Que el waterpolo català compta amb un dels millors planters del món és indiscutible. Ja fa unes quantes dècades que s’han aconseguit èxits col·lectius de primer nivell forjats a casa nostra. Ho repassàvem amb les rivalitats històriques dels Països Catalans i els grans triomfs del CN Barcelona que han trobat continuïtat en l’època daurada de l’Atlètic Barceloneta. I pel camí, triomfs màgics com el del CN Catalunya l’any 1995.
El creixement s’ha convertit en un esclat brutal en categoria femenina. Allà el CN Sabadell està forjant un palmarès de llegenda que no tapa els èxits assolits pel CN Mataró. Aquest 2016, però, si hem de destacar un nom és el de Xavi Garcia, l’home que ho ha guanyat pràcticament tot jugant lluny de casa.
Nascut el 1984 i llicenciat en administració i direcció d’empreses, Garcia va despuntar ben aviat en el waterpolo. Format a l’UE Horta, va sumar la seva primera convocatòria internacional el 1999. Des de llavors va pujar dues vegades al podi d’un mundial i un altre al d’un europeu amb la selecció espanyola. A nivell de clubs, el palmarès no parava de créixer. 7 lligues, 6 copes, 4 supercopes i fins i tot una copa LEN. Però Garcia va marxar lluny de la piscina de l’Atlètic Barceloneta per convertir-se en una referència a Croàcia. Sens dubte, ho ha aconseguit.
Una estrella a la terra del waterpolo
Als Croàcia el waterpolo es viu intensament més enllà dels partits. És el país de les porteries fixades al mar per afavorir la pràctica popular d’aquest esport. I també és el país que ha rebut amb els braços oberts l’aparició de Garcia. Després d’una primera experiència al Rijeka, Garcia va fitxar pel JUG Dubrovnik, un autèntic equipàs. Si els primers anys van ser bons, aquest 2016 ha estat extraordinari.
El JUG Dubrovnik s’ha proclamat campió de tot. Va començar a casa, a Croàcia, amb la lliga, i va prosseguir amb el triomf a la potentíssima lliga adriàtica per reblar el clau proclamant-se campió d’Europa. Xavi Garcia va ser un jugador absolutament determinant en els èxits assolits durant la primavera. El premi: alçar el primer títol de campió d’Europa de la seva carrera. Però el seleccionador Gaby Hernández va decidir no convocar-lo en la prèvia dels Jocs. I Garcia, casat amb una croata i posseïdor de la doble nacionalitat, ràpidament va rebre una oferta de la selecció balcànica. Va acceptar.
De tot plegat en vam parlar durant els Jocs Olímpics, en què li vam fer un seguiment especial. La medalla de plata final era un èxit enorme, però sempre deslluït per perdre davant Sèrbia, l’etern rival. El campionat dels croates va ser boníssim i el barceloní va penjar-se la primera medalla olímpica de la seva vida. Havia estat 6è, 5è i 6è en els tres jocs anteriors defensant la selecció espanyola.
La cirereta del pastís
Aquesta temporada 2016-2017 Xavi Garcia continua jugant amb el JUG Dubrovnik. És un dels veterans i un jugador molt estimat a la turística localitat del sud del país. Amb tots els focus a sobre per si seran capaços de repetir una altra temporada d’èxit, de moment, han fet els deures. El primer gran títol de la temporada ja és al seu sarró. La supercopa europea ha estat l’escenari per tornar a veure la millor versió del JUG. Aquest dimecres s’ha imposat per un contundent 10 a 4 contra el Brescia italià, amb un gol del català. La superioritat ha estat tan gran que en acabar el tercer quart el marcador assenyalava un dur 7 a 0.
Un nou títol per a Xavi Garcia, un dels esportistes catalans més destacats d’enguany. Croàcia, la seva terra d’adopció, el continuarà gaudint, com a mínim, fins a final de temporada. El talent no té fronteres, però tan de bo el tornem a veure a Barcelona abans de plegar veles.
