El joc de Pilota a Castelló de la Ribera. 400 anys de memòria

* Article publicat originalment a Pilotaveu.com, el portal de referència de la Pilota Valenciana. El següent article és un treball històric portat a terme per Valerià Benetó amb la inestimable col·laboració de Xavier Martí Juan. L’estudi de la pràctica històrica de la pilota valenciana a Castelló de la Ribera s’ha pogut fer gràcies a uns papers que compleixen hui 394 anys.

“Del joc de pilota al carrer al joc al Carrer Pilota”

És inqüestionable que s’ha practicat el joc de pilota al nostre poble des de fa molt de temps. El carrer de la Pilota, nom recuperat en el nomenclàtor urbà oficial des de 1989, encara acull de tant en tant alguna partida. L’actual atzucac de l’Obrera (o de Pla Rubio) també va rebre molt abans el nom “de la Pilota”. Però es pot recular més en el temps? Trobarem documentació? La resposta és sí. Encara que de manera indirecta i pobra, el ben cert és que existeix.

La documentació de què parlem està inclosa en la secció de “Justícia”, és a dir, allà on es troben els assumptes que solen interferir la correcta convivència de les persones: clams, agressions físiques o verbals, reclamacions de deutes… En definitiva, assumptes que exigeixen l’arbitratge entre diferents parts. Ací precisament és on hem trobat la confirmació de la pràctica més que centenària d’aquest esport als nostres carrers.

El primer document que vaig treballar és del 29 de març del 1694 i parla de la reclamació d’un deute. Els protagonistes són dos personatges benestants del poble. Un d’ells ha incomplit la paraula donada i deu una quantitat, 15 lliures moneda reial de València. Amb eixa quantitat es podia comprar una cavalleria, per exemple, o un ruc o una somera; i sobraven diners, o en faltaven ben pocs per a adquirir una egua, que devia costar unes 18 lliures. Però més important que la xifra és el concepte del deute: “De joch de pilota”.

Justícia, llibre núm. 1968. AMC.

Justícia, llibre núm. 1968. AMC.

Transcripció del text de la foto: “Dia 29 de Març 1694. Lo Justícia aconcellat y informat y Reglamentariament Antoni Bella present: que sia manat a Nicolau Carbonell que dins de tres dies li pague 15 Lliures de Joch de Pilota
Dit Dia Rebut Pere Orga ministre ell hui haver intimat dita provisió al dit Nicolau Carbonell personalment. Rebut Marco notari de la sala.”

Diverses idees ens apareixen a l’instant, a part del joc en si: l’existència de la “travessa” i que aquesta no està institucionalitzada, ni en mans del marxador o de l’organitzador de la partida, o d’una banca, o d’una autoritat. La travessa es fa entre particulars; en cas contrari constaria en l’expedient.

El més destacable de tot aquest afer és el fet de recórrer a la justícia i com aquesta emprarà tota la seua organització i recursos per tal que el deute siga satisfet. No té rellevància l’origen del deute; la denúncia s’admet com si s’estiguera parlant de l’impagament d’una collita. La justícia determina que el deutor té tres dies per fer bo el que se li reclama, prèvia comunicació formal, que fa efectiva el “ministre” (alguatzil) Pere Orga.

El següent document és més directe i ens fa avançar en el temps 72 anys; és del 19 de desembre del 1622, però els fets que ens interessen varen ocórrer un poc abans. Intentarem contar el que va passar segons el testimoni dels protagonistes. El dia dels Sants Metges d’aquell any (26 de setembre) “jugant a pilota Joan Martí, Vicent Peris i altres, per haverse desavengut per una judicatura de una pilota ab Gesinto Guerau”, Joan Martí “li tirà una pedrada” i li pegà, no al Guerau, sinó al rival de joc, el Peris.

Arxiu Municipal de Castelló / Fotografia: Valerià Benetó

Arxiu Municipal de Castelló / Fotografia: Valerià Benetó

Però clar, Martí seguia furiós per la resolució del “quinze” i el seu neguit no trobaria calma fins a aconseguir encertar-li una pedrada a Guerau. Prengué una altra pedra, la llançà i… trobà un altre cap a nafrar, el de Bleda, que no va reaccionar com Peris, sinó que atacà el Martí. Els van haver de separar, van ser detinguts i, ja calmats, van ser obligats a firmar davant del justícia Cosme Morata un escrit notarial de “pau i tregua”, en el qual els signants es comprometien per “cent i un anys” a respectar-se i no tornar a barallar-se, sota pena de multa per a l’incomplidor. Tan a fons els va arribar que, només eixir de cal notari, el Bleda ja havia amenaçat de mort el Martí.

Passa el temps i arriba el 19 de desembre. Aquell dia tornava Martí amb el seu ruc del molí amb dues barcelles de farina, quan Bleda se li va aparèixer darrere d’una bardissa armat amb un ganivet. Davant de l’atac de Bleda, Martí va optar per la retirada i el consegüent abandó de tot el que portava; es va refugiar al molí, on casualment es trobava Cosme Cucó, batle de la vila, el qual el va socórrer i va intentar protegir-lo de les amenaces de Bleda, que no es calmava ni a requeriment del representant del rei. El batle, en conseqüència, va presentar d’ofici el cas a la justícia.

Al procés assistiren tres testimonis, dos dels quals, a part d’haver presenciat l’acte del molí, coneixien, per haver estat allí presents, l’origen i la causa de la disputa. I d’ací és d’on traiem els detalls més sucosos.

Joan Sarrió en la seua declaració diu, entre altres coses, que la partida era davant de la porta de Borrell, sense més; però Antoni Riera ho aclareix: la partida es jugava “al cap de la vila”, a la porta de Jaume Borrell. I amb aquestes dades hem de ser capaços d’establir on s’estava jugant.

31645856816_19423b8bf5_b

Procesos, llibre núm. 1928. AMC.

Transcripció del text de la foto:

“ Dia19 de Desembre de 1622. Joan Martí llaurador de la present vila nova de Castelló habitador, de edad que diu esser de vint i quatre anys, poc mes o menys, relant, informant i present qui jura
       E dis que lo dia dels Metges propasat del present any jugant @ pilota ell relant, V. Peris i altres…”

Afortunadament, sobre la identitat de Jaume Borrell hi ha poca confusió. Es tracta d’aquell que fou jurat en 1607 i en 1613, a més de síndic i tauleger, i justícia de la vila en 1619. Entre els protocols apareix com a tutor i curador dels fills i hereus de Macià Borrell, el seu germà; ven terres; arrenda la casa del costat de l’hospital de Sant Jaume, que era de l’herència del germà que ell administrava; a títol personal compra un corral de ruscs pel Castellet… Però de la casa seua, on estava jugant-se la partida de pilota res de res.

De vegades, però, la sort s’alia amb el treball. En un altre protocol apareix l’arrendament d’una casa que precisament fita amb la de Jaume Borrell i que el notari situa a “la partida del Pedró, carrer Major”.

Al Castelló de 1622 el Pedró s’estenia ja des del convent fins el portal d’Alcosser i en aquell tram urbà es trobava l’antiga ermita de Santa Bàrbara, traslladada en 1702 a l’emplaçament actual. A partir de la “Nòmina de les cases de Castelló de 1646” i de la inspecció d’aquest barri antic, hem optat per dividir el Pedró en quatre trams:

  • Del Convent al carrer dels Roders.
  • Del carrer dels Roders al de Jaume Roig.
  • Del carrer de Jaume Roig al de Marià Benlliure.
  • Del de Marià Benlliure fins a la fi del carrer.
El Pedró té als tres primers trams una lleugera, quasi imperceptible, davallada que al quart tram és més que evident. Segons la declaració de Riera, la partida es jugava “al cap de la vila” i, per tant, no podem considerar “cap de la vila” els dos primers trams, sinó els dos últims. La pronunciada inclinació del quart no el fa apte per al joc; per tant, la partida s’estava disputant al tercer tram.
30841194204_b6a7ef39a7_b

Protocol notarial de l’Arxiu Municipal de Castelló. Foto: Valerià Benetó

Recapitulem. Si els testimonis han d’ubicar el lloc concret de la partida, és perquè també es jugava en altres indrets. Es jugava pilota al carrer, però encara no hi havia un carrer de la Pilota.

De moment no puc ser categòric, però en la reconstrucció del plànol del segle XVII la casa de Jaume Borrell cau sempre al tercer tram de la divisió del carrer del Pedró.

Si enfoquem una miqueta més, veiem que la partida se celebrava un dia de festa local dedicat als Sants Metges. Els sants Cosme i Damià tenien capella, altar i benefici a l’església de Castelló.

També podem deduir que el fet de travessar diners en les partides de pilota era habitual; si no, no s’entén la reacció apassionada de part dels implicats ”per haverse desavengut per una judicatura de una pilota”. La paraula “judicatura” en aquest context ens sembla una bella troballa lèxica, ja que es refereix a la funció d’àrbitre que exerceix l’home bo en el joc de pilota i l’assimila a la professió de jutge.

I, per acabar, només dir que això de fer d’home bo, és perillós (Guerau), que hi ha gent amb molt mala sort (Peris), molta mala llet (Bleda) i molt mala punteria (Martí).

Ja tenim aquí la Fosbury 34!