Hi hagué un temps -no molt llunyà- en què la pilota i les carreres a peu compartien protagonisme en les festes patronals dels pobles valencians. A tall d’exemple, a les comarques on es jugava a pilota grossa (això és la Marina Alta, la Marina Baixa i el Comtat, fonamentalment) eren també habituals les corregudes del gall, unes carreres de caràcter local i periodicitat anual amb distàncies que oscil·laven entre els 500 i els 1.500 metres on el guanyador rebia com a premi generalment un gall (que dóna nom a l’especialitat) o un conill que sostenia un agutzil a la línia d’arribada. Es corria al so de la dolçaina i el tabalet.
Aquestes competicions pedestres congregaven un públic nombrós i, juntament amb el joc de pilota, eren dels pocs entreteniments esportius o diversions populars en una societat eminentment agrícola. Així, destacats pilotaires, com ara Sebastià Piera Giner, Llana, de Murla va ser igualment un excel·lent corredor que va guanyar en diverses ocasions aquestes carreres. Una altra institució de la pilota valenciana al poble de Murla com Jeroni es va imposar en dues ocasions a les corregudes del poble de Castell de Castells, d’on renaixia una part de la seua família.
En les carreres, igual que en les partides grans de les festes -que sovint duraven dos o tres dies per tal com jugaven a pujar i davallar-, només prenien part els jóvens amb les millors condicions físiques i tècniques. Als vencedors els esperava la glòria i el reconeixement del poble i rodalies. Hui dia, però, el running ha sabut adaptar-se millor als nous signes del temps i continua sent un esport practicat per amples capes de la societat -800.000 valencians d’acord amb el Consell Superior d’Esports, és a dir, l’equivalent a la ciutat de València- amb motivacions diverses: entreteniment, diversió, competició, oci, salut, estar en forma, relaxar-se, superació, etc., i una creixent presència femenina i intergeneracional.
De fet, la majoria de pilotaris actuals practiquen running com a complement dels seus entrenaments quotidians i són molts també els que hi participen en carreres populars, especialment les que tenen lloc al seu poble. El mític Waldo, un exemple així com Gorxa, Moro o Ricard qui prenia part aquest mateix diumenge en la cursa de muntanya del seu poble. Precisament molts pilotaires es passen al trail en l’etapa final de la seua carrera esportiva –cas d’Alberto d’Aielo de Rugat– o una vegada ja retirats –casos d’Álvaro de Faura o Espínola d’Albal– per citar-ne només tres exemples.
Per a qui vulga aprofundir sobre aquests aspectes, comentem que el dimecres 28 a les 12 hores s’inaugura a la Ciutat de les Arts i les Ciències l’exposició «Territori Valencià, Territori Runner» organitzada pel Vicerectorat de Projecció i Participació Territorial de la Universitat de València, la Direcció General d’Esports de la Generalitat i Caixa Popular. En el panell consagrat a les corregudes del gall podran ampliar informació ací presentada de manera sintètica.
Altres autors vinculats al món de la pilota valenciana que hi participen són la psicòloga esportiva Gemma Sanginés, els periodistes Xavi Blasco i Recaredo Agulló, els professors especialistes en biomecànica Gabriel Brizuela, Pedro Pérez i Salvador Llana, el científic titular del CSIC Rafael Aleixandre, el director de la Càtedra de la Pilota Valenciana Vicente Añó, el director del Servei d’Educació Física i Esports i entrenador de força al primer curs de monitor de pilota José Campos així com el sociòleg de Pedreguer Carles Xavier Simó.
L’exposició, en marxa
L’exposició serà itinerant recollint l’estela d’«Esport tradicional valencià i territori» recentment inaugurada a Massalfassar i es podrà visitar a la Ciutat de les Arts i les Ciències de València fins al proper 22 d’abril. Entrada lliure.
