Fa pocs dies que els practicants de l’islam han acabat el ramadà, un període de gairebé un mes en el qual els musulmans compleixen amb un dels cinc preceptes d’obligatori compliment: el dejuni. A casa nostra, emmelicats com acostumem a viure, tenim un profund desconeixement encara de les cultures que avui ja formen part de la nostra societat, com pot ser la musulmana. És per això que molts encara ens fem preguntes com: què és exactament el ramadà? Perquè el fan? L’ha de fer tothom? Si hi aprofundim més i hi introduïm el vessant esportiu, sembla que la pràctica de l’esport durant aquest període sigui impossible. Per això, respondrem a totes aquestes preguntes i veurem si és o no possible practicar esport.
Què és el ramadà?
Com hem comentat, l’islam té cinc pilars: la professió de fe, l’almoina, el dejuni i la peregrinació a la Meca. El dejuni, concretament, implica l’abstinència d’ingerir aliments i líquids des de la sortida fins a la posta de sol. De fet, en aquest darrer detall (la posta de sol o iftar), es diferencien l’islam xiïta i l’islam sunnita: per a aquests darrers, la branca majoritària de l’islam, el dejuni es trenca amb la posta de sol. D’altra banda, per als xiïtes (majoritaris a l’Iran i amb destacada presència a l’Iraq, Afganistan, el Iemen, Síria i l’Azerbaidjan), el dejuni s’inicia quan s’albira el primer estel al cel (o mentre l’ull no pugui distingir un fil blanc d’un fil negre); és a dir uns minuts més tard.
El ramadà és el novè mes del calendari islàmic, un calendari amb 345-355 dies. És per això que seguint el calendari gregorià que utilitzem a Occident, el ramadà s’avança cada any uns deu dies. Així doncs, veiem que els efectes del ramadà dependran molt del lloc on es visqui i de l’any: no serà el mateix que el ramadà caigui a l’hivern, amb poques hores de sol, que a l’estiu. Tanmateix, no serà el mateix que el ramadà el practiqui algú a Trípoli que a Estocolm.
L’ha de fer tothom?
En principi, tot practicant de l’islam ha de complir amb el mes de dejuni. Una pràctica que va més enllà del fet de no menjar ni beure; el dejuni tracta l’abstenció global de dir o fer el mal. Això implicaria el sexe, fumar o maquillar-se per exemple. Tot i això, algunes persones resten exemptes del dejuni: els infants fins a la pubertat, dones en període, embarassades o en període de recuperació després d’un part o malalts poden incomplir el dejuni. Això si, l’hauran de recuperar durant l’any.
Però hi ha una altra excepció, i aquí és on entren els esportistes d’elit. Una excepció que ens confirma Mohamed Elsadi, imam de la comunitat musulmana a Malta: augmentar l’almoina. Es considera que tot musulmà ha de destinar un 2,5% del seu salari a l’almoina; que en un salari de 1.000€ mensuals implicaria donar-ne 25€. Doncs bé, segons Elsadi, i tal com han fet alguns esportistes d’elit, un musulmà pot no fer el ramadà si abona a la caritat l’equivalent sis àpats diaris per cada dia que no practiqui el dejuni. És una xifra difícil de calcular, però aproximadament podríem dir que amb 7€ diaris es pot mantenir una persona a Catalunya. Doncs algú que no faci el ramadà hauria d’abonar 42€ (7€ x 6 persones) per dia; un total 1.200€ si es fa durant tot el mes. Esportistes com Mo Farah o Hicham El Guerrouj han aplicat aquest precepte.
Però podria seguir el ramadà un esportista?
Si hi prenem algunes petites atencions, sí. Aquesta seria la conclusió a la qual arribem després de parlar amb Maria de los Mozos, la dietista-nutricionista de capçalera de la Fosbury que col·labora en les edicions en paper de la revista i a la qui podeu seguir en el blog morethanfeeding.wordpress.com.
La Maria ens comenta que, tot i no ser ideal, la pràctica de l’esport i el dejuni durant tot el dia són compatibles. El primer element clau que ens aporta és el d’adaptar l’horari d’entrenament a l’hora de la primera ingesta, és a dir que hauríem de procurar que l’entrenament sigui el més tard possible.
Així mateix, la Maria ens insisteix en la importància de la planificació de la dieta durant aquest període, més necessària encara que durant la resta de l’any. Després de dies de dejuni absolut, les persones que practiquen el ramadà poden caure en la temptació de menjar massa un cop el sol es pon, fet que per a un esportista seria contraproduent i acabaria tenint un efecte molt nociu. És per això que la Maria és clara sobre la necessitat que l’esportista conegui el seu cos, planifiqui els seus àpats i es prengui el seu temps a l’hora de menjar i beure.
Una espècie de dieta detox?
Un dels beneficis citats per alguns dels practicants del ramadà amb qui hem parlat és l’efecte desintoxicador que pot tenir la pràctica d’aquest dejuni. Un concepte, el de desintoxicar, que cada cop té més seguidors a casa nostra (haureu escoltat a parlar sobre les dietes detox basades en beure sucs multivitamínics). La Maria en general no és partidària d’aquest tipus de dietes, principalment perquè no hi ha cap evidència científica que hagi demostrat els suposats beneficis que tenen. És més, segons ella serà molt més efectiu posar els esforços en adquirir uns bons hàbits alimentaris de per vida, ja que el mateix cos te els seus elements de depuració (via fetge o ronyó).
