Entrevista publicada originalment a pilotaveu.com, el diari digital de la pilota valenciana. Javier Cid / Beneixida.
Això és com tot és una editorial valenciana que naix de les mans de Rafa Tormo, Àngel Velasco i Carles Senso a les comarques de la Ribera del Xúquer i tracta com a tema central la pilota valenciana com a eix vertebrador de la cultura popular postcontemporània, les xarxes socials i joc. Pretén apropar les històries mudes que hi ha en el món de la pilota mitjançant històries de vida i fotografies traslladades a format llibre. Un de cada poble. De moment, ja en porten deu, tots de municipis de la Ribera Alta o la Ribera Baixa però l’objectiu és fer una gran part del País Valencià.
-Com sorgeix la idea de Això és com tot i com ho esteu tirant endavant?
El projecte sorgeix de la idea de pensar-se junts davant una realitat com és la crisi econòmica a què ens enfrontem. Volíem repensar el nostre lloc en el món i tornar a estar en el joc de la vida. Així que, com tots veníem d’experiències diverses, vam repensar i reformular un àmbit com era el joc de la pilota mitjançant el concepte i pensant en la cultura popular. Vam triar tres línies de treball: el joc, l’espai públic i la xarxa. Escollírem aquestes tres línies perquè volíem generar un relat amb certa coherència i extraure elements enriquidors després d’un temps de treball d’investigació poble per poble.
-Per què vau escollir la pilota?
Perquè era un espai de resistència que tenia una escassa visibilitat i que havia subsistit sense massa imposicions ni polítiques ni econòmiques; havia subsistit per la necessitat que tenia la gent de jugar. Volíem fer alguna cosa que no fóra ni reivindicativa a nivell identitari ni a nivell nostàlgic, sinó que es tractara de quedar entre la gent per a jugar i de les interrelacions que es creen.
-Com va el projecte?
Nosaltres estem molt contents, però és un treball prou dur. Treballar amb la memòria de tanta gent i construir un relat a partir d’ací, és molt complicat. Està sent molt enriquidor; ara ens plantegem acabar amb els pobles de la Ribera aquest any, encara que és molt complicat perquè ens falten mans. Estem nosaltres tres de seguit, tot i que tenim algunes col·laboracions puntuals. Com que ens falten mans i inversió, necessàriament, el projecte patirà algunes modificacions perquè sinó serà inabastable per a fer tots els pobles del País Valencià i no podrem construir el mural de la pilota.
-El projecte està tenint bona acollida?
Molt bona, perquè nosaltres solament editem 300 llibres i no fem distribució en llibreries, perquè no creguem en el model tampoc. Ha funcionat molt bé perquè hi ha el relat propi de la gent que ha participat i clar, parlem amb molta gent i la gent compra el llibre. Ens fallen més els col·legis i les escoles on no està tenint bona rebuda perquè es cenyeixen molt al que tenen als projectes educatius del centre.
-Quina és la vostra manera de procedir a l’hora de fer cada llibre?
Consisteix a investigar la pilota en el poble, fer una publicació i, després, una exposició amb tot el material. Aquest és un acte molt bonic perquè juntes gent que fa molt de temps que no s’ha vist. Són necessaris aquests actes. Per exemple, a Algemesí va ocórrer que férem una foto dins del trinquet vell al qual molta gent no havia entrat i va ser molt emotiu perquè hi havia gent que havia “viscut” allà durant molts anys. Estava Juquet que va morir a l’endemà. Es va fer la foto i ens va deixar.
-Sou com una espècie de Pep Gimeno Botifarra de la pilota?
Es podria dir que sí, però nosaltres som més “embolicaires” i més d’intel·lectualitzar, ell toca més la fibra. Són dos treballs molt necessaris.
-Quines implicacions té la pilota a nivell social?
És molt complicat perquè, hui dia, l’individu tendeix a aïllar-se. El temps que representava abans la partida de pilota de dissabte era un moment sagrat dins la nostra societat i era un moment constitutiu, és a dir, reordenava fins i tot les nostres vides. Segueix passant però s’ha convertit en un acte d’àmbit privat, no col·lectiu com abans.
A quins perills s’enfronta hui en dia la pilota?
Principalment, que no s’accepte la complexitat del joc. Hi ha moltes forces que tensen la pilota, és a dir, que tenen la seua idea del que ha de ser la pilota. Per exemple, estan els professionals que tenen una idea de com ha de ser la pilota, hi ha l’enton polític que té una altra idea de la pilota i també hi ha un entorn social que en té una altra. El millor que podia passar a la pilota és que la gent que hi vol influir, acceptara la seua diversitat i la complexitat i això no és gens fàcil. Components culturals com la pèrdua dels carrers en benefici dels cotxes són molt complicats.
-Quins lligams té la pilota amb altres espais culturals?
Cap, però aquest treball ho intenta. Lligar-la amb un espai filosòfic o de pensament fa que hi haja persones que mai se sentirien atretes per la pilota i així les atraus. Hi ha altres persones que se senten atretes pel fet de que es juga al carrer. S’ha de ritualitzar la pilota perquè la consideren un acte social.
-Quines diferències veieu entre els pobles en què es juga a pilota al carrer i els que es juga al trinquet?
Als pobles on es juga al carrer, ho porten més els clubs, però és més complicat fer-ho rendible i continu. D’altra banda, el trinquet normalment és privat, però ara s’ha convertit en un espai reivindicatiu. La gent vol un espai de joc, no solament el carrer. La gent ho reclama com a públic i haurien d’haver normatives per a protegir aquest espai simbòlic.
-Què opineu sobre construir noves instal·lacions a les afores dels pobles?
No s’ha de fer un trinquet fora sinó rehabilitar-lo i donar-li condicions. Què hi ha més bonic que poder tindre un espai dins del poble per a poder viure l’esport? Hem de fugir dels polígons industrials perquè ens maten els pobles i les ciutats. El bar del trinquet també és un espai social important com, per exemple, al País Basc.
-Com es podrien recuperar aquests espais?
Han de fer una llei ja. Un trinquet es podria declarar un Bé d’Interès Cultural. Els trinquets han de remodelar-los i de condicionar-los perquè es gaudisca de l’espectacle i no perille la salut dels pilotaris. S’han de donar les garanties als governants perquè puguen arreglar els trinquets.
-Creieu que la pilota és un element cultural important a nivell de País?
És una part més però és ben cert que té factors perquè siga un joc contemporani, perquè siga una potència. És un joc divertit i el joc es pot obrir a pràctiques diferents com el màdel, per exemple. Ha d’anar vinculat a l’escola i a les ganes de passar-s’ho bé de la gent.
-Què opineu del projecte de PilotaVeu?
És un projecte que està molt bé en el sentit que és la plaça pública, que ja no és física sinó virtual. És una part més de les tessel·les que composen la pilota i que després la fan millor.
