La pilota valenciana, l’esport d’un país

3 minuts de lectura
El joc de pilota forma part del llegat cultural de molts pobles d’Europa, Euskadi, les illes Canàries, algunes zones de Castella, Països Baixos, Bèlgica, Itàlia, França, Anglaterra, Irlanda… I més enllà de l’oceà, a Amèrica, Cuba, Argentina, Mèxic, Equador, Estats Units entre altres.
Article publicat originalment el mes de març de 2015 a la Revista Fosbury

Els valencians hem mantingut, a través dels segles, un dels jocs més antics que es disputen i es gaudeixen arreu del món, l’origen del qual no és del tot indiscutible. Encara que hi ha referències en que els grecs i romans ja es divertien jugant a pilota, no serà fins l’arribada al Regne de València per part de Jaume I El Conqueridor, amb la civilització cristiana i amb la cultura cavalleresca dels jocs cultivats, quan apareixen els primers documents fent referència a la Pilota Valenciana. Era llavors practicat als carrers i esdevingué un joc en recintes tancats a partir del segle XV.

Han estat diversos els autors que ens han documentat la gran popularitat del joc de pilota des dels mateix dia de la conquesta i durant tota l’Edat Mitjana a l’antic Regne de València. En són prova la gran quantitat de testimonis en cròniques, obres literàries, prohibicions i revoltes, entre elles la més important la de 1391, en la que es prohibí jugar a pilota en tots els carrers de València, fins que va ser abolida 600 anys desprès per l’alcaldessa de la ciutat Clementina Ródenas el 1991.

El trinquet de Pelayo, ple a vessar l’any 1981

Pel que fa a les referències literàries, cal destacar des d’Arnau de Vilanova, “Regiment de Sanitat” per a Jaume II (1305); Sant Vicent Ferrer, que als Sermons el considerava un joc “sense pecat”; el Curial, que “tot lo jorn jugava a pilota davant lo Palau”; les metàfores amatòries de Jaume Gassull (1497) a El somni de Joan Joan; Isabel de Villena a la Vita Christi; les Confessions de Sant Agustí; l’humanista Joan Lluís Vives als Diàlegs; el Dietari de Pere Joan Porcar; Los amors de Melisendra de Francesc Mulet; la Rondalla de Rondalles de Lluís Galiana; el Romanç nou de Carles Ros, i moltes diverses anotacions i referències en les obres de M.A Orellana, V.L. Tramonyeres, Lluís Navarro, Martí Gadea, Josep Orga, Constantí Llombart, Francesc Martínez, Almela i Vives, M. Millàs, Enric Soler i Godes o Llorenç Millo, entre molts altres.

Aquest origen cavalleresc ha marcat per a tota la vida la història del nostre esport. El joc de pilota, de fet, fou un entreteniment senyorial i aristocràtic abans d’esdevenir el nostre joc popular per excel·lència. Al País Valencià, les diverses modalitats del joc de pilota s’han pogut mantenir fins als nostres dies per la pervivència tardana d’una societat tradicional basada en l’agricultura fins a la dècada dels anys 60 d’aquest mateix segle. I també per una afició fidel que ha acudit dia a dia al trinquet.

Totes aquestes causes expliquen, entre altres coses, el manteniment del valencià com a llengua vehicular única del joc.

Les modalitats existents són el raspall i l’escala i corda que compten amb jugadors professionals i estan esteses per tot el país, coexistint amb elles el frontó valencià, la galotxa, les modalitats a ratlles (llargues, palma i perxa) que conten amb nombrosa afició, i altres que continuen vives però amb menys repercussió com les galotxetes localitzada a les Valls del Vinalopó, el frare situada a la Plana Alta i el Maestrat i la pilota grossa situada a la Marina.

Modalitats que sobreviuen entre la tradició i la modernitat intentant sempre una contínua evolució i promoció, tot i tenir insuficient suport de les institucions i mitjans de comunicació, una escassa formació del propi professorat d’Educació Física i el conformisme social que ha tingut la pròpia gent de la pilota al llarg del temps.

Malgrat aquesta situació actual la Pilota valenciana continua ben viva en moltes comarques del territori valencià gràcies al treball de la Federació de Pilota Valenciana, les diferents associacions esportives i culturals, escoles i clubs de Pilota de moltes poblacions, empreses privades i persones anònimes i aficionats a la pilota, que vetlen dia a dia per una continua promoció i modernització de l’esport de la pilota i en definitiva fan que la seua flama continue ben encesa i siguen milers d’esportistes els qui cada setmana disputen partides en els carrers, trinquets i frontons de les diferents poblacions d’arreu del País.

El Trinquet de la Llosa de Ranes, escenari de partides de pilota valenciana
Una partida de pilota valenciana al Trinquet de la Llosa de Ranes

La Pilota valenciana és part del nostre patrimoni cultural com a poble, i és un dret i un deure de tots els valencians i valencianes conèixer-la i respectar-la.