El darrer dia presentàvem el Team Katusha, un equip que amb la marxa de Porsev, Tsatevich i Guarnieri es quedava orfe d’esprinters de segona fila. Doncs un corredor que ha d’ocupar aquest espai i guanyar pes a les clàssiques és el jove colombià de 22 anys Jonathan Restrepo.
En Jonathan és un colombià atípic, acostumats a veure corredors petits i prims que volen per les grans pendents dels colossos europeus, la fisonomia de Restrepo (1,78 i 70Kg) l’encarava cap a altres objectius. Nascut el 28 de novembre del 1994 a Pácora, petita localitat al sud de Medellin, situada als Andes (2000 metres), des de ben petit va destacar en el món de l’esport, però no en el ciclisme, sinó en la natació, on va guanyar 4 títols nacionals a categories inferiors. Tot i això, nedar no l’acabava d’omplir, i després d’un breu pas per futbol, es va iniciar al ciclisme.
La seva joventut va anar molt centrada a la pista, on va aconseguir grans èxits: medalla d’or als campionats panamericans ’14 i ’15 en persecució per equips i també or ’15 en persecució individual, així com altres medalles en persecució individual i madison entre el 2013 i 2015.
A la carretera, les temporades 2013 a 2015 les corre a l’estructura colombiana Continental Coldeportes. Tant a la carretera com a la pista, compartia equip amb el seu amic Fernando Gaviria.
No va aconseguir massa bons resultats, més enllà de destacar en algunes voltes per etapes. Tot i això, via Facebook, ell i el seu mànager van contactar amb diferents equips World Tour per intentar fer el pas a un equip de primer nivell.
I va ser el Team Katusha qui va veure en ell un diamant per polir i va donar-li una oportunitat com a stagière el 2015. Aquell any es va proclamar campió panamericà sub23 i 5è contrarellotge i a Europa, una Vuelta a Burgos notable van fer convèncer l’equip i contractar-lo per 2 anys.
El 2016 el Katusha va disenyar-li un calendari per començar a conèixer la primera categoria del ciclisme mundial, el van inscriure a voltes curtes per etapes i clàssiques, a més de fer-lo debutar a una Gran Volta: la Vuelta a Espanya.
Cal dir que no ho va fer gens malament! Tot i treballar pels líders, va aconseguir resultats interessants a tots els terrenys: 6è i 8è a sprints de Suïssa i la Vuelta, 5è a una etapa dura de Califòrnia, fugues de qualitat…
Aquest 2017 ha decidit fer un pas més. Ja té un any d’experiència i tot i seguir sent considerat un gregari, ja pot adquirir una mica més de protagonisme. La temporada no podia començar de millor manera: un 10è lloc al Tour Down Under (millor Katusha), que va aconseguir gràcies a les bonificacions intermèdies de la darrera etapa, 4t a la clàssica Cadel Evans i 2n a la Volta a Múrcia (només superat per un sublim Valverde).
Els aficionats catalans el podrem gaudir a les carreteres de casa nostra, ja que ha estat inscrit per còrrer la Volta a Catalunya i també tindrà la seva oportunitat a les Ardenes, on de ben segur serà un corredor important.
La mescla dels seus ídols és curiosa: Físicament el comparen amb Botero, la seva referència colombiana és Urán, i el seu mirall és Peter Sagan. Amb la boca petita diu voler ser com algun dia com l’eslovac: “és bo en tot”.
Queda clar que en Jonathan és un tot terreny, amb una velocitat molt interessant i moltes aptituds encara per millorar. El seu somni és guanyar una clàssica de les Ardenes, especialment l’Amstel i a partir d’aquí, cap a l’estrellat!
Vol baixar pes fins a 65Kg (quan va arribar a l’equip estava en 75Kg) per poder explotar tot el seu potencial a clàssiques i esprints reduïts.
Estarem molt pendents del que pugui fer aquest corredor difícil de catalogar!
