El llagut lúdic català es troba a la 2a Bandera del Dimoni

1 minut de lectura

Al litoral cantàbric de la península Ibèrica, i al País Basc particularment, les regates de ‘traineras’ ja fa dècades que aixequen passions gens envejables a competicions de rem tan sagrades com la Oxford-Cambridge anglesa. Les traineras, antigues embarcacions de pesca reconvertides per a la pràctica esportiva, han arrelat amb un model que aplega tradició i competitivitat.

A casa nostra no tenim ‘traineras’ però sí que tenim un esport nàutic autòcton en el rem: el llagut català. Recuperat a finals dels 80, en un primer moment a la zona de la Costa Brava i la Catalunya Nord, el llagut català s’ha anat estenent amb els anys al llarg del litoral del país amb diversos clubs de regates que el practiquen ja sigui en la seva modalitat competitiva o bé en una vessant més lúdica.

Seguint aquesta última línia, Badalona acollirà el proper dissabte 17 de març la 2a Bandera del Dimoni, una regata lúdica de rem amb una recorregut d’ultradistància, 5,7 quilòmetres lineals des del Fòrum de Barcelona fins a l’alçada del Club Nàutic Bétulo. Una cursa organitzada per l’equip de rem lúdic Ciadors, integrat dins el propi CN Bétulo, i on les embarcacions són formades per vuit remers i un timoner, amb modalitat de banc fix.

17499274_1425749027458931_4937723611275830549_n

Una prova en clar creixement

L’any passat ja es va viure la primera edició d’aquesta cursa, que va congregar 3 clubs de rem amb un total de 6 embarcacions. Enguany, les xifres augmenten fins als 12 clubs i les 21 embarcacions, amb equips procedents del Maresme, el Barcelonès, el Garraf, el Baix Penedès o el Tarragonès; i gairebé tots són mixtes, formats per homes i dones.

El creixement respecte l’any passat ha estat espectacular”, explica el Jorge Comas, un dels organitzadors de la cursa i capità de l’equip Ciadors. L’augment dels equips participants i la modalitat de competició, una cursa en línia recta sense boies on girar, farà veure un gran espectacle de 21 embarcacions en paral·lel lluitant alhora per arribar la primera al final i endur-se la bandera, el premi reservat a l’equip campió.

Els participants no són professionals i un dels grans objectius és passar-ho bé, però com reconeix Jorge Comas: “un cop comença la cursa tothom ho fa el millor possible per guanyar i per això ens entrenem cada setmana”. Tot i ser rem lúdic, ell mateix defineix aquest corrent com a “lúdic-competitiu”, perquè les ganes de competir sempre hi són.

Això sí, acabada la cursa la festa no s’acabarà ja que al Port de Badalona hi ha organitzat un dinar amb showcooking de “Cochinillo” a la Segoviana i música per recuperar l’energia.

Cartell Bandera del Dimoni