L’Emmarcat: Iván Ramiro Sosa

3 minuts de lectura

“El nou Bernal de l’Androni”. Aquest és el sobrenom que ja té l’emmarcat d’avui. Els dos son del mateix any, del 1997, un del gener i el nostre protagonista d’avui, de l’Octubre, per tant encara te 20 anys. I, salvant les distàncies, de moment els passos que està fent son calcats al de la perla del Sky. L’emmarcat d’avui és el flamant guanyador de l’Adriàtica Iònica: Iván Ramiro Sosa!

L’Iván Ramiro Sosa és originari de Pasca, un petit municipi a la regió de Cundinamarca, al centre del país. El municipi es troba ubicat per sobre dels 2000 metres i dins el seu terme es superen els 3000. Sols en podia sortir un escalador d’aquest territori. Fill de dos humils pagesos. El seu pare, era un gran aficionat del ciclisme i per això el nom d’Ivan, germà petit de Fabio Parra que havia de ser un corredor històric segons els locutors de final dels 90. Des dels 10 anys sortia a córrer amb altres companys, amb el seu tiet com a entrenador. De fet, sempre es quedava enrere dels seus companys a les pujades i això el desanimava.

Gràcies a l’impuls dels seus pares es va començar a prendre més seriosament el ciclisme i, finalment, ha sigut l’únic del grup de 12, junt amb el seu cosí que córrer al Manzana Postobón, d’arribar al professionalisme. No va ser fins que en va tenir 17 que va córrer la seva primera carrera nacional de prestigi: La Vuelta al Porvenir, la prova junior més important al seu país. I va ser allà, on sent un desconegut, va atacar i guanyar l’etapa reina en solitari. Allà, es trobava Paolo Alberati, uns dels avistadors italians més reconeguts, que ràpidament el va portar a Itàlia per passar unes proves físiques i signar tot seguit, per a la temporada 2016 per a l’equip de formació Maltini Lampadari, rebutjant això ofertes colombianes.

Va fer be en anar a Europa, on el cuidarien i entrenarien per millorar el seu rendiment al pla, faceta que ell no havia entrenat mai. Després de bones actuacions al calendari italià, el juny guanya la clàssica Schio-Pasubio que li dóna el bitllet per anar al Tour de l’Avenir a ajudar a Bernal, que seria el 4t final. També, aquestes bones actuacions a Colòmbia va despertar l’interès de Giani Sàvio que, recomanat per Rodolfo Torres i Egan Bernal va incorpora a l’Ivan per a la temporada 2017.

Ja com a professional, i competint contra rivals molt més experimentats va fer un notable 2017 destacant la classificació de joves a la Vuelta al Táchira o el 3r a la general del Tour de Bihor. Va ser una peça clau, junt amb Daniel Felipe Martínez per a la victòria de Bernal a la general de l’Avenir.

Té la sort de comptar amb Giani Savio com a mentor. Podria haver anat perfectament al Giro i haver rendit molt bé, però prefereix anar pas a pas amb ell, igual que ho va fer amb Bernal, amb un èxit clar. “Per números, podria equiparar-se amb Bernal, salvant distàncies”, va comentar Rigo Uran, comentarista del canal ESPN al Giro. L’Egan, després de fitxar per l’Sky el juliol passat li va dir: ha arribat el teu moment a l’Androni. Iván Ramiro Sosa, sembla que li està fent cas i està aprofitant el seu lideratge.

Aquest 2018 està confirmant allò que s’esperava d’ell, i es que ja porta 4 victòries! Va iniciar l’any al seu país amb una etapa al Tachira i el 10è a la general i el 6è a la Oro i Paz, el primer no World Tour. AL febrer va començar el seu calendari italià destacant el seu paper al Tour dels Alps, on va realitzar grans actuacions. Actualment es troba en gran forma: després de guanyar una etapa i la general al Tour de Bihor, s’acaba d’endur la general de la nova Adriatica Ionica, després de guanyar en solitari al Passo Giau davant Ciccone i Hermans.

Corredor petit on els hagi: 1’60m i 56Kg, vola a les pujades amb la seva lleugeresa, però el seu principal problema és la contrarellotge. De l’Iván Ramiro Sosa tothom en diu que té una personalitat molt disciplinada, tant és així que no li hem trobat cap xarxa social activa. Del que estem segurs es que desborda talent i no seria d’estranyar veure’l en un equip World Tour sense tardar gaire. De moment els seu 2018 està sent de molt nivell. La cantera de Colòmbia és inesgotable, escaladors per donar i per vendre, i que els puguem gaudir per a molts anys!

Quin és l’estat de salut del català a l’esport?

Nova revista en paper a la venda.

Fes possible la Fosbury! Associa’t-hi!