Tres catalans tenim voltant pel zenit del rugbi europeu però només Guilhem Guirado serà protagonista en aquest primer cap de setmana del Sis Nacions. Ni Jordi Murphy ha pogut entrar en els plans de Joe Schmidt per la selecció irlandesa en la seva enverinada visita a Escòcia –va ser un dels grans protagonistes de la històrica victòria sobre els All Blacks però just en aquell partit es va lesionar al genoll– ni Mathieu Raynalt, l’àrbitre nord-català entrarà en joc fins la jornada quatre quan serà el jutge d’un dels partits més mítics de cada edició del torneig, l’enfrontament que el va originar de fet, la Calcutta Cup entre Anglaterra i Escòcia. Per tant, en clau catalana, el gran protagonista del cap de setmana serà el jugador de Ceret que té davant seu un repte de proporcions gegantines: és el capità d’una França erràtica i en transició per una banda i per l’altra ha de liderar la davantera contra un equip temible, el gran favorit a la victòria.
El partit que cada any enfronta França amb Anglaterra es coneix com ‘Le Crunch’ i és sempre una de les grans cites del Sis Nacions. La rivalitat entre els dos països és ancestral al llarg de la història i no es poden memoritzar la de guerres que han tingut uns i altres. El nom de ‘Le Crunch’, que barreja denomina el partit des del 1906 en el torneig de les Cinc i després de les Sis Nacions, encara que també es comptabilitzen els Test i els partits disputats en la Copa del Món. En total, aquests equips s’han enfrontat en 100 ocasions fins al dia d’avui amb 55 victòries pel XV de la Rosa, 38 pel XV del Gall i 7 partits empatats.
Es preveu desigual
El ‘Le Crunch’ d’aquest dissabte (17:50h, Twickenham) es presenta, a priori, com un partit certament desigualat. Anglaterra és la gran favorita a la victòria del Torneig i és l’equip de moda. En només dos anys Eddie Jones ha fet el miracle de convertir pràcticament els mateixos jugadors que van fracassar en el Mundial jugat a casa en un equip que s’atreveix a discutir la jerarquia mundial dels All Blacks. El seleccionador australià ha sabut transformar de forma absolutament apassionant el joc anglès. Segueix sent un equip físic temible però el concepte ha crescut més enllà del xoc de trens de davantera que caracteritza la tradició anglesa i es desplega a tots els nivells en un concepte global, de joc total. El ritme trepidant, el desplegament físic i el domini dels espais ha fet d’aquesta Anglaterra un equip que, a hores d’ara, juga a una cosa diferent a la dels altres. Jones ha donat una segona vida a diferents jugadors, començant pel capità Hartley. I tot i les baixes amb les que compareix a la primera jornada del torneig és més que favorit. I físicament molt superior a la França que tindrà davant.
El capità francès
Al davant tindran el quart capità català de l’erràtica selecció francesa. Abans que Guilhem Guirado s’estrenés l’any passat, havien liderat els francesos Eugene Ribière de Thuir, a la dècada dels 30, Jep Desclaux de Cotlliure del 36 al 38 i una sola vegada Nicolas Mas de Perpinyà el 2014. Tot i que al català l’han desposseït del mateix honor en el seu club, el plenipotenciari Toulon que va perdre la final del Top-14 al Camp Nou, per la seva entrega manté un cartell excel·lent entre el públic i la premsa francesa. No és poca cosa. A França sovint la pressió de mitjans i la crítica de l’afició es converteixen en els primers enemics d’un equip que no guanya el Sis Nacions des del 2010 i que no és, ni molt menys, favorit per al Torneig. I menys amb el ‘Le Crunch’ d’entrada i a domicili. El que dèiem. Guirado té moltíssima feina.
En Guilhem ho té pelut davant un equip de la potència de l’anglès si bé és cert que precisament a la primera línia, per les baixes del rival, és on el partit pot estar més igualat. Amb Baille i Atonio a banda i banda i dues bèsties com l’ex-usapista Vahaamina i Chouly. I precisament per això caldrà que Guirado lideri molts cops la línia francesa ja que és a la part de darrere on les prestacions físiques d’un i altre equip estan més descompensades. El bruixot Guy Novès, en el seu segon Sis Nacions, ha fet una aposta decidida per gent com Baptiste Serin de 9 o Lamerat de 13, jugadors poc corpulents i molt tècnics, d’aquells que il·lusionen la parròquia francesa però que poden ser aixafats per la força anglesa. Del valor dels veterans de l’alineació, com el propi Guirado o l’incombustible Picamoles dependrà la resistència que França pugui opositar a Anglaterra.
Els pronòstics de la jornada
Escòcia- Irlanda
El derbi celta aixecarà el teló de la competició, dissabte a les 15:25h a Murrayfield. Irlanda és la favorita i no pot fallar si vol arribar a l’última jornada de competició amb opcions, just quan rebrà Anglaterra. Davant tindrà la sempre irredempta Escòcia de Vern Cotter, amb Laidlaw i Hogg de destacats i amb la màgia d’Edimburg a favor.
40% d’opcions per escocesos, 60% pels del trèbol.
Anglaterra-França
Ja hem parlat de ‘Le Crunch’ i deixat clar que, tot i que en un partit de tanta rivalitat sempre hi ha marge per la sorpresa, l’equip de la Rosa és més que favorita.
70 % d’opcions pels locals, només un 30 % dels francesos.
Itàlia- Gal·les
El tercer partit de la jornada (diumenge 15h) alinearà a Roma a la sempre sorprenent Itàlia, amb el plus de ser locals contra un equip de les prestacions i la regularitat dels gal·lesos, que sempre han de comptar amb opcions de victòria en el Torneig. A priori els del Drac són més que favorits.
40 % d’opcions per Itàlia i 60 % pel País de Gal·les.
