L’arc nu és un tipus d’arc més simplificat que l’olímpic (no té ni estabilitzador, ni visor ni clicker, l’element que ajusta l’obertura). Com diu en César, és “com tornar a l’època dels indis, s’apunta amb la punta de la fletxa“. I amb l’arc nu es pot tirar a l’aire lliure (en dianes situades en pla), a sala, a recorregut de camp amb dianes o recorreguts 3D. Aquesta darrera és l’especialitat de César Vera: consisteix a disparar a reproduccions d’animals en 3 dimensions distribuïdes per un bosc o un camp. L’arquer va seguint el seu recorregut i es va trobant fotografies d’animals que ha de localitzar, calcular-ne la distància i disparar.
Una passió que ve de lluny
En César va començar a fer tir amb arc per curiositat, fa 24 anys: “Vivia en un àtic i just davant, on ara hi ha el famós Palma Arena, hi teníem un descampat. Allà hi feien tir amb arc. Vaig provar-ho, vaig fer el curs, em vaig comprar un arc… però vaig tirar una vegada i després el vaig deixar tancat en un armari quinze anys“. Fa vuit anys, un amic li va proposar tornar a començar i va ser llavors quan va descobrir l’arc nu.
Des d’aleshores que no ha parat d’evolucionar. Ha estat campió d’Espanya i ara, per primera vegada, participava en un Mundial. Era a Robin (França) i hi participaven 32 països amb un màxim de tres arquers per país. La competició va durar sis dies i el quart va estar a punt de quedar eliminat: “Era el segon tall i en passaven 8. Vaig aconseguir-ho pels pèls. Em vaig confondre de distància, vaig calcular malament. Però vaig intentar no deixar-me endur per la desesperació, no anar-me’n del partit. Vaig fer cent punts i just van tallar en cent“. Després van venir les altres eliminatòries fins a plantar-se a la final, on va superar el suec Lundmark Fredrik per 34 a 39.
César Vera no només ha tornat amb la medalla d’or individual, sinó també amb la de plata per equips. Un èxit que mai no se li havia passat pel cap.
