Clijsters ha propiciat una autèntica batzegada al món del tennis. Si algú tenia ressaca després del US Open, li ha passat de cop. L’anunci no és poca cosa perquè vol dir que l’antiga número 1 belga tornarà a competir, als 36 anys i essent mare de tres fills. Feia nou anys que no jugava després d’haver tornat una primera vegada. Nou anys. Una eternitat per tothom menys per una tennista a qui li hem de respectar la presumpció que pugui tornar a jugar de la manera tècnica i preciosista amb la que va marcar una època.
Hi guys, I’m excited to finally be able to share this news with you… #wta #2020 pic.twitter.com/tm7jYMEwrH
— Kim Clijsters (@Clijsterskim) 12 de setembre de 2019
Serà el seu tercer cicle com a tennista ja que s’havia retirat inicialment el 2007, tornant dos anys després després del naixement del seu primer fill i guanyant tres títols de Gran Slam abans de tornar a penjar la seva raqueta el 2012. Des de llavors, Clijsters va tenir dos fills més i s’ha estat diversos anys sense jugar al tennis. Fins que aquest dijous 12 de setembre ha anunciat la seva volta per a la temporada 2020 i va revelar que s’havia inspirat en l’èxit d’altres mares del circuit, com per exemple Serena Williams. És un detall important, ja que amb la pròpia Serena s’havia esbatussat de valent a la pista.
Més que una campiona
Kim Clijsters és una de les millors tennistes de la història. A la catifa que hem posat abans, mirem que no faci manyocs, que quedi ben posada per quan torni. Guanyadora de tres US Open (2005, 2009 i 2010) i un Obert d’Austràlia (2011), va reprendre els entrenaments a principis d’aquest any i va jugar un partit de prova del nou sostre de la pista 1 de Wimbledon el mes de maig passat. I allà el cuquet de la competició la va picar.
Per la gent escèptica davant dels retorns tenim una informació pertinent. En el seu primer retorn del retir, Clijsterses va convertir en la tercera jugadora de la WTA a guanyar un títol de Gran Slam com a mare després de Margaret Court i Evonne Goolagong Cawley. Una condició que persegueix de forma obsessionada ara Serena Williams. I no només això, també en el seu primer retorn va tornar a ser número 1 mundial.
Les altres mares
La notícia del retorn de Kim Clijsters al circuit WTA després de set anys d’absència per a dedicar-se per complet a cura dels seus fills ha tornat a posar en relleu el gran esforç que han fet moltes jugadores del circuit per a compatibilitzar la seva labor com a mares i alhora continuar brillant com a tennistes professionals. Un altre dels casos més sonats de maternitat en el circuit ha estat el de Serena Williams, que quan va guanyar l’Open d’Austràlia 2017 ja estava embarassada de la seva petita Alexis Olympia, a qui va donar a llum al setembre d’aquell any. Malgrat que va trigar a recuperar el seu millor nivell (va confessar que va tenir greus problemes durant el part), Serena s’ha tornat a assentar en l’elit del tennis femení tal com demostren les finals de Wimbledon i US Open aconseguides en 2018 i 2019, encara que encara se li resisteix l’igualar els 24 grans de Margaret Court.
També segueix en el seu camí de tornar a l’elit del tennis Victoria Azarenka. La tennista bielorussa va ser mare del petit Leo a la fi de 2016 i va tornar a la competició al Mallorca Open de 2017. No obstant això, problemes amb la custòdia del petit el van obligar a renunciar a nombrosos tornejos. Poc a poc ha anat brillant en tornejos i ha arribat a una final de Gran eslam en el US Open en la modalitat de dobles formant parella amb l’australiana Ashleigh Barty.
Un WTA sense reina
El retorn de Clijsters pot sumar encara més al·licients a un circuit, el del WTA, que ha demostrat en els darrers dos anys que no hi entén de jerarquies. Serena vol regnar però per contra s’imposa la república de les joves. I és que si el tennis masculí sembla un vedat tancat del Top-3 que formen Djokovic, Nadal i Federer l’elit femenina es caracteritza per just el contrari. Fins a nou campiones diferents en els últims tres anys de Gran Slam demostren que la WTA respira republicana.
L’antiga gairebé dictadura de Serena ha donat pas a oportunitats per a gairebé totes donada la igualtat en el circuit. Això, que és senyal d’imprevisibilitat i satisfà a organitzadors i públic mentre va creixent unautèntic maldecap per a la menor de les Williams que és a un ‘major’ d’igualar els 24 de Margaret Court. Per cert, sembla que no competirà més aquest any per a preparar el Open d’Austràlia 2020. On podria trobar-se amb Clijsters.
La nova república del circuit
Des que Serena va plegar temporalment per ser mare s’han disputat 11 grans tornejos amb nou cares diferents en el més alt. Jelena Ostapenko, Garbiñe Muguruza, Sloane Stephens, Caroline Wozniacki, Simona Halep, Angelique Kerber, Naomi Osaka, Ashley Barty i Bianca Andreescu. En aquest interval de temps, només van aconseguir repetir Halep (Roland Garros 2018 i Wimbledon 2019) i Osaka (US Open 2018 i Open d’Austràlia 2019).
