquest tipus d’entrenadors creen ambients d’optimisme tot convencent als jugadors que el futur és obert i que ells són qui l’escriuen pensant en positiu i amb esperança. És una realitat construïda en positiu. Per tant, creen experiències afirmatives com “som molt bons o som millors que els rivals”. Això provoca la “profecia autocomplerta”: assolir els objectius només pel fet de creure que ho pots fer.
Aquesta mirada apreciativa impulsa valors positius, optimisme, reconeix el propi talent i l’aliè (capacitat afirmativa), estimula la curiositat i l’entusiasme i valora l’intent d’assolir els reptes proposats.
Jugadors compromesos
La prova d’aquesta implicació és una recent entrevista al segon capità de l’equip, Victor Sánchez, on explica que Rubi transmet un missatge positiu, transmet confiança, creuen en l’equip sense limitacions, té una actitud positiva, els diu que són millors que els rivals amb humilitat i ambició. I encara que jugui poc, se sent partícip de l’equip i està molt compromès.
Aquest estil d’entrenador està guanyant credibilitat perquè la comunicació eficaç i inspiradora i un lideratge apreciatiu millora l’equip i el seu rendiment.
