Tenint en compte que el seu nom ha acabat servint per batejar un dels torneigs de tennis més importants del món, podríem pensar que Roland Garros va ser un campió del tennis francès de principis del segle XX. Ara bé, si repassem la seva història veurem que la seva vida poc va a tenir a veure amb aquest esport.
Nascut al mig de l’oceà índic, a l’illa de Reunió el 1888, Roland Garros va començar a ser conegut amb poc més de 20 anys gràcies a les seves habilitats com a pilot d’avió, un vehicle i una tecnologia del tot incipients i revolucionàries en aquella època. Pioner, doncs, en aquest camp, Garros va començar a disputar curses aèries com ara París-Madrid o el Circuit d’Europa, una prova que anava de París a Londres per acabar tornant a París en diverses etapes. El 1913, el francès va ser el primer pilot que sobrevolava el Mediterrani sense parades de Frejús, al sud de França, fins a Bizerta, a Tunísia, llavors colònia francesa.
Garros va esdevenir encara més famós amb l’inici de la I Guerra Mundial. Tot i que no estava cridat a files, Garros va decidir enrolar-se a l’exèrcit convençut que podia ajudar a guanyar la guerra amb les seves habilitats com a pilot. Fins aleshores l’ús dels avions com a vehicle de combat era gairebé inexistent per la seva ineficàcia a l’hora de disparar als enemics.
Però en una època on hi havia avions amb un home pilotant al davant i un altre al darrera amb una pistola intentant apuntar els avions enemics, Garros va desenvolupar un sistema per perfeccionar la lluita aèria, un mètode sincronitzat a través del qual el propi pilot podia disparar sense tocar la pròpia hèlix. El sistema va resultar un canvi important i Garros va obtenir una ràpida fama de guerrer de l’aire, abatent tres avions alemanys.
El 1915, però, la seva sort va canviar quan va haver de fer un aterratge forçós en territori enemic. Es diu que abans de tocar terra Garros va voler destruir el seu avió perquè els alemanys no poguessin copiar el seu mètode revolucionari, però no ho va aconseguir. A partir d’aquí, la llegenda diu que l’enginyer holandès Anthony Fokker, del bàndol alemany, va perfeccionar al sistema i va fer canviar el lideratge de les batalles aèries cap a l’exèrcit germànic. Sembla ser, però, que Fokker ja tenia pensat un model propi sis mesos abans de l’accident de Garros i que tot plegat hauria estat una coincidència.
Captiu dels enemics, Garros va ser internat en un camp de presoners. Però la història no acaba aquí. Acompanyat d’un altre pilot francès que parlava perfectament l’alemany, Garros va aconseguir escapar del camp el febrer de 1918 fent-se passar per un oficial de l’exèrcit alemany i va aconseguir finalment retornar a París.
La guerra encara durava i Garros va decidir tornar a la batalla. L’octubre de 1918, tan sols un mes abans de la fi del conflicte bèl·lic, el seu avió va ser abatut i Garros va morir a la regió de les Ardenes.
Per què Roland Garros va acabar donant nom al prestigiós torneig de tennis?
El motiu el trobem l’any 1927, quan quatre tennistes francesos (René Lacoste, Henri Cochet, Jean Borotra i Jacques Brugnon), coneguts com “Els quatre Mosqueters”, van vèncer als Estats Units en territori nord-americà a la final de la Copa Davis. A la tornada es va decidir que la proesa mereixia la construcció d’un gran recinte tennístic a París. Es va decidir batejar les noves instal·lacions amb el nom de Roland Garros perquè el pilot era un aficionat al tennis i sent heroi nacional complia amb la voluntat d’honorar els màrtirs del conflicte en un moment que el record de la guerra estava molt vigent. Des d’aleshores, el fins llavors torneig conegut com a Campionat de França es va passar a anomenar Roland Garros.
