Sant Antoni se celebra per tota l’illa des de la vigília i amb nombroses representacions ancestrals com el Dimoni i rituals compartits, a cada vila un de seu, genuí i únic. Cap però és tan espectacular ni tan Fosbury com ‘U pi’, que és com anomenen a Pollença a l’arbre gegant que fan arribar al poble des de la finca de Ternelles i que a la nit s’escala de forma entre tècnica i rupestre entre l’atenció, el fervor i la devoció de tot un poble. Enfilar-se a un pi de grans dimensions pot ser considerat una sort d’esport popular? A fe dels propis pollencins i del venerat Sant Antoni que qui arriba a la capçada de l’exemplar que es planta a Pollença el vespre del 17 de gener mereix la recompensa del reconeixement col·lectiu com un heroi. No és un Killian Jornet enfilant-se a l’Everest però és el més hàbil de tots els joves locals en trepas per un arbre gegant, ensabonat perquè sigui més lliscós. Un tronc que sosté esforç, festa i tradició.
Un pi molt especial
De tradicions festives consistents en trepar fins dalt de tot d’un arbre n’hi ha nombrosos exemples arreu de la geografia de parla catalana. No ens en costa pas cap, però, en què l’exemplar arbori sigui tan vetust i ascendir-lo pugui arribar a ser tan costerut com el de Pollença. De fet el que fa especial tot el Sant Antoni pollencí no és només l’ascens un cop plantat l’arbre sinó tot el procés que desemboca en aquest moment espectacular, cada any narrat amb lloança, coneixement i bon olfacte periodístic per IB3, la televisió pública balear.
És seguir per una sola vegada tot el procés encara que sigui a través de la televisió i no poder-se’n estar de la temptació d’acudir-hi o d’estar-ne pendent per sempre més, cíclicament, cada Sant Antoni. El Pi de Ternelles, que es diu així pel nom de la finca on es va a buscar, és l’espina dorsal de tota la celebració del poble i com passa en cada poble i la seva festa, el respecte a la tradició i la importància del ritual té els seus propis entesos, garants i participis. Quan hom assisteix per primer cop amb visió astorada a aquella gentada pendent de trepar fins dalt de tot de l’arbre l’impacta com l’engranatge popular hereu de desenes de dècades fent el mateix seguix funcionant amb idèntica força.
L’incident de 2018
En pocs anys la festa ha tingut una sèrie de sotracs derivats d’alguns canvis imposats i altres sobrevinguts. L’edició del 2018 va ser polèmica abans, durant i després de Sant Antoni. Amb el record d’un 2017 en què el pi s’havia pujat massa fàcil i ràpid –mala jugada, pujat el pi s’acaba la festa– aquell any es va anar a buscar un exemplar pesat i llarg. Després podria semblar que massa. També aquell any es retirava el premi del gall viu en un cabàs a dalt per al “guanyador”. La pressió animalista provocava el canvi. Si es prefereix, l’evolució.
El que va passar aquell 2018 però es que U pi es va xapar, es va trencar pràcticament per la meitat. Va ser en el moment d’entrar-lo a la plaça en una operació complicada que es fa amb l’espai ja ple de gent. I amb un to festiu evident. De fet no només en pujar el pi consisteix la festa. L’exemplar es baixa amb carro des de Ternelles i pel poble és arrossegat per la massa, enfervorida de festa. El 2018 el carro havia tombat i a sobre hi va haver ferits amb el trencament del pi. Es va acabar pujant, de matinada, quan ja érem a dia 18. I des de llavors es van prendre mesures.
El límit dels 20 metres
Experts en la festa pollencina, a requeriment de l’Ajuntament, van estudiar com fer que la festa no descarrilés i l’incident no es repetís. Es va establir llavors una mena de mesura recomanada perquè el pi escollit per pujar no excedís els 20 metres. L’any següent l’entrada a plaça de l’exemplar va ser escrutada amb detall i es va fer sense problemes. Segurament amb major consciència i amb un arbre més curt. L’any passat les temptatives per pujar-lo es van allargar una mica més d’una hora abans que un jove pollencí coronés ‘U pi’.
El d’aquest any fa 21,5
Des de fa dies que l’exemplar d’aquest any del Pi de Sant Antoni està escollit. Dies enrere es va talar amb la parafernàlia i ritus habituals. No hi va faltar esmorzar ni xeremies i flabiols, música que acompanya la festivitat a tota hora. El que va sobtar és que els experts van escollir un exemplar que un cop a terra fa 21,5 metres. Diuen que entrarà bé i ells en saben més que no pas la resta. Però excedeix en poc la mida recomanada. Segur que en el moment d’entrar-lo a plaça, aquest divendres cap al tard, hi haurà dosis exactes de seny, càlcul i senderi. Pollença s’estima el pi per sobre de totes les coses.
Sabó, saïm, empentes i rodolons
Aquest divendres el pi davallarà de Ternelles a Pollença on tan bon punt entri serà el major protagonista de la festa. S’espera que els carrers estiguin encara més curulls de gent per la coincidència de Sant Antoni amb divendres, fet pel qual nombrosos mallorquins que anys enrere han de veure aquest i altres rituals de Sant Antoni a les balears per la televisió i des d’arreu puguin fer cap a la festa. Un cop el tronc entri serà el torn del ja conegut ritual d’ensabonar el tronc per fer-lo relliscós, per complicar-ne la pujada. La col·locasió amb el sistema de ternal i cordes. I tan bon punt sigui a lloc, la pugna per ascendir-lo primer fins al capdamunt.
Començaran les empentes, el treball gregari de grups d’amics en pro d’ajudar-ser, els rodolons, les caigudes. Veurem quantes al·lotes ho intenten –cada any són més– i quan es tarda a assolir els diferents nivells de cordes i quan s’arriba al capçal. Seran minuts d’intensa curiositat, de noms de pila i noms de les cases d’on provenen els que ho intenten. Serà un any més una transmissió preciosista d’aquest ritual d’esport popular.
