Aquest ‘hi ha lliga’ és un dels grans tòpics esportius. S’entona quan després d’un domini clar d’un equip l’escalafó inferior es revela. Quan s’assisteix a un desvetllament de la competència entre equips. No cal anar gaire mesos enrere, n’hi ha prou amb anar al maig passat quan el poderós Sabadell acabava de guanyar la Copa d’Europa. Si algú viatgés en el temps, agafés a qualsevol persona del món del waterpolo català i li expliqués que a inicis d’octubre la lliga es presentaria a fins a cinc equips amb opcions i una igualtat per la part alta que s’intueix com a total l’haurien pres per boig. “Això és el Sabadell i després venen la resta” hauria respost l’interlocutor amb total consonància amb la realitat. Però la truita pot haver girat… o pot no estar tan ben quallada com fins ara. Hi ha molts equips amb ganes de trencar els ous de la Divisió d’Honor. I això només pot ser sinònim de salivera esportiva.
La Supercopa d’estímul
L’antecedent directe abans de l’inici de la lliga abona el terreny pels que volen que hi hagi grapa i igualtat. Les Sirenes del Mataró van guanyar als penals al Sabadell, en un partit memorable de la jugadora que millor representa la possibilitat d’un canvi de jerarquia. Anni Espar ha passat del Vallès al Maresme, del clima continental al tropical i va ser decisiva en una final que, pel Mataró, és un estímul del que ha de venir. L’aposta és ferma i es vol aprofitar la mitja passa enrere del Sabadell per aspirar a un tro que sempre han hagut de veure de lluny. Anna Gual i Irene Gonzàlez reforcen la plantilla. Hi ha ganes i voracitat en el segon any de Marina Zablith al capdavant de l’equip.
És el CN Mataró el nou favorit? No. Seria exagerat i extremadament injust no començar un repàs a les plantilles amb més a favor per guanyar la lliga pel mateix equip vallesà. Que ha perdut jugadores importants, el Sabadell, és obvi. Que n’ha retingut i per tant reforçat d’altres com la pròpia Laura Ester i hi ha afegit joves amb ganes de prendre el relleu i fitxatges internacionals d’impacte com les Eggens, Sohi i Tankeeva. El Sabadell hi serà, sempre, per lligar totes les salses que acompanyin els títols. D’això no n’hi ha cap dubte.
La competència ve de prop
L’equip que atraurà més mirades és el Terrassa. Per si no hi hagués prou rivalitat implícita entre les dues ciutats que són co-capitals del Vallès Occidental, a Terrassa han fet una espectacular inversió en el primer equip femení i de la mà dels tres fitxatges més estelars: Paula Leitón i Bea Ortiz del Sabadell, més Pili Peña, mereixen ser a les travesses per absolutament tot.
Els dos de Barcelona
Completen aquest particular “monstre de cinc caps” que té tots els números per arrasar contra la resta de rivals dues formacions barcelonines: Sant Andreu i Mediterrani. El Sant Andreu és l’actual sots-campió tot i que la plantilla ha sofert una bona sacsejada. En any olímpic moltes de les patums internacionals volen al seu niu i les andreuenques hauran de confiar en una nova fornada de joves per a segellar el relleu. Si els equips més grans han pescat a Sant Andreu, a l’equip li toca d’orquestrar una nova simfonia. Ho tindrà difícil però anirà sense pressions.
Per contra el ‘Medi’ és l’excepció a la norma de l’estiu més boig en quant a fitxatges dels últims anys. Ha fet només petits retocs a la seva plantilla que ja l’any passat era molt competitiva i anirà a Europa amb totes les il·lusions. L’equip seguirà tenint com a major referent a Roser Tarragó, la jugadora més decisiva del panorama estatal.
