El frau dels tennistes: no només són les apostes

Un bon reportatge conjunt de la BBC i BuzzNews Feed ha trasbalsat el tennis en l’inici de l’Obert d’Austràlia. Han triat el millor moment possible per no errar el tret i aconseguir el màxim ressò: just començada la temporada, un dia abans de donar el tret de sortida al primer Grand Slam. El tema ja era conegut (apostes que condicionen resultats esportius), però els dos mitjans aporten xifres significatives.

En titulars:

16 tennistes que han format part del top 50 del rànquing mundial han estat investigats en els darrers 8 anys per la Tennis Integrity Unit (TIU), l’organisme anticorrupció del tennis creat el 2008. D’aquests 16 tennistes, 8 participen a l’Obert d’Austràlia de 2016. I hi ha un total de 28 tennistes que van estar sota sospita d’haver pactat resultats per afavorir els apostadors que no van ser ni tan sols investigats.

Font: Steven Pisano / Flickr

Font: Steven Pisano / Flickr

2007: Davidenko, el punt de partida

L’agost de 2007 el tennista rus, al top 5 del rànquing mundial, disputava un partit en el modest torneig de Sopot (Polònia) contra Martin Vasallo Arguello, un tennista clarament inferior. Les apostes, però, eren favorables a l’argentí. Davidenko va guanyar el primer set i mantenia el lideratge en el segon i les apostes en directe de diversos russos, milionàries, augmentaven a favor de la seva derrota. Finalment Davidenko es va retirar i Betfair va decidir anul·lar totes les apostes d’aquell partit en entendre que el jugador rus havia perdut expressament el partit per afavorir els guanys econòmics dels seus compatriotes. 14 mesos després, per cert, Davidenko va ser declarat innocent pels investigadors.

Aquell mateix any l’equip rus de la Copa Davis va ser acusat d’enverinar l’alemany Tommy Haas abans d’un partit decisiu, tot i que al cap de 3 setmanes l’ATP va desmentir els fets i va donar credibilitat a la gastroenteritis que havia anunciat Haas en un primer terme.

2011: Sancions exemplars

El 2011 la TIU va donar un cop d’efecte amb dues sancions exemplars a l’austríac Daniel Koellerer i al serbi David Savic, expulsats del circuit de tennis professional per a tota la vida. L’organisme també ha imposat sancions menors a tennistes com els italians Starace i Bracciali, al txec Cermak o a l’eslovac Mertniak. El mateix any la revista sueca SvD Sport va publicar una llista negra de tennistes presumptament investigats per la TIU, en què hi havia altres noms de pes com la bielorussa Azarenka, la polonesa Radwanska, les italianes Schiavone i Errani, el francès Llodra, el serbi Tipsarevic, l’alemany Kohlschreiber o els italians Seppi, Fognini i Volandri. La TIU va desmentir-ho de forma categòrica.

El cas de Savic va tenir diverses derivades que va provocar que la TIU continués suspenent tennistes relacionats amb la màfia russa. El 2013, un dels sancionats va ser el basc Guillermo Olaso, número 236 del món, que no competeix des de novembre d’aquell mateix any i que arrossega una sanció fins a finals de 2018. Olaso va ser acusat de no denunciar un presumpte cas d’apostes per condicionar el resultat d’un partit tot i tenir-ne coneixement. El basc sempre va negar-ho i va reiterar que sí que n’havia denunciat d’altres i que havia patit ansietat perquè la màfia russa no parava de perseguir-lo.

2016: Els tennistes denuncien pressions

El gran èxit del reportatge de la BBC i BuzzNews Feed ha estat la reacció d’alguns tennistes que davant les preguntes dels periodistes han decidit denunciar la pressió rebuda per condicionar els seus partits. Al capdavant de tots, el serbi Novak Djokovic, que ha assegurat que li van oferir fins a 200.000 dòlars per perdre en un partit de primera ronda del torneig de Sant Petersburg l’any 2007. Djokovic ha recalcat que va rebutjar-ho i assegura que els suborns dels apostadors són un «crim contra l’esport». Més dur encara ha estat el tennista de Castelló Roberto Bautista, que ha arribat a portar a la policia amenaces rebudes a través de Facebook i que augura una «desgràcia» si no canvien les coses en els propers anys. El murcià Almagro, a qui van amenaçar de trencar-li les cames si no perdia, apunta que potser caldria suprimir les apostes i reprendre-les només si es troben solucions als problemes actuals.

El frau: no només són les apostes

Res hauria d’estranyar en un circuit que esprem tot el suc als tennistes en forma de temporada inacabable i d’alt voltatge competitiu per mirar de treure’n el màxim rendiment econòmic i el màxim espectacle possible. Una altra vessant de la corrupció en el tennis ha estat el dopatge, amb noms il·lustres com el del serbi Victor Troicki o el del croat Marin Cilic en els darrers 10 anys, en què s’han registrat fins a 36 casos de dopatge, encara que la majoria d’ells, amb tennistes molt allunyats del top 50 mundial. Casos que, tot i aparèixer amb comptagotes, no generen tranquil·litat al circuit, coneixedor que moltes veus sospiten de la capacitat dels tennistes de ser competitius durant tota la temporada. L’ATP i els grans tornejos han incrementat els controls antidopatge en les darreres temporades i han començat a aplicar el passaport biològic.

Els tennistes celebren aquestes mesures però les consideren millorables, tal i com van reflectir Federer, Murray o Nadal a la prèvia del Masters de Londres del passat mes de novembre, just després d’esclatar la denúncia de la WADA contra la federació russa d’atletisme. Els tennistes van apostar per augmentar el nombre de controls, també fora de competició, i per fer-los públics.

Autor: Steven Pisano / Flickr

Autor: Steven Pisano / Flickr

La residència i la fiscalitat

Un altre tipus de frau, legal, és la gestió dels guanys econòmics que fan la majoria dels tennistes que lluiten pels trofeus de l’ATP. Analitzats els top 20 del rànquing actual de l’ATP i la WTA detectem que una àmplia majoria no resideix al país on va néixer, on va créixer i on va formar-se, sinó en estats que tenen una fiscalitat favorable als seus interessos o que, directament, estan considerats com a paradís fiscal per les institucions financeres mundials. No és una qüestió intrínseca del tennis, és clar, sinó de l’esport d’elit que mou milions d’euros al llarg d’una temporada. Però en el cas del tennis o dels esports de motor, el calendari que obliga a moure’s setmana a setmana arreu del món afavoreix una residència allunyada del lloc d’origen.

Montecarlo (Mònaco) compta amb 10 dels 40 tennistes ubicats entre els dos top 20 actuals: Djokovic, Berdych, Cilic, Raonic i Tomic, en categoria masculina, i Kvitova, Safanova, Pliskova, Azarenka i Wozniacki en la femenina. Hi ha 8 tennistes que tenen residència a Suïssa, dels quals quatre són originaris d’un altre país, tots francesos: Gasquet, Tsonga, Simon i Paire. Un altre lloc predilecte on residir és l’estat nord-americà de Florida, que garanteix beneficis fiscals considerables en relació a la resta d’estats dels EUA. És el cas de les germanes Williams, Keys o Sharapova a la WTA i de Nishikori, Isner o Anderson a l’ATP (per cert, cap dels nord-americans va néixer a Florida). I encara hi ha un darrer cas singular, el de Kuznetsova, amb residència a Dubai. La resta (13) resideixen als seus països: Espanya, Polònia, Itàlia o Bèlgica.

L’Obert d’Austràlia, el primer gran aparador de la temporada, ha començat sota sospita. I cada derrota d’un favorit (Halep, Nadal, Wozniacki) aixeca totes les alarmes. Queda molta feina per fer.

Ja tenim aquí la Fosbury 34!