Ahir diumenge es va acabar el Tour de Savoia – Mont Blanc, una prova de 5 etapes que es disputa per la muntanyosa regió de Savoia, als Alps francesos, amb protagonisme per a Egan Bernal. Tradicionalment aquesta prova és un dels màxims aparadors per als corredors joves que es volen buscar una carrera de primer nivell. I, com no podia ser d’altra manera, a l’Etapa Reina hem seguit de prop la prova.
Perquè us feu una idea de com actua de baròmetre de futur, en el podi dels darrers anys trobem corredors com Enric Mas, Tao Geoghegan Hart, Sam Oomen o Louis Vervaeke, corredors encara molt joves que ja treuen el cap entre els millors a les proves World Tour. Però si ens anem una mica més enrere, trobem ciclistes ja consagrats a l’elit mundial com Warren Barguil, Romain Bardet o Tejay Van Garderen.
La prova d’aquest any comptava amb 3 etapes d’alta muntanya, una de mitja i una cronoescalada. Destacant la 1a, 139Km amb l’ascensió intermèdia al Col de l’Iseran, el més alt amb carretera d’Europa (2764 metres), la cronoescalada de 12Km a l’Estació d’Esquí de Valmeinier i una última etapa de 94Km amb un encadenat perfecte de 4 ports de 1a categoria. Un recorregut duríssim i una regió preciosa per als amants de la bicicleta.
I us preguntareu, perquè us expliquem tot això? Tranquils, ara anem a parar al nostre protagonista d’avui.
Enguany la prova va ser dominada per tres corredors del 1997! Dos belgues: Bjorg Lambrecht i Harm Vanhoucke (ambdós del Lotto Soudal sub23) I el nostre Emmarcat d’avui: Egan Bernal!
L’Egan, corredor de l’Androni italià va guanyar la segona etapa i la cronoescalada i va estar a dalt a totes les altres enduent-se la General per un clar marge de temps. Penseu que a la cronoescalada va treure 40″ i 1’06” als dos corredors belgues, que el van acompanyar també al podi final!
Nascut el 13 de gener de 1997, aquest corredor de tan sols 20 anys ja té enamorada a tota la devota afició colombiana. Natal de Zipacuirá, ciutat de 120000 habitants al centre del país, l’Egan es va iniciar en el ciclisme als 8 anys, animat pel seu pare, ex ciclista professional.
Pare i fill sortien a entrenar junts i l’Egan volia competir però la familia no es podia permetre pagar la inscripció de cap cursa, finalment, un amic va confiar en el potencial de l’Egan i va deixar els diners que van permetre al petit dels Bernal a inscriure’s a una prova… i la va guanyar!
El premi era una beca per entrar en un equip de MTB. Això va ser el 2011 i des d’aquell moment la progressió de l’Egan ha estat espectacular. El 2013 es va proclamar campió nacional i Panamericà de la seva categoria, cadet i també de la superior, júnior.
El 2014, amb 16 anys, va pressionar per passar-se a la ruta, disciplina en la qual sempre ha volgut triomfar. Els entrenadors, però, el van convèncer que realitzés l’etapa júnior a la MTB, on tindria més possibilitats de competir i llaurar-se un bon futur.
I tant que va aprofitar aquests dos anys: el 2014 va ser plata al mundial junior de MTB de Noruega i bronze al Panamericà i el 2015 va repetir el campionat Panamericà Junior, va fer bronze al mundial de Vallnord, a Andorra, i va guanyar les World Series Junior. La intenció era participar als Jocs Olímpics de Rio 2016, però unes males qualificacions en bicicross i BMX van fer que no es classifiqués.
El més sorprenent és que totes aquestes fites nacionals i internacionals les aconsegueix gràcies al suport i patrocini d’un empresari i amic local, Pablo Mazuera, que costeja de la seva butxaca els viatges a mundials, sense suport de la Federació Colombiana i sense infraestructura ni staff respecte altres seleccions.
A finals de 2015 decideix que és hora ja de fer el pas a la carretera i signa un contracte amb l’històric equip italià continental professional Androni per… 4 anys! Però per entendre com un equip italià signa per 4 anys a un colombià que mai ha corregut en carretera cal explicar alguns esdeveniments:
Aquell 2015, l’Egan havia realitzat un test de watts a la UCI amb resultats realment espectaculars per un corredor de la seva edat. Paolo Alberati, un home de confiança del director Gianni Savio que coneixia aquestes dades i el seguia de prop, no va dubtar en recomanar-lo per fer-li una prova.
La idea era estar un mes a Itàlia per buscar un equip on seguir progressant. Un cop a Europa el van portar a Milà, a un centre d’estudis dirigit per Michele Bartoli. Els resultats de les diferents proves d’esforç eren al·lucinants. Obtenint uns resultats del nivell de Chris Froome… amb tan sols 19 anys! A més a més, van inscriure l’Egan a 3 proves e MTB (que va guanyar) i a una en carretera, Il Piccolo Fiandre, on va guanyar en solitari davant els millor juniors italians.
Aquella mateixa nit, Savio el signa per 4 anys. L’Egan progressarà amb un gran equip formatiu i cobrant un sou, les alternatives eren córrer per equips sub23 i sense gairebé ajudes econòmiques.
Així doncs, decidit! L’Egan Bernal, amb tan sols 19 anys, deixa la seva Colòmbia natal per anar a viure sol a un apartament a Cossato, i passar a ser tutorejat per el centre de rendiment de Bartoli.
L’inici de la temporada 2016 va ser dura. Estava sol, entrenava diàriament 5 hores i amb un fred que no estava acostumat. Tots els dubtes però se li van esvair quan va aconseguir un resultat notable al seu debut al Tour del Mediterrani. A més, en el seu primer any a la carretera també s’endú la general d’una volta romanesa menor i les classificacions de joves de carreres tant importants com la Settimana Coppi e Bartali, el Giro del Trentino o el Tour d’Eslovènia. I també finalitza 4t del Tour de l’Avenir!
Aquest 2017 el va iniciar molt fort sent el millor jove de San Juan i disputant Langkawi. Repeteix la classificació de joves a la Settimana i es gradua amb un 9è lloc i millor jove al Tour dels Alps (Trentino).
També va ser el segon millor jove a la Tirreno, tan sols superat per Jungels gràcies a les contrarellotges. A més ha estat a punt de guanyar dues clàssiques italianes i acaba de córrer Eslovènia i el Tour de Savoia, amb grans resultats com hem explicat.
Tot el World Tour li va al darrere i no és per a menys! L’Egan Bernal ja ha confirmat que l’any que ve marxarà de l’Androni però no s’ha fet oficial a on. Alguns equips el volien per a l’estiu per córrer la Vuelta, però acabarà l’any a Itàlia, on no ha pogut debutar al Giro perquè l’equip no va ser convidat.
Els rumors més potents el situen a l’Sky, tot i que equips com Movistar, Trek o Bahrain també han sonat amb força. Ell ha de valorar quin és el millor destí per seguir progressant, sigui on sigui, però, estem segurs que aquí tenim un crack per a molts anys.
