Sant Antoni és sinònim de pujar al pi Pollença i el Pi de Ternelles centren l'atenció després de l'edició accidentada de fa un any

És poc probable que vostè estigui llegint això si és habitant de l’Illa de Mallorca. La raó és senzilla, si bé Sant Antoni és oficialment aquest dijous ja avui, arreu, les celebracions són abundants i poc que deuen passar per casa els milers de persones que celebren, amb permís de Sant Joan, l’altra gran festivitat balear.

Sí que deu passar, en molts casos, que mallorquins de tota mena no puguin ser a casa precisament en aquestes hores i visquin dels records, de fotografies i vídeos compartits a la xarxa o de la generosa cobertura que fa la televisió pública IB3. Sigui com sigui, aquest dijous és 17 de gener, Sant Antoni i és la cosa més normal del món que l’atenció se centri, en clau pseudo-esportiva popular, en Pollença.

Centrem-nos. Els pollencins tenen una tradició ancestral al voltant d’un pi que vertebra la seva gran cita festiva. El Pi ve de la vall de Ternelles i, de fet, se’l coneix per aquesta denominació d’origen. Al voltant del Pi neix una celebració que, marca de la casa, abunda en l’ocupació del carrer i la celebració compartida i que culmina ja de nit quan el pi de grans dimensions es planta a la plaça del poble i es desencadena una competició entre veïns per veure quin és el primer d’arribar-ne al capdamunt. Si no n’hi hagués prou amb una pauta tan rupestre com aquesta, cal afegir que la dificultat física d’aquesta empresa és important i consisteix en enfilar-se per un tronc que s’acosta als 20 metres d’alçada, una amplada que dificulta l’adherència i el fet que, per allargar els fastos, abans de col·locar-lo a lloc el pi de Ternelles és generosament amanit amb sabó i saïm –llard de porc– per tal que el tronc sigui, a més de dret, extremadament relliscós.

Si pel que sigui no sou de Mallorca però alguna vegada us heu quedat bocabadats amb aquests jocs populars –la comunitat d’addictes als Jocs des Pla de Sant Joan a Ciutadella és generosa arreu– podeu passar el vespre de Sant Antoni pendents de veure qui és la primera persona d’arribar a dalt de tot del pi, endur-se’n la silueta de gall que des de l’any passat substitueix l’animal viu i desencadena una pluja de confeti sobre la plaça com a punt final de la celebració pollencina.

O, encara més. Si sou de les que us agrada ser alternatius i començàveu els discos per la cara B, al Port de Pollença hi trobareu una rèplica exacta del mateix ritual, amb el Pi de Formentor, i menys aglomeració a peu d’arbre.

L’antecedent de l’any passat

El Pi de Ternelles va ser cèlebre, l’any passat, per una edició la mar d’accidentada. Van escollir un arbre segurament massa llarg o gruixut però fa un any es va esdevenir un Sant Antoni impossible d’oblidar. El carro que duia el tronc des de la vall original al poble va bolcar amb els primers tres ferits de la jornada. La festa es va retardar perquè el pi va ser arrossegat a tracció humana i, sobretot, es recordarà com a moment fatal quan forçant l’arbre per entrar-lo a la plaça es va trencar, ferint dos joves més.

La festa va anar endarrerida i afectada i a sobre, per excés de barreja relliscosa, per moments ningú semblava capaç de trepar fins a dalt de tot. Fins les onze de la nit no van començar les temptatives i la cosa semblava “gafada” del tot. L’heroi de la jornada va ser en Joan Vanrell, a la una i set minuts. Ja no era Sant Antoni sinó Santa Prisca.

Pollença ha après la lliçó i encara a Ternelles, quan el passat dia 9 es va escollir el Pi d’aquest any i va ser tallat a cops de destral, es va escurçar l’exemplar de 21 metres deixant-lo en 19. Enguany l’arbre és de preveure que arribarà fàcilment a la Plaça Vella pel que l’horari de la festa hauria de retornar als cànons habituals, quan s’aconsegueix pujar-lo de nit i no de matinada. Altra cosa és veure com estarà la superfície de l’arbre de saïm i sabó.

Una qüestió també estratègica

Bo i que ser el qui corona el Pi de Pollença es considera un honor entre el jovent de Pollença –i és espectacular, via televisiva, veure com al poble es coneixen tots– en el “joc” del Pi de Ternelles hi entra en joc l’estratègia o el treball en equip. Les colles s’ajuden o es fan la guitza entre elles, hi ha al·lots que pugen, precisament, per mirar de netejar el pi i fer-lo més segur mentre a baix, centenars i centenars de persones, animen entre cerveses i pomades el resultat final d’una tradició remota en el temps.

Aquest dijous és Sant Antoni. Festa grossa i tradició molt més que curiosa a Pollença. Si poden i se’n recorden, ho recomanem: IB3 i el Pi de Ternelles.

Ja tenim aquí la Fosbury 33!