Una pilota gegant plena de valors El Kin Ball es va dissenyar per fomentar els valors de l’equip i la no discriminació

La majoria d’esports tenen un origen o incert o directament trivial. Molts no deixen de ser evolucions segregades d’altres disciplines, aplicacions en clau competitiva de gestos o habilitats laborals o l’evolució de jocs de canalla. Hi ha pocs esports que tinguin una data de naixement clara i, encara menys, que tinguin clar l’objecte, el perquè, el còmput de raons que l’han fet néixer. Parem l’orella perquè el Kin Ball és l’excepció de la norma.

El Kin Ball i la seva pilota gegant van néixer de l’observació. Pot semblar una rondalla o una llegenda però en aquest cas és així. El canadenc Mario Demers tenia una visió crítica del que passava als patis d’escoles. La mateixa que podríem compartir qualsevol persona. Situem-nos: qui no ha estat alumne d’una escola i ha jugat a un esport –altre cop, sempre, majoritàriament el futbol– mentre molts altres alumnes no ho feien? Canviem de perspectiva. Quants hem deixat de jugar a quelcom perquè no hi som bons i perquè no se’n riguin de nosaltres? Quants hem assistit a la imatge d’uns quants jugant i els altres no jugant?

La discriminació i la desigualtat en l’esport és una cosa que veiem des de petits, ja que únicament els més hàbils són capaços de destacar, deixant als “més maldestres” a un costat. El Kin Ball és una proposta a reacció d’això. Demers va voler dissenyar un esport que tingyés com a objectiu promoure la salut, la cooperació, el treball en equip i l’esportivitat. Era el 1986. L’any de Chernobyl o la nominació olímpica de Barcelona. Per situar-nos. L’any del Kin Ball, si li volem dir així a partir d’ara.

Com es juga?

Ara anem en el concret, què és el Kin Ball i com s’organitza el joc. Ens hem d’imaginar un terreny de 20 metres per 20 metres i una gran protagonista, una pilota gegant. Segons les normes ha de fer 1,22 de diàmetre i en contra el que pugui semblar és molt lleugera, pràcticament no pesa: un quilo i gràcies. Hi juguen tres equips, han de mixtos i han de tenir quatre integrants.

A partir d’aquí el Kin Ball es basa en una estratègia de servei i recepció de la pilota, el qual es posa en joc per un dels equips mitjançant un servei en el qual intervenen sempre els quatre jugadors. Normalment tres subjecten la pilota mentre que el quart integrant la colpeja). Abans de colpejar-la la pilota, l’equip atacant ha de nomenar a un dels altres equips amb la paraula “Omnikin“+ el color de l’equip que vol atacar. Si no, no val. O dius “Omikin negre (per posar un exemple) o comets una infracció.

Que toqui a terra, que no toqui a terra

L’objectiu de l’equip atacant és llançar la pilota a terra, dificultant al màxim la recepció per part de l’equip defensor, el qual pot colpejar o agafar la pilota amb qualsevol part del cos. L’equip receptor ha d’evitar que la pilota toqui a terra, contràriament, com és de tota lògica. Seran faltes quan no s’aconsegueixen efectuar correctament el servei o la recepció i es puntua a tots dos equips que no han comès aquesta falta, per la qual cosa no es premia encaixant punts, sinó que la penalització és que els altres dos equips reben punts quan el tercer falla.

Recargolem-ho. Al Kin Ball un equip no pot cridar o atacar a un altre que tingui dos o més punts de diferència per sota d’ell, d’aquesta manera, se li atorga a tots els equips l’oportunitat de guanyar oferint un espectacle més emocionant.

És un esport que pretén afavorir l’esperit esportiu, penalitzant les males pràctiques tant físiques com verbals.

Pedagogia i valors
El pare d’aquest esport va deixar ben escrit quins eren els objectius de l’esport.
Objectius pedagògics i valors del Kin Ball:

1. Fomentar la integració, permetent a dones i homes practicar junts el mateix esport.
2. Facilitar l’aprenentatge de les tècniques perquè puguin ser adquirides en poc temps.
3. Oferir èxit i gaudi de l’esport des del principi del partit.
4. Promoure la integració de jugadors poc hàbils, aconseguint que participin de forma activa i se sentin part d’un equip.
5. Eliminar l’individualisme, exigint un treball en equip i promovent la cooperació, el respecte i el joc net.
6. Oferir originalitat i una alternativa esportiva tant des del punt de vista de desenvolupament del joc com en el material utilitzat.
7. Afavorir la cohesió social.
8. Facilitar el treball aeròbic alhora que es desenvolupen qualitats físiques com la velocitat de reacció, coordinació, força, percepció visual i espacial, etc.

Ja tenim aquí la Fosbury 33!