Si hi ha algú que constantment cerca experiències vitals portades al límit en la vela és Yvan Bourgnon. Nascut a Suïssa el 1971 i resident a França des de la seva adolescència, aquest navegant de 45 anys acumula multitud de projectes, rècords i títols en diverses zones del món. Des del rècord de la Travessia del Mediterrani (2010) fins al de 24 hores en un vela lleugera resseguint la costa del Brasil (2012).
El més sonat de tots ells, és clar, és la volta al món que va completar des de l’octubre de 2013 fins al juny de 2015. Durant 20 mesos va dur a terme la primera volta mundial en catamarà esportiu, no habitable, en solitari, sense assistència, sense GPS ni aparells de predicció meteorològica (comptaven amb un telèfon satèl·lit, les cartes de navegació tradicional i un sextant). Cada mes es va convertir en una “etapa”, amb curtes escales en diferents punts del planeta, fins a completar 55.000 quilòmetres. El repte, a priori, era en format de duo, però el seu company Vincent Beauvarlet va abandonar després d’un mes i mig de ruta, a les Canàries. Si feu un cop d’ull al següent vídeo podreu entendre la bogeria del repte:
Una ruta llegendària
Com és lògic una de les grans dificultats del repte era l’exposició contínua al sol, al fred, al vent o la pluja, conseqüència directa de no disposar de cap estança al catamarà on resguardar-se de les adversitats. Ara Bourgnon ha planificat una nova ruta que el tornarà a portar al límit. Alaska – Groenlàndia a través del mític Pas del Nord-oest, la ruta que uneix l’oceà Pacífic i l’Atlàntic a través de l’Àrtic. Durant segles aquesta era una ruta impossible que fins i tot comptava amb generoses recompenses del govern britànic per a aquells que l’exploressin amb èxit.
La mitologia associada a l’estret d’Anian i els esforços per cartografiar la zona amb expedicions que van anar des de James Cook fins a John Franklin no feien sinó créixer la llegenda del Nord-oest. El 1906, finalment, el noruec Roald Amundsen va ser el primer en obrir camí després d’un recorregut de 3 anys fins arribar a Alaska. En els darrers anys el constant desglaç ha contribuït a facilitar l’accés de vaixells a la zona fins al punt que una empresa hi ha començat a oferir una ruta amb creuer. De zona intransitable a espai per als turistes en només 10 anys de diferència.
Visibilitzar els efectes del canvi climàtic
Aquest canvi és el que vol denunciar ara Yvan Bourgnon amb el seu nou projecte, que començarà en les properes setmanes. Un repte impossible per denunciar els efectes evidents del canvi climàtic:
Bourgnon tornarà a pujar al mateix catamarà que el va acollir durant 20 mesos fent la volta al món, el “Ma Louloutte”, i preveu completar els 7.500 quilòmetres de recorregut en dos mesos. Les complicacions associades a l’aventura són evidents: qualsevol pas en fals dalt del catamarà o si el mateix vaixell bolca, els efectes d’una aigua pràcticament glaçada poden ser definitius. A més, necessita no endarrerir-se perquè els 600km de ruta al nord del cercle polar àrtic només són transitables durant diverses setmanes a l’estiu (amb la possible presència d’icebergs imprevisibles). El risc de quedar atrapat entre grans blocs de gel és real.
Per si no n’hi ha prou, el fet de no comptar amb cap espai de protecció al catamarà obligarà Bourgnon a suportar temperatures gèlides de forma constant i a viure en constant alerta davant els óssos polars: no té refugi davant d’un potencial atac.
Una aventura extrema vinculada al projecte “The Sea Cleaners”. Més enllà de constatar l’augment de temperatura en una zona polar del planeta, el nou repte del navegant franco-suís també vol denunciar l’acumulació de residus en una zona que fins fa poc era inexpugnable per a l’ésser humà.
