Aquesta és la descripció que feia l’ex ciclista escocès David Millar en la seva autobiografia Racing Through The Dark sobre la ciutat gironina com a escenari pels ciclistes. Lance Armstrong, Levi Leipheimer o Tyler Hamilton són alguns dels noms més destacats que han passat per Girona. I és que passejar pel centre de d’aquesta ciutat i topar-te amb alguna colla de ciclistes és d’allò més habitual. Però no només els amants de les bicis se senten atrets pels encants de la capital de la comarca del Gironès, sinó que ja són molts esportistes de modalitats de tota mena qui la escullen per establir-s’hi durant un llarg o curt període de temps depenent de les seves necessitats. Un d’ells és el dos vegades campió d’snowboard dels Jocs Olímpics d’hivern de 2014 disputats a Sotxi, Vic Wild.
“He vingut a Girona a passar un curt període de temps de vacances amb la meva dona. Ens encanta aquesta regió, aquí ens podem relaxar”, deia l’americà amb passaport rus quan li vaig preguntar què feia a Girona l’abril de 2019. Una estada que es podia descriure de qualsevol manera menys de descans ja que “vinc a Girona a entrenar amb la bici. És una ubicació perfecta per poder practicar ciclisme” va assegurar. Una ciutat que havia visitat prèviament ja en dues ocasions gràcies als consells de diversos amics que té vivint aquí, a més la fàcil connexió amb la capital russa va ajudar-lo a escollir destí: “són 4 hores en avió des de Rússia fins a Barcelona. Després el trajecte en cotxe és curt”.
“Girona és una ciutat on la cultura ciclista està molt arrelada. He vist un munt de persones pujades a les bicis quan he anat a entrenar”, va assegurar en Vic quan li vaig preguntar si estava al corrent de totes les botigues ciclistes i cafeteries on s’apleguen molts d’aquells que practiquen aquest esport. Una ciutat que li va agradar des del primer moment que la va trepitjar ja que “té una atmosfera impressionant. És una ciutat perfecte per l’esport. És molt relaxant, té poc trànsit i té uns camins i rutes per practicar el ciclisme molt bons”.
Però no només havia vingut a practicar esport, per com diu ell “meditar”, sinó que en la seva estança volia intentar visitar algun dels monuments més emblemàtics de la ciutat o fins i tot de la demarcació: “Sé que teniu una catedral majestuosa, m’agradaria poder anar-hi. Però, una cosa que no ens volem perdre amb la meva dona és el Museu Dalí de Figueres. Intentarem visitar-lo abans de tornar cap a Rússia”.
Com hem mencionat abans, en Vic Wild va néixer als Estats Units i va representar aquest país durant molt de temps. Però la decisió presa l’any 2010 per la United States Ski and Snowboard Association de clausurar el programa dels atletes d’snowboard va fer que en Vic es nacionalitzés rus, el país on va néixer la seva dona, l’snowboarder Aliona Ígorevna Zavarzina.
Precisament, va ser amb Rússia i a Rússia on va aconseguir “les fites més importants de la meva carrera”. A Sotxi en Vic va guanyar dues medalles d’or convertint-se en una de les estrelles d’aquells Jocs: “Aquelles dues medalles representen molt per a mi. Tenir a un país al darrere recolzant-te va significar molt per a mi. Sens dubte va ser una experiència inoblidable” va afirmar. Gràcies a penjar-se aquests dos ors, posteriorment, va rebre el guardó de l’Ordre del Mèrit per la Pàtria en mans del president rus Vladimir Putin.
Ambiciós com el que més, en Vic Wild, amb un somriure d’orella a orella, em va confirmar que “abans de posar rumb cap a Moscou m’agradaria pujar Rocacorba amb la bici”. I sincerant-se em va dir que “la meva carrera acabarà aviat. Però estic convençut que no em desvincularé d’aquest món, si no faig esport em torno boig. Segurament em convertiré en entrenador de surf de neu”, i amb un deix d’incorformisme i perseverança va afegir que “m’agradaria acabar la meva carrera aconseguint una medalla d’or en algun Campionat del Món”.
