Aquest dissabte surt de Sables d’Olonne, a la regió de Vendaia a França, la regata més mítica i difícil que hi ha. Es disputa cada quatre anys i consisteix en fer la volta al món sense assistència ni escales. El non plus ultra d’alta mar. La Vendée Globe és objecte de veneració i reverència, una prova-mite per tota la gent de mar que diumenge deixarà de ser el somni per passar a ser la vivència que val tota una vida per un bomber del Parc de Cerdanyola del Vallès, Dídac Costa, de 35 anys.
Fa dues setmanes que al Port de Sables d’Olonne hi ha instal·lades les 29 embarcacions diferents amb les quals els candidats disputaran la Vendée Globe. L’expectació és màxima i les últimes dades facilitades per l’organització asseguren que, atenció, més de 700.000 persones han passat pel ‘Village’ instal·lat a la sortida. La regata mou passions i capta una gran atenció mediàtica, més que en cap de les seves set edicions anteriors.
L’aventura de fer la volta al món com el mític Willy Fogg –només dos regatistes han baixat dels cèlebres 80 dies de la historieta, entre ells el guanyador de fa quatre anys François Gabart– reuneix al punt de sortida a competidors ben diferents i embarcacions sense pràcticament res a veure les unes amb les altres. Com altres proves de resistència o navegació, la Vendée la disputen per igual els grans patrons amb pressupostos superiors als 3 milions d’euros i aventurers del mar a la recerca de la seva epopeia vital. Al català Dídac Costa cal anotar-lo en aquest segon grup. Lluitarà per acabar amb un pressupost de 350.000 euros.
Seguint els passos de Sansó
Costa intentarà el que dos cops va resistir-se al mallorquí Javier Sansó. Ell va ser el nostre aventurer fa quatre anys i el desenllaç va tenir tints desesperants. Havent sortit el 10 de novembre del 2012, el de Palma va veure com la seva embarcació bolcava a 350 milles de Sant Miquel de les Açores, a una sola setmana d’arribar a la meta. Va trencar la quilla i allà el van haver de rescatar de la llanxa salva-vides.
Preparació específica
Les 24.020 milles nàutiques lineals del recorregut, uns 40.075 quilòmetres que sempre acaben sent més per evitar anticiclons o icebergs que dificulten la navegació, són l’únic que ocupa el cap de Dídac Costa des de fa mesos. Afrontar una aventura com aquesta en solitari, sense escales ni assistència requereix de la màxima preparació tant física com psicològica. S’estarà uns tres mesos sol davant de tot –”jo i les meves circumstàncies” que podríem manllevar de les Meditaciones del Quijote d’Ortega y Gasset– menjant un preparat d’aliment liofilitzat al dia, vestint roba també envasada al buit per mantenir a redòs de l’humitat i amb la necessitat d’afinar resistència, destresa, navegació i perícia.
És una aventura de bojos i a la vegada un espectacle. La Vendée Globe, que comptarà amb fins a 31 transmissions en directe per als milions de persones que la seguiran, compta amb una organització de primer nivell. La seguiran 1.100 periodistes i cada embarcació que arribi de retorn a Sables d’Olonne tindrà tracte merescut d’heroi. Costa, que el proper 22 de desembre celebrarà a alta mar i en solitari els seus 36 anys, debuta a la competició amb l’aval de la Barcelona World Race -que es fa per parelles– i un detallat pla previ per garantir el seu rendiment.
Costa ha posat a punt personalment, amb un equip de dues persones més, el seu company de viatge el vaixell Kingfisher, amb el qual Ellen MacArthur va fer un històric segon lloc a la Vendée de l’any 2.000. El català afronta la regata sense un espònsor principal i ha hagut de tirar de petits patrocinadors i ajudes d’amics i, també cal dir-ho, rascant-se la pròpia butxaca. Tot pel somni d’acabar la Vendée.
Diumenge salparà i el somni es convertirà en una realitat humida, perillosa, excitant i sempre sorprenent. Des de la Fosbury seguirem al nostre aventurer. Molta sort Dídac!
