Cavalls solitaris desbocats sota els eixordadors crits de milers de persones que animen aquells que encara conserven el genet i busquen la victòria. Aquesta és una de les escenes més característiques de la Grand National, la cursa de cavalls més famosa del món, que se celebra des de 1839 a l’hipòdrom d’Aintree (Liverpool, Regne Unit). En l’edició d’aquest 2016, celebrada el passat dissabte 9 d’abril, es calcula que a més de les prop de 73.000 persones que la van presenciar en directe, l’audiència televisiva va arribar als 500 milions de persones en 140 països diferents.
El guanyador en aquesta ocasió va ser el cavall Rule the World, menat pel debutant de 19 anys David Mullins, que partia ben enrere a les apostes (no es trobava entre els deu favorits, amb un shot de 33-1) i que es va imposar en el rush final tot i saltar la darrera de les trenta tanques repartides al llarg del recorregut en tercera posició.
La Grand National no és només la cursa de cavalls més cèlebre sinó també de les més exigents, tant per als cavalls com per als genets. Això és degut al seu llarg recorregut de més de 4,75 milles (7.141 metres) i als enormes obstacles, de dimensions molt superiors a les habituals, que han de superar els cavalls. Això fa que un nombre important dels quaranta participants acabi abandonant per fatiga o per caiguda, i que es produeixin les espectaculars escenes de cavalls avançant sense control després de quedar escapçats per la caiguda del genet, enmig de la resta que continuen batent-se per la victòria final.
Aquesta cursa és també una de les més generoses en premis. En l’edició de 2016 va repartir 1 milió de lliures (1,3 milions d’euros), de les quals més de la meitat van anar a parar al cavall (més ben dit, al propietari del cavall) guanyador.
Com tot esdeveniment esportiu d’aquesta magnitud i tradició, la Grand National compta amb les més curioses estadístiques històriques, que reflecteixen els moments de més glòria i desgràcia d’Aintree. Com l’edició de 1928, en la qual tan sols van acabar el recorregut dos cavalls amb genet o el nom de Richard Johnson, el genet amb més participacions sense cap victòria de la història (un total de vint entre 1997-2016).
Polèmica animalista
Ara bé, l’espectacle de la Grand National també té la seva part més controvertida. En les darreres dècades, la cursa s’ha vist envoltada de polèmica degut al gran nombre de sacrificis de cavalls que en resulten. L’índex de mortalitat equina més que duplica la mitjana de les grans curses del circuit internacional, un fet que ha estat motiu de diferents denúncies per part d’entitats de defensa dels animals. Això ha provocat nombrosos canvis en el recorregut i la modificació i correcció d’alguna de les tanques, com la cèlebre Becher’s Brook, que se salta dues vegades durant la cursa i és on més cavalls han patit ferides mortals al llarg de la història.
Després de les edicions de 2011 i 2012, en les quals van morir quatre cavalls en total, dos d’ells en aquesta famosa tanca, les crítiques van augmentar i es va procedir a majors i més significatives modificacions del recorregut. Van ser mesures aparentment efectives ja que no s’han hagut de lamentar mes víctimes mortals des d’aleshores.
Una cursa d’homes
Tot i la Sex Discrimination Act aprovada el 1975, que obria la porta a la participació femenina a la cursa, les participants a la Grand National mai han arribat a assolir la glòria. Charlotte Brew va ser la primera dona a prendre-hi part el 1977 i Geraldine Rees la primera en completar-la cinc anys més tard. Entre els modestos èxits femenins de la Grand National, destaca un tercer lloc de Katie Walsh el 2012, fet que demostra que encara queda un llarg camí per recórrer per al reconeixement de les dones en la cursa de cavalls més seguida del món.
