Ana Puertes: “Tenint el primer Fris Grec femení estic molt contenta” Conversa amb la guanyadora del Premi Fosbury 2018 a la millor esportista de l'any per votació popular

La Fosbury publica aquesta setmana les entrevistes amb els guanyadors dels Premis Fosbury 2018 i 2019.
Hi ha pocs esports que a la gent de la redacció de la Fosbury ens tinguin tant el cor robat com la pilota valenciana. Perquè no deixa de ser un dels exemples més clars d’esport minoritzat tot i el seu fort arrelament, perquè és la gran disciplina autòctona del sud del nostre territori i perquè de la mà de gent amiga com PilotaViu sempre hi hem tingut bones ambaixadores. Per això no ens va sorprendre que Ana Puertes fos la guanyadora de la votació popular a la millor esportista del 2018. Havia guanyat el campionat Individual i s’havia convertit en la primera dona d’alçar el Fris Grec, l’icònic trofeu que anteriorment es lliurava sols als homes. Només per aquesta inflexió històrica, la guanyadora d’aquesta distinció ja es mereixia un guardó més petitó, entregat per la Fosbury.
Vam enfilar cap a València ciutat, on l’Ana Puertes estudia biotecnologia amb molt bons resultats. Ens va citar al Trinquet ‘El Genovés’, a l’imponent campus de la Universitat Politècnica de València. Allà entrena quan no ho pot fer a Beniparrell i entre estones d’estudi i tecnificació al trinquet ens atén. Una buròcrata no ens deixa entrar al trinquet per no haver fet la petició, o sigui que ens n’anem al bar de la facultat. Allà l’Ana sembla tímida però sense deixar de somriure deixa clara la seva aposta per viure el present i allargar-lo al màxim amb la pilota d’aliada. Aquest any intentarà tornar a guanyar l’Individual, ens diu. Ens quedem amb les ganes de veure-la en acció: tot nervi, rapidesa i força. Pionera del raspall femení. Referent obligat. Segur que a partir d’ara sabrem situar Beniparrell al mapa.

Ens has citat al Politècnic, al trinquet. Com és? Quina és la teva rutina d’entrenament?

Els dilluns entreno al frontó amb la meva germana Noèlia i l’entrenador. Els dimarts i els dijous entreno a Beniparrell i cada dues setmanes aquí. A Beniparrell tinc la meva germana, l’equip, el club. I el cap de setmana la partida, és clar.

Tan jove i se’t pot considerar una pionera. Com està la relació entre la dona i la pilota?

La pilota sempre ha estat masculina. Fa 20 anys que es va començar a introduir la dona de manera molt incipient però la situació predominant era que les dones en tot cas eren meres espectadores, ningú es plantejava ni que arribessin a jugar. A Beniparrell sempre hi ha hagut molta afició de galotxa i quan jo tenia 8 anys vam començar amb un grup. Vam provar i ens hi vam quedar. A mi m’agradaven molt els esports però no hi havia equip de futbol o sigui que em vaig encaminar a la pilota. Vam començar amb els xics i després vam fer l’equip femení. Vam començar amb galotxa però hi ha un moment en què ens vam haver de separar dels nois perquè les diferències de força eren massa evidents. I vaig passar a la modalitat de raspall.

Ja es jugava a raspall entre dones?

No. Hi havia modalitats masculines de tot i de femenina cap. Vam haver de començar. T’ho mires ara i veus que fins i tot a nivell general s’ha equiparat el nombre de llicències i hi ha fins a quatre categories i penses que realment vam fer ben fet.

Per què el raspall i no una altra modalitat?

Beniparrell és un poble molt xicotet i es jugava a raspall. Jo vaig aficionar-me veient veure amb meu tio jugant a raspall. Allà la pilota és raspall. Al mateix carrer on visc es jugava i per això em vaig apuntar. A casa meva només es parlava de pilota i jo vaig acabar a la pilota.

La raó és geogràfica, doncs. Si haguessis nascut en una altra zona potser t’hauries dedicat a escala i corda.

Potser sí. No ho sabrem. De fet el raspall a nivell masculí se juga en zones més del sud i segur que hi ha casos de jugadores que al no tenir un club a prop no hi han pogut jugar. Aquí la clau és no haver-se de desplaçar, tenir la pilota a prop. La presència de clubs als pobles és clau per estendre la pilota.

Ana Puertes, durant la conversa amb La Fosbury / Fosbury

Ana Puertes, durant la conversa amb La Fosbury / Fosbury

Encara pot passar avui en dia que no hi hagi jugadores de pilota pel fet de no tenir clubs a prop o clubs que apostin pel femení?

Ja passa poc. És obvi que ara hi ha facilitats per les dones però també hem de poder dir que als clubs encara els pot costar una mica introduir la dona. És qüestió de posar-s’hi i insistir. A Beniparrell també érem poques de xiquetes i mira ara. Se les primeres sempre costa però val la pena.

Els trinquets i carrers són espais d’un públic força singular, també força masculinitzat.

El model que predomina és homes i majors. Al trinquet i als carrers, sí. És un esport antic, originat als carrers del poble i que li costa renovar-se. Per sort ara ja hi ha dones que són allà sense ser família dels que juguen. Som poques però anem a més.

Una part indissociable de la pilota són les travesses. Com es viu jugant-ho?

A mi a vegades em costa entendre-ho del tot. És un poc difícil d’entendre. Nosaltres juguem majoritàriament als carrers i allà no n’hi han, en el torneig autonòmic però sí que hem viscut alguna partida en trinquets i allà es travessa, és clar que es travessa. Hi ha gent que es deixa molts diners i és un espectacle en sí. Anar a una partida és un espectacle en tot.

Carrer o trinquet? Si haguessis d’escollir què prefereixes?

Jo m’he criat i he conegut la pilota al carrer, per tant em tira molt més el carrer. Potser el jugar en trinquet és més espectacular i dona més joc, perquè la pilota es para menys. A nivell professional predomina el trinquet. Però si he de triar, carrer.

Esteu prou reconegudes les jugadores? Com va ser guanyar l’Individual 2018?

El 2018 va ser el primer cop que es donava el Fris Grec a una dona. Ara hi ha interès i seguiment o si més no estem en el bon camí. Quan guanyes l’Individual és cert que fas un salt. Segur que no se’ns coneix tant com al campió individual masculí però la Federació està fent bons esforços per equiparar-ho i la veritat és que és d’agrair.

Ana Puertes, fotografiada al Campus de la Universitat Politècnica de València / Fosbury

Ana Puertes, fotografiada al campus de la Universitat Politècnica de València / Fosbury

Ara has parlat del Fris Grec. És un nom que als que no segueixen la pilota els pot sorprendre. Què és?

És el trofeu mític que reprodueix la primera representació de la pilota. És el premi màxim que es pot guanyar i el 2018 va ser la primera volta que es va donar també en femenina, per a mi va ser. Si guanyes un individual et donen el Fris més xicotet i si en guanyes cinc en total o tres seguits tens el gran.

Guanyar aquest gran és un objectiu per a tu?

Són paraules molt majors. Aquest any tornaré a disputar l’Individual després de no jugar-lo l’any passat però el vull disputar sense pensar en aquest tipus d’objectius. Vés a saber on seré d’aquí a dos anys. Guanyar-ne tres seguits o cinc en total és una burrada. Tenint el primer femení ja estic super-contenta!

De què depèn que et presentis o no a l’Individual?

L’any passat no em vaig presentar perquè no em sentia amb ganes de jugar ni em veia físicament bé. Per jugar l’Individual has d’estar al 100 per cent. La gent no hi va a passar el rato: si hi vas és per guanyar-lo i aquest any em veig bé i motivada per tornar-ho a intentar.

A nivell econòmic, com està l’esport de la pilota en primera persona?

Jo tinc claríssim que de la pilota les dones no poden viure. Haurien de canviar moltes coses que veig difícil que canvien i és que per exemple no deixa de ser un negoci o siga que als trinqueters els haurien d’anar molt millor les coses. Jo ho veig impossible. A nivell econòmic la pilota a mi em costa més diners que no pas els que pugui guanyar. Jo jugo per un club en el campionat autonòmic, no per a mi. A vegades cobrem desplaçament o dietes, però res més.

Aquí sí que hi ha diferència amb els nois.

Ells tenen un món professional i una nòmina. Són poquets però alguns en viuen. Tot i així tenen altres professions, d’un esport minoritari com aquest no se’n viu.

Una trajectòria esportiva d’èxit com la teva fins ara, a la universitat, ha estat compatible amb els estudis. Et fa patir quan et toqui comptabilitzar amb la vida laboral?

Ara en temps de carrera m’està costant anar i tornar. Si en aquest temps de carrera ho estic aconseguint espere que quan treballi també ho pugui fer. Jo és que si no entreno és com si em faltés alguna cosa. La pilota és un hobby sense el que no puc viure. Espere que pugui ser compatible.

Què hem de fer perquè la pilota es conegui més?

Hi ha gent fins i tot aquí al País Valencià que no el coneix o no ha vist mai una partida. La pilota està fent molt de bé retransmetent cada setmana una partida. És un esport autòcton i per tant costa que traspassi les fronteres de la nostra comunitat. Però encara s’hauria de conèixer més i més.

Que tanqui un mitjà com PilotaViu com us va afectar?

PilotaViu publicava moltes notícies, era la referència, tota la gent de pilota ho llegíem. Que tanqués va ser una llàstima perquè òbviament la gent de la pilota volem estar al dia, saber de notícies. Sé que la Federació està intentant suplir eixa baixa amb publicacions en altres diaris i pilota femenina però que tanqués una web com aquesta va ser fatal. Tothom li tenia molta estima.

Per algú que no hi hagi jugat mai: com d’exigent és jugar a pilota?

Depèn de la modalitat. Raspall és la més dura. Realment és molt dur, amb molts moments d’ajupir-se. Has d’estar molt ben preparada. Pareix fàcil i que no facis res i és molt exigent i dur. Se t’acaba l’aire, et fas mal a les mans. Jo per exemple l’any passat vaig haver de parar un mes de jugar per una lesió a la mà. Les mans i l’esquena són les parts que pateixes més, més susceptibles de lesions.

Una cosa potser poc coneguda és que entre rivals de pilota hi ha molt bona companyonia.

Sí, fins i tot es comparteix vestidors sempre. Jo entreno amb jugadores que seran rivals. Crec que és una de les coses que fan especial la pilota, que ens coneixem, estem juntes, al mateix vestidor. Hi ha molt de lligam i amistat entre rivals. Molt de bon rotllo. Ens coneixem i només som rivals quan dura la partida.

La Victòria de València (guanyadora del Fris Grec el 2019) és potser la teva gran rival del moment. Com us repteu i seguiu l’una amb l’altra?

Parlem quan coincidim. Hi ha bon rotllo sempre i després una guanya i l’altre perd. Jo crec que és important que l’amistat sigui el que quedi, per sobre del resultat, quan hi estem tant posades.

Teniu algunes rivals directes especials, amb qui hi hagi més rivalitat?

Últimament amb Mar i Victòria de València que sempre juguem juntes. Sempre arribem a les finals. I de moment guanyen elles… és especial. Els hi llevarem aquesta ratxa, segur. (Riu)

Com és la convivència de la parella tenint en compte que sou germanes?

A nosaltres ens ha millorat la relació jugar juntes. No tenim cap problema i mira que en passem d’hores juntes, cada cop més. Ens compenetrem i ens coneixem molt bé i no hem tingut mai cap enganxada fraternal. El punt de confiança afegit que tenim ens ajuda.

Ana Puertes, amb el trofeu a la millor esportista de 2018 / Fosbury

Ana Puertes, amb el trofeu a la millor esportista de 2018 / Fosbury

En un futur et veus d’entrenadora, mantenint el vincle amb la pilota?

Sí que seria un objectiu. Al nostre club tenim un entrenador molt bon, Carlos Costa,que està fent molt bona feina i en un futur em podria plantejar substituir-lo si es donessin les circumstàncies i m’ho pogués compaginar. Com he dit no m’imagino viure sense pilota i sobretot crec que seria una llàstima no continuar la molt bona feina que s’ha fet per convertir el club de Beniparrell en el que és.

Beniparrell té 2.000 habitants. Vosaltres l’heu posat al mapa.

Si som 2.000 jo diria que quasi la meitat està posada en el club. Per ser un poble xicotet la importància que té el club és molta. Abans de nosaltres ja hi havia hagut jugadors i jugadores.  També hi ha el fet que en pilota se’ns anomena per on som. Jo sóc Ana de Beniparrell perquè és com me diu tothom.

Quins són els teus reptes de futur?

No m’ho he plantejat perquè poden passar moltes coses. Jo espero continuar molt temps amb la pilota entrenant. Més que jugant i tot. M’ho passo més bé entrenant que jugant, pel grup que hem fet, perquè ens ho passem bé. Jo espero allargar al màxim perquè serà senyal que encara m’ho passo bé. La pilota és el que més m’omple i espero seguir així.

La Fosbury ens cooperativitzem.

Fes-te sòcia!