Que competicions esportives practicades i organitzades per homes optin per utilitzar els cossos de les dones com a reclam per al públic masculí és lamentable, inaguantable i vergonyós. Durant molts anys aquesta ha sigut una realitat per a bona part de l’esport d’elit, que en alguns casos ha trobat eines de substitució encertades (només cal fixar-se en la promoció de l’esport base als temps morts dels partits de bàsquet del Joventut de Badalona a l’Olímpic) i en d’altres senzillament ha passat pàgina i ha liquidat tota relació amb les dones objecte, sigui per tenir dos dits de front o per pressió social. No és el cas del Giro d’Itàlia, la primera gran volta de l’any del calendari ciclista i una prova esportiva de referència mundial.
Aliens als moviments per deixar enrere les pràctiques masclistes que hi ha hagut el darrer lustre en curses tan rellevants com la Volta a Catalunya o el Tour de França, el Giro es manté fidel a l’ús dels cossos de dones per captivar els aficionats, els patrocinadors i a qui faci falta. El cas de la cursa italiana va molt més enllà de l’ús d’hostesses als podis que es pot veure cada dia en finalitzar l’etapa i en què dues dones exerceixen de complement fotogènic per al guanyador i per als portadors dels mallots de líders.
La madrina i el trofeu Senza Fine
Barbara Pedrotti no és ciclista però fa uns dies va protagonitzar una de les imatges més difoses de la presentació de la cursa italiana. Aquesta dona italiana, independentment de la seva vàlua professional, ha sigut escollida aquest 2021 com a Madrina del Giro d’Itàlia. La figura de la Madrina és singular i es replica any rere any amb un parell de requisits fàcils d’entendre. L’organització sempre tria una dona que sigui coneguda per al públic italià, sovint ben present en programes televisius, i la converteix en l’ambaixadora de la cursa. No ho fa pel coneixement que té sobre la història del Giro ni pel seu vincle amb el ciclisme, sinó que ho fa per potenciar el valor de la “bellesa”. Així doncs, la Madrina no només és una dona popular a Itàlia sinó que ha de tenir un cos “atractiu”.
La Madrina té un vincle especial amb el Trofeu Senza Fine que és un dels elements més reconeixibles del Giro d’Itàlia. La “bellesa física” en forma de dona sempre és l’encarregada de presentar “la bellesa” del trofeu que s’endurà el guanyador del Giro. La dona que acompanya l’objecte que és l’anhel del guanyador. Òbviament, la Madrina ocupa un espai central durant la presentació dels equips i protagonitza desenes de notícies en mitjans esportius únicament per la seva condició de Madrina. Aquestes notícies són majoritàriament galeries fotogràfiques i perfils biogràfics de la Madrina que s’escapen de tota relació amb l’esport que practiquen els ciclistes.
Mallots d’homes en cossos de dones
Convé recordar que el Giro d’Itàlia és una cursa practicada per homes. En conseqüència, sobta veure com són dones que exerceixen de models les que es vesteixen amb els diferents mallots dels Giro (la maglia rosa, la ciclamino, la bianca, l’azzurra) per presentar-los públicament el dia abans que comenci la cursa ciclista. De fet, durant anys el Giro ha anat més enllà i ha mantingut la tradició de fer una petita passarel·la de moda amb dones que vesteixen les mallots dels homes ciclistes de forma diària a cada etapa en una petita píndola televisiva emesa a falta d’uns 50 quilòmetres per arribar a la meta. Que quatre dones passegin amb els mallots ciclistes posats per la línia de meta en plena retransmissió ciclista ha semblat una bona idea a organitzadors i responsables televisius durant anys.
La cosa no acaba aquí. Abans de començar cada etapa, hi ha una Madrina secundària que es fotografia amb el Trofeu Senza Fine a la línia de sortida. Una figura que canvia cada dia però que sempre manté el mateix criteri: una dona que compleixi els estàndards de bellesa decidits per l’organització. El Giro s’encarrega també diàriament de promocionar la cursa compartint una imatge d’aquesta dona a les xarxes socials abans de començar l’etapa.
L’any 2020 el rol d’aquestes madrines puntuals va ser ocupat per esportistes italianes de màxim nivell internacional, com l’esquiadora Marta Bassino o la tiradora d’esgrima adaptada Bebe Vio. No ha tingut continuïtat, però en qualsevol cas el millor que podria fer el Giro és suprimir d’una vegada per totes la figura de la Madrina i l’ús de les dones objecte a la seva cursa. Vaja, que renunciï a les pràctiques masclistes i confiï en l’esport com a únic reclam per atraure l’afició. Tan senzill com això.
