Més enllà del conflicte polític: l’esport que va enfrontar Catalunya i Espanya

5 minuts de lectura
Als European Games de Quidditch de Bamberg (Alemanya), les dues seleccions desafiades políticament es van veure les cares durant un partit oficial, però amb una actitud totalment amistosa.

Poques vegades al llarg de la història el conflicte polític entre Espanya i Catalunya ha estat més viu que ara. Per aquest motiu un enfrontament entre ambdós països, fins i tot en l’àmbit esportiu, sempre crida l’atenció. Això va passar aquest passat estiu a Bamberg, on els dos combinats es van confrontar als Campionats Europeus de Quidditch.

De fet, l’enfrontament entre ells no és inèdit, ni en aquest esport ni, com a mínim, en 20 més. Els últims cara a cara més rellevants entre Catalunya i Espanya s’han viscut a la Copa del Món de Futbol Sala masculina el 2007, que va acabar amb victòria catalana per 5-3, o a la Copa d’Europa de Tamborí, el 2008. També hi ha hagut enfrontament entre ells en un esport tan conegut com és el futbol, un total de tres vegades, al 1924, 1934 i 1947, l’últim en plena dictadura franquista.

En el cas del Quidditch, des del naixement de les dues seleccions el 2015, aquests duels s’han donat un total de cinc vegades: als europeus de 2015, dos als de 2017, aquest de 2019 i un altre durant el Mundial de 2016.

A Bamberg, Catalunya va ser l’única selecció del quadre que té representació pròpia sense ser un Estat reconegut políticament. Però els motius s’allunyen del que és merament polític, sinó que es remunten a quatre anys enrere, quan es va implantar l’esport a la Península Ibèrica. Ho explica Yeray Espinosa Cuevas, ex president de la Asociación de Quidditch España:

“Als anys 2013-14 hi havia tres equips a Espanya i només un d’ells començava a intentar gestionar el quidditch per a jugar-lo de manera competitiva, els Barcelona Eagles Quidditch Club. Per a l’European Quidditch Cup de 2015, la International Quidditch Association (IQA) va començar a exigir que les regions es constituïssin en NGBs (National Goberning Bodies) per a poder participar, i l’equip de Barcelona va començar a intentar crear la Asociación de Quidditch España (AQE)”.
“Aquell equip va contactar amb els equips espanyols que existien aleshores i, a la vegada, van començar a sorgir nous equips a Catalunya com els Nightmare Grims i els desapareguts Cuttlefishes. Tot i això, els Eagles no van poder, en dues ocasions, crear l’associació espanyola juntament amb els equips espanyols, així que van començar a treballar amb els altres dos equips catalans, que tenien una actitud més competitiva, per a crear la Associació de Quidditch Catalunya (AQC), davant la inacció dels equips espanyols. Poc després van arribar més equips espanyols amb actitud competitiva, però ells ja havien estat aprovats com a NGB per la IQA i, des d’aleshores, actuen com a ens independent per aquesta raó.”

Tot i aquesta divisió, la relació entre les NGBs, en general, és considerada bona. Ho confirma Marc Alcalá-Ramos, president de l’AQC:

“A nivell de jugadors/es hi ha una relació sana, hi ha cert ‘companyerisme’ perquè al final s’acaben coneixent tots entre ells. A nivell d’associacions, si bé les respectives juntes s’han entès bé i col·laboren, sí que notem des de l’AQC cert sentiment de superioritat o d’interès per part de l’AQE en determinades coses, però res greu.”

Aquest últim cara a cara va ser, a més, l’últim partit d’ambdues seleccions al torneig, el que els creuava per a decidir en quina posició acabarien a la classificació final. A diferencia del partit de 2017, aquesta vegada Catalunya va aconseguir la victòria i li va prendre la novena plaça a Espanya, que va acabar desena.

Diria que va ser un partit força ajustat i un dels avantatges que vam tenir respecte a Espanya és que vam poder mantenir el cap més fred durant el matx. En aquest sentit, vam dominar una mica més la concentració dins del camp i no ens vam ofuscar. Però va ser un partit molt ajustat i es va decidir per snitch“, explica Álvaro Gallego Puerta. El jugador català afegeix:

“Més enllà dels sentiments polítics o ideals, crec que ha estat una bona reivindicació per a demostrar que Catalunya té un bon nivell de Quidditch i que té jugadors que valen moltíssim, que tenen un potencial enorme, tant els que estan aquí a casa com els que estan fora, i que s’ha de seguir aquesta línia. S’han de millorar moltes coses, per descomptat, però la paraula és satisfacció. Sabem que com a mínim tenim el que fa falta. Tot i ser una regió petita i no comptar amb massa gent, hem pogut assolir una posició força bona. Així que, en aquest sentit, estic molt content”.

Els Barcelona Eagles, representants de Catalunya a escala internacional

El club degà de Catalunya és el Barcelona Eagles Quidditch Club. Tot i haver tingut competència local al llarg dels anys, l’equip ha estat, en totes les edicions, campió de la Copa Catalana de Quidditch i, per tant, el representant del país a nivell internacional.

Els Barcelona Eagles, durant un partit de la Copa europea que van jugar aquest passat mes de maig. Foto: Jenny Krafczyk

En la darrera temporada la victòria a la Copa els va donar la possibilitat de jugar el passat mes de maig a la Divisió 1 de la European Quidditch Cup a Harelbeke, Bèlgica, davant rivals europeus de gran escala.

La sensació durant el torneig va ser bona, ja que vam fer un bon paper i l’últim partit el vam perdre per un error arbitral. En quant a la resta, vaig sortir una mica ‘mosca’. Tot i ser els representants de Catalunya, un mes sencer abans de la EQC no es va entrenar i això ens va afectar a nivell esportiu“, diu Jonatan Perdrosa Latorre. El jugador dels Barcelona Eagles afegeix:

“Em sembla genial que hi hagi representació catalana ja que quantes més regions tinguem, més esportistes, i més entretingut serà el torneig. Per exemple, en el cas d’Espanya, van anar-hi dos representants i de Catalunya, un. Si hi hagués anat un per província, haguéssim estat molts més. Més jugadors, més diversitat, més aprens perquè jugues amb més gent.”

En aquest sentit, José María Ibáñez Suárez, natural d’Andalusia, ha jugat pels Barcelona Eagles aquesta passada temporada abans de fitxar pels Sevilla Warriors, i es mostra molt content amb el paper de l’equip la passada Copa:

“Per un andalús que va conèixer el Quidditch a Barcelona i en menys d’un any va acabar al torneig més gran de clubs a nivell europeu sembla una bogeria però, per sobre de tot, és molt il·lusionant. Vas allà defensant una de les NGBs més petites i t’enfrontes a 31 equips de totes les parts d’Europa per a competir contra tu. Sincerament, espanta una mica. Veus que altres NGB com l’espanyola tenen uns 10 equips, l’alemanya 40, i l’anglesa és encara més gran. Però ser una NGB petita també té la seva part positiva i és que tots els equips s’involucren i intenten que nosaltres, com a representants de Catalunya, fem un bon paper. Aquestes coses et fan veure’ls com una família i això et fa sentir que de veritat vas representant Catalunya. Veus que s’esforcen i es preocupen, es van bolcar amb nosaltres per a que ho poguéssim fer millor, deixant de banda les diferències per a unir forces i deixar la nostra NGB el més amunt possible. Aquesta sensació és increïble.”

El quidditch, aquell esport inspirat en un món màgic de Harry Potter i que lluny d’aquest món segueix enderrocant murs a tots els nivells per a unir i convertir aquesta màgia en un esport ja no utòpic, sinó integrador, honest i esportiu.