Una autèntica barrabassada L'Estadi Khalifa del Mundial de Doha, el primer amb aire condicionat tot i ser obert, objecte de crítiques ecologistes

El Mundial d’atletisme del Qatar té números per ser el que més mal record deixi en molt de temps. La gran prova de la IAAF havia de ser la punta de llança de l’aposta de l’emirat per la projecció internacional en base a l’esport. Però està sent estrepitós.

És feridor comparar el bon regust que està deixant el Mundial de Rugbi de Japó com a assaig general dels Jocs Olímpics de l’estiu que ve i tot el que està emanant de Doha, plantejat com una prova pel Mundial de futbol del 2022. Sense entrar en apriorismes culturals, l’aterratge dels millors atletes a un país amb les desigualtats de Qatar no ha tingut pràcticament cap lectura en positiu: les grades són buides, falta ambient, les proves fora de l’estadi són sessions de tortures impúdiques i l’hostilitat del clima és evident. Tant que fins i tot se’ls ha acabat per girar en contra el que els propis organitzadors presentaven com la millor de les virtuts: la climatització de l’Estadi.

Imagineu per un moment un estadi a l’aire lliure on a dins s’hi està a uns agradables 24 graus quan a fora n’hi ha fins a 14 més. Això és el que han fet a Qatar –i faran amb totes les seus futbolístiques– i aquest fet és el que ha suscitat grans crítiques de grups ecologistes pel seu impacte mediambiental en un país desèrtic.

La petja ecològica, clau

Qatar està situat ja entre els països amb pitjors notes en els rànquings de la denominada petjada ecològica. La qüestió té especial rellevància, ja que l’emirat confia en aquests dos grans esdeveniments esportius per a guanyar en termes d’imatge internacional, en un moment a més en el qual el país està colpejat pel bloqueig d’una bona part dels seus veïns.

Un sistema molt sofisticat

Per a poder ser seu d’aquests dos esdeveniments, Catar equipa els seus estadis amb un important sistema de climatització, tant en els vuit recintes del Mundial de futbol com en l’estadi Khalifa de Doha, on es disputa el Mundial d’atletisme i on els atletes competeixen entre 22 i 25 graus centígrads, malgrat que fora les temperatures s’aproximin a 40 graus.

El sistema de refrigeració, per tot l’estadi

Ells diuen que no

Aquest desplegament tecnològic, molt costós en termes d’energia, té també els seus danys col·laterals mediambientals. Però Qatar insisteix que ha treballat perquè el balanç de carboni, tant en el Mundial d’atletisme com en el de futbol, sigui neutre. Greenpeace no s’ho creu i ha fet campanya insistint en el cost energètic de la climatització de les seus, la dessalinització, el transport inevitable de l’avió a gran escala i l’ús massiu del plàstic.

“La climatització en els estadis no és respectuosa amb el medi ambient. No fa més que afegir emissions”, adverteix la directora executiva de Greenpeace, Zeina El Hajj a la web de l’entitat.

L’arquitecte dels sistemes de refrigeració dels estadis, el professor d’enginyeria Saud Abdul Ghani, va reconèixer que aquests llocs utilitzen “una bona quantitat d’energia” i estan recolzats en generadors dièsel contaminants en cas de tall d’energia. Va subratllar no obstant això que la reducció de la temperatura de l’estadi produeix una cinquena part de les emissions que genera la climatització de les terminals d’un aeroport de grandària similar.

Del compromís a la realitat

En una conferència de Nacions Units sobre el clima a Nova York, el dirigent de Qatar, l’emir Cheikh Tamin bin Hamad al Thani, va assegurar que el país “es va comprometre a organitzar un Mundial respectuós amb el medi ambient i el primer torneig neutre en carboni”. I ho manté. Assegurava en aquella intervenció el 2018 que “gràcies a la utilització de l’energia solar en els estadis i a la utilització dels sistemes de refrigeració, il·luminació i aigua eco-energètics”.

El cert és, però, El Khalifa Stadium, on es disputa el Mundial d’atletisme, no compta ara com ara amb alimentació per energia solar. I si no vols caldo, tres tasses: la citada energia solar no serà el paracaigudes de l’organització en aquest tema. I és que està estudiat que en entorns desèrtics, per les elevades temperatures i l’acumulació de pols, els panells solars tenen problemes per funcionar de forma eficient.

Ja tenim aquí la Fosbury 34!