Catalunya i el País Valencià són dos de les demarcacions que han comptat amb registres per part del cos policial (entre elles, a València o Terrassa)en una nova acció centrada en partits de la categoria ITF Futures i Challengers i que ha derivat en la detenció de diverses persones. Segons algunes informacions, al darrere de la xarxa d’apostes fraudulentes hi hauria la màfia russa, fet que ha provocat la intervenció d’agents de la policia russa en els registres efectuats aquest matí.
Encara que d’entrada soni xocant, el paper de l’esport com a font de finançament de la màfia russa és un fet contrastat i que en els darrers anys ha estat vinculat principalment a les apostes esportives per internet. En aquest calaix de sastre, les categories d’esport amateur o semiprofessional són un espai propici per a l’existència de partits arreglats. Ho hem vist amb diverses operacions darrere de la segona divisió B (i en altres categories del futbol) i, especialment, en els torneigs ITF de tennis, una mina d’or que s’explica per diversos factors.
Les claus del frau
En primer lloc, l’estructura de la competició, amb molts jugadors joves que busquen el pas a l’elit (futures) i jugadors de totes les edats que lluiten per reenganxar-se o accedir per primer cop als torneigs més rellevants de l’ATP (Challenges). Jugadors en solitari, més simples de convèncer, per exemple, que tot una plantilla de futbolistes, i que poden multiplicar considerablement els ingressos deixant-se perdre que avançant rondes en un torneig entre tants. De fet, prop de la meitat de jugadors professionals de tennis no guanyen diners pel fet de practicar el seu esport i són pocs els que s’enduen premis, ja en categoria ITF, que van dels 15.000 als 60.000 dòlars per torneig.
Hi ha més factors: hi ha una munió de torneigs ITF que es disputen simultàniament cada setmana. Als Països Catalans, aquest 2018 se’n disputaran una trentena. Aquesta setmana, per exemple, se’n disputa un a Sant Cugat del Vallès en categoria femenina que no té ressò als mitjans de comunicació.
El circuit ITF, a més, ofereix un excel·lent servei per seguir els marcadors en directe de cada enfrontament. Uns partits que compten amb un públic escàs, amb un impacte remot als mitjans de comunicació (pràcticament no hi ha premsa que cobreixi aquests torneigs, sovint al marge, fins i tot, de l’interès de mitjans locals i comarcals) i, malgrat això, amb presència en diverses cases d’aposta online arreu del món.
Un frau senzill
Qui aposta per dos jugadors desconeguts que competeixen en un partit de setzens de final de qualsevol lloc del món i sense públic assistent al torneig? Qui té interès en què es pugui apostar en disciplines poc professionalitzades a escala global i amb importants quantitats de diners al darrere? Diverses operacions policials dutes a terme en els darrers anys confirmen l’existència d’intermediaris encarregats de contactar amb els jugadors per oferir-los un percentatge dels guanys a canvi de pactar el resultat d’un o més partits. De vegades només cal alterar el resultat d’un set o fins i tot d’un punt. El seguiment online constant permet fer variacions a la carta. Missatges creuats entre jugadors, apostadors i fins i tot jutges de cadira han posat en alerta els responsables federatius de tennis. De moment, però, no hi ha cap solució efectiva.
Allò que ha passat a l’ATP (on els casos han arribat a esquitxar alguns dels millors jugadors del món) sembla encara més estès en els ITF per la seva invisibilitat pública. Les apostes condicionen allò que passa a la pista. No sempre, és clar, però es tracta d’un fenomen habitual i estès. L’operació policial d’aquest dilluns no persegueix un fet aïllat, sinó una realitat consolidada al circuit ITF de tennis.
