Bradley Wiggins no serà un remer olímpic El ciclista més llorejat de la història dels Jocs renuncia a formar part de l'equip britànic

Un dels noms més il·lustres de l’olimpisme recent ha decidit no participar als Jocs Olímpics de Tòquio 2020.

Molta gent coneix Bradley Wiggins com aquell ciclista que venia de la pista i que era especialista contra el cronòmetre que va ser capaç de guanyar un Tour de França. L’home que va donar el testimoni al domini de Chris Froome, el primer gran dominador del potent equip Sky.

El cert, però, és que Bradley Wiggins té un mèrit irrefutable i únic al seu palmarès que no passa ni per la ronda francesa ni, en bona mesura, pel ciclisme de carretera: el britànic és el ciclista més llorejat de la història dels Jocs Olímpics amb set medalles al velòdrom i un or a la prova de contrarellotge de Londres 2012, allà on el ciclisme del seu país va fer el salt de qualitat definitiu que l’ha portat a dominar els mundials de la pista a plaer i a créixer a les grans voltes convertint-se en el primer estat del món que guanya el Giro, el Tour i la Vuelta en un mateix any amb tres corredors diferents: Froome, el gal·lès Thomas i Yates.

7623540032_da7792e834_b

El seu palmarès ha estat posat en dubte per la cambra dels comuns del Regne Unit, on un comitè d’investigació l’acusa d’haver pres un medicament prohibit (un antiinflamatori, la triamcinolona) durant la Dauphiné de 2011 i en els preparatius del seu triomf al Tour de França en el marc d’una actuació conjunta de l’equip sky per millorar el rendiment esportiu dels seus ciclistes. Ara per ara no el cas de dopatge no està provat, però la credibilitat de Wiggins en alguns mitjans britànics ha caigut en picat en els darrers mesos. Sigui com sigui, aquest esportista amb distintiu de “Sir”, ha mantingut un idil·li amb els Jocs Olímpics des de l’any 2000. Atenció al seu palmarès:

Bronze en persecució per equips el 2000. Or en persecució individual, plata en persecució per equips i bronze en madison el 2004. Or en persecució individual i or en persecució per equips el 2008. Or en contrarrellotge el 2012. Or en persecució per equips el 2016. Un botí impressionant que després de Rio de Janeiro Wiggins va anunciar que volia fer créixer lluny de les dues rodes. Convençut del seu talent per l’esport, el ciclista es va llançar a perseguir el somni de formar part de l’equip britànic de rem als Jocs de Tòquio 2020. A mig camí, però, el projecte s’ha esfumat.

Bradley Wiggins, el ciclista que (de moment) no ha aconseguit brillar remant

“Encara estic entrenant cada dia, la majoria dels dies, amb el rem. Però he decidit que no lluitaré per ser als Jocs Olímpics perquè tinc moltes altres ocupacions entre mans. Necessito donar-me una pausa. Senzillament no tinc temps d’entrenar tres cops al dia. Assolir el nivell que vull és una feina a temps complet que no em puc permetre”

El Bradley Wiggins remer ha assolit resultats discrets durant els darrers mesos. Amb una evident descompensació física envers els rivals que fa temps que formen part de l’elit d’aquest esport o que estan brillant en l’escena internacional des de categories inferiors, Wiggins compta amb un 21è lloc als campionats britànics de 2017 en pista coberta (en màquina i lluny de l’aigua, vaja).

Formant part de l’equip de vuit remers dels Tideway Scullers, aquest 2018 ha assolit una tercera plaça al costat dels seus companys. Més enllà de la renúncia personal, de totes maneres no ho tenia gens fàcil per acabar essent un dels escollits d’un equip que vol lluitar per les medalles.

Viatja amb la Fosbury!

20180717_NUMEROESTIU