Roland Garros ha acabat amb la tretzena victòria de Rafa Nadal en una final més senzilla del prevista davant un Novak Djokovic imparable aquest 2020 més enllà de la desqualificació viscuda durant l’US Open. El manacorí ha dominat a plaer el torneig sobre terra batuda i independentment del seu títol, com el serbi, és una llegenda esportiva històrica que transcendeix el món de la raqueta. El triomf de Nadal és, també, el vintè grand slam de la seva carrera i l’anhelat empat amb Roger Federer com els homes tennistes més llorejats de tots els temps en els millors escenaris mundials.
El suís és la gran absència d’aquesta temporada marcada per la Covid-19 i no té cap intenció de reaparèixer fins el 2021, però malgrat això seguirà ostentant un bon lloc al rànquing final d’aquest any. És increïble, però ja fa 13 anys que Federer, Nadal i Djokovic van copar els tres primers llocs del rànquing ATP per primera vegada i continuen sent els millors tennistes del món.
El suís va ser el primer en treure el cap a l’elit (per alguna cosa també és el més veterà, amb 39 anys) i el 2002 ja formava part del Top 10 de l’ATP. Estem parlant d’una majoria d’edat consecutiva entre els millors del món en un esport marcat per l’exigència física i per un calendari abusiu, amb competicions al més alt nivell durant tot l’any excepte el “descans” del mes de desembre, ja en plens preparatius per a l’Open d’Austràlia. El dia que Federer decideixi retirar-se ho farà com un dels millors esportistes de la història sense discussió possible. A més, haurà aconseguit un consens unànime entre els aficionats: tothom admira la seva elegància a la pista i les seves mesurades declaracions a les sales de premsa d’arreu del món.
Probablement aquestes qualitats també l’han convertit en un dels esportistes amb contractes publicitaris més suculents al llarg de la seva trajectòria. Malgrat tenir 38 anys i no tenir el potencial juvenil i de futur que sempre atrau a les grans marques comercials, el 2019 Federer es va embutxacar 77 milions d’euros només en patrocinis i imatge publicitària. De fet, Forbes considera que encara va cobrar-ne una mica més fins al punt d’ubicar el suís com l’esportista més ben pagat del món en el seu peculiar rànquing anual publicat durant la passada primavera. Dels més de 89 milions d’euros guanyats per Federer en els 12 mesos previs a la publicació del rànquing només 5,3 corresponien a guanys per triomfs esportius. La resta, acords per publicitat. Una autèntica bestiesa que de fet ha convertit a Federer en el primer esportista no futbolista de la història que es col·loca al primer lloc del rànquing mundial de Forbes.
Les marques comercials adoren la seva imatge i no dubten en repartir-se la seva projecció pública en diferents sectors en disputa. D’aquesta manera, Federer ha fet campanya el darrer any per Rolex, Mercedes Benz, Wilson, Moet & Chandon, Barilla, Uniqlo i Credit Suisse. Hi ha consens entre els aficionats, els rivals i les marques i ho aprofita el suís per forjar una fortuna que també pot arribar a ser llegendària. Malgrat tot, hi ha milers de persones que en els darrers mesos s’han oposat a una de les decisions preses pel tennista i, en conseqüència, qüestionen la seva condició de referent perfecte.
“Roger, desperta!”
El passat mes de gener, pocs dies abans de l’inici de l’Open d’Austràlia, una piulada de Greta Thunberg interpel·lant directament a Roger Federer va ser el detonant d’un munt de notícies, comunicats i preguntes en roda de premsa. Thunberg, l’activista contra el canvi climàtic més reconeguda pels mitjans d’arreu del món, feia ús de l’etiqueta de Twitter #RogerWakeUpNow que els activistes suïssos van fer servir aquells dies per fer-se ressò d’un judici a Lausana. El judici era la conseqüència d’una acció feta a finals de 2018 per joves activistes a les seus de Credit Suisse per denunciar les seves milionàries inversions en fons i dipòsits de petroli i el seu impacte cap a la salut mediambiental del planeta. Rebobinem, doncs, dos anys enrere.
El mes de novembre de 2018 el col·lectiu “Lausanne Action Climat” va fer una acció en una oficina bancària de Credit Suisse a la ciutat suïssa. Anaven coordinats amb altres grups ecologistes que actuaven a altres ciutats suïsses com Ginebra i protestaven per les inversions del banc en energies fòssils. L’acció va consistir en jugar a tennis dins les oficines amb l’objectiu de fer arribar un missatge a Roger Federer, ambaixador del banc des de 2009. Els joves demanaven al suís que trenqués la seva relació amb Credit Suisse per la seva responsabilitat en el creixement del canvi climàtic. Al cap d’una hora, la policia va fer fora els joves activistes del banc i els va identificar.
Credit Suisse va denunciar-los i els 12 militants contra el canvi climàtic van ser acusats d’infringir diverses llei -com la violació de domicili- amb la seva protesta i condemnats a pagar uns 20.000 euros. Davant la negativa d’acceptar la condemna, el procés va anar a parar als jutjats entre el 7 i el 13 de gener de 2020. Els joves van comptar amb la defensa de tretze advocats implicats en la causa de forma desinteressada i van tenir com a principal objectiu convertir aquell judici en un judici públic paral·lel cap a les accions de Credit Suisse. No cal dir que se’n va sortir de meravella. Encara que durant el 2019 els activistes ecologistes han fet un munt d’accions contra Credit Suisse i n’hi ha que també tindran un recorregut judicial, el cert és que van fer diana mediàtica amb aquell partit de tennis dins una oficina de dos anys enrere.
Durant el judici els activistes van convertir en tendència mundial a twitter l’etiqueta #RogerWakeUpNow amb l’inestimable ajuda de Greta Thunberg. Roger Federer, des d’Austràlia, es va veure obligat a publicar un comunicat on mostrava el seu respecte per la lluita dels activistes: “Em prenc molt seriosament l’impacte i les amenaces del canvi climàtic, especialment ara que la meva família i jo hem arribat a una Austràlia devorada pels incendis. El moviment juvenil en defensa del clima em genera admiració i un gran respecte i agraeixo que ens pressioni a tots per tal que repensem el nostre comportament i cerquem solucions innovadores per a un futur millor“.
Credit Suisse va reaccionar el dia següent amb un altre comunicat: “El canvi climàtic és un dels desafiaments més urgents que tenim al nostre planeta. Ens comprometem a desenvolupar un paper fonamental en la lluita contra aquesta problemàtica mentre fomentem un diàleg transparent amb els nostres grups d’interès, per abordar el repte del canvi climàtic directament amb les nostres comunitats“.
L’impacte de la campanya i dels comunicats va incidir a les rodes de premsa durant l’Open d’Austràlia, en què Federer sovint va haver de respondre a preguntes que clarament transcendien allò que passava a la pista. Davant un grup de periodistes, el suís va anar més enllà del què deia el comunicat:
De fet, Federer ha anat més enllà que molts altres esportistes d’elit i ha reconegut que li genera contradiccions l’ús constant d’avions per practicar el seu esport durant tota la temporada. Inverteix per compensar les emissions de carbó que provoca cada cop que viatja en avió i en una entrevista amb el diari Blick deia que “vivim una vida completament anormal, i només per això ja no puc ser cap exemple. No puc demanar que la gent sigui més responsable i després pujar a l’avió cap a Austràlia. Però no puc renunciar a la contradicció, perquè si no hauria de retirar-me. Procuro aplicar una sèrie de principis mediambientals quan viatjo i quan estic a casa i treballo perquè els meus fills es familiaritzin amb aquesta qüestió“.
El patrocini es manté. Les inversions, també
Amb el pas dels dies i les setmanes, i especialment arran de l’aparició de la pandèmia, la polèmica va passar a un segon terme i va quedar completament soterrada durant uns mesos. Però el procés judicial no havia finalitzat després d’un nou recurs dels joves i ha viscut recentment la seva vista definitiva.
El passat 24 de setembre es va celebrar el judici en què es condemna els 12 joves per violació de domicili en una sentència que també incorpora la importància de les reivindicacions dels acusats davant una realitat “imminent”. En aquesta ocasió, un cop més, el que va passar dins la sala judicial era el menys rellevant. Els joves, organitzats en plataformes més àmplies i en el marc del moviment global “Fridays for Future” van organitzar una manifestació que va tornar a posar el focus en Roger Federer. Una xarxa de tennis amb el lema de la campanya “Roger, desperta!” i centenars de manifestants disfressats de tennistes, la majoria amb pancartes i cartolines amb missatges adreçats directament al tennista van protagonitzar una acció força més massiva. Els joves reconeixen que Roger Federer és un referent per a ell en l’àmbit esportiu i asseguren que no es pot desentendre del planeta amb els seus lligams comercials.
La relació entre Credit Suisse i Roger Federer continua intacta i hi ha un moviment organitzat que té previst seguir denunciant aquest vincle fins que no assoleixi un dels dos objectius que persegueix: que el tennista trenqui l’acord que li reporta més d’un milió i mig d’euros anuals d’ingressos i d’aquesta manera posi la banca en una situació evident de debilitat mediàtica que l’obligui a canviar les seves inversions… o bé que Credit Suisse canviï les seves inversions per mantenir Roger Federer com a referent de la marca. Aquests són els dos escenaris dels activistes pel medi ambient i no tenen cap intenció d’acceptar-ne un altre. Entre l’espasa i la paret, si es vol dir així, en una campanya que només pel fet d’haver aparegut a diaris de mig món ja s’hauria d’entendre com a triomfal.
Uniqlo, el precedent fallit
Fa un parell d’anys el suís va aconseguir esquivar la pressió pel seu vincle amb Uniqlo. La firma d’un contracte brutal amb aquesta marca asiàtica per substituir Nike (26 milions d’euros anuals durant 10 anys) va anar acompanyada d’una campanya per part de les organitzacions Public Eye i Clean Clothes Campaign en defensa de la millora de les condicions laborals i salarials dels treballadors de l’empresa. Una empresa associada acabava de fer fallida i les ONG van acusar Uniqlo de desentendre’s de les 2.000 treballadores (molt majoritàriament dones) que els proporcionaven part de les seves peces de roba. Un cas evident en què el benefici econòmic de la multinacional preval davant els drets humans més elementals i que les ONG van convertir en una pàgina web explícita per cridar l’atenció de Federer. En aquella ocasió, però, “Hello Roger” no va tenir l’impacte ni la força que han aconseguit aquest 2020 els militants ecologistes.
