* Article de Javier Cid publicat originalment a Pilotaveu.com, el portal de referència de la pilota valenciana.
El trinquet de Pelayo es presentava ple com en les partides importants. I l’ocasió ho mereixia. La Federació de Pilota Valenciana havia organitzat una jornada festiva amb dos partides commemoratives pel Dia de la Dona Treballadora amb l’objectiu de visibilitzar i enfortir la categoria femenina en la pilota valenciana i l’esport femení. Van ser dos partides ambientades en tot moment per Toni de l’Hostal com a conductor de la vesprada de pilota i amb detalls mai vistos a Pelayo com els aplaudidors, que van animar la festa d’un públic entregat.
L’ambient era festiu, de preparació a les Falles, i tot el món volia que començara a rodar la vaqueta. La primera partida, disputada a tres tantos, la van jugar, de roig, l’equip de Paula, Mamen i Joana contra els de blau: Nerea, Eva Maria i Cristina. Les grans pilotades protagonitzades especialment per Nerea i Eva Maria van poder amb un equip roig que va lluitar de valent i fins i tot va tindre Val per igualar la partida a 10. Tanmateix, finalment, Nerea, des del dau i amb un bon traure que feia patir Paula amb l’esquerra, va tancar 15 per 5 l’exhibició de raspall femení.
Seguidament, amb un públic molt animat i entusiasta amb les bones pilotades de les jugadores, es va disputar la segona partida. Es tractava de la primera vegada que es jugava una partida mixta a la catedral de la pilota. En este cas, la disputaven el conjunt de roig format per Moltó, Amparo i Mar i l’equip de blau format per Ana Puertes, Sanchis i Myriam.
La partida va ser un espectacle de pilota mai vist a un trinquet com el del cap i casal que animava les jugadores en cada quinze. El colorit roig i blau de les grades deixava sentir el calor del públic. Els intercanvis durant la partida van ser llargs amb un Moltó que va començar com a punter per a després passar al rest mentre que Ana, pels blaus, responia molt bé a les pilotades amb l’ajuda de Sanchis. Va caure un joc per cada equip i en el tercer, com que la partida era llarga, van acurtar per disputar el definitiu i jugar la partida a dos jocs. Les pilotades van ser de molta qualitat i es va veure un gran nivell de pilota en unes partides que de segur que es repetiran més vegades. Finalment, la victòria anecdòtica va ser per als rojos per 10 a 5.
Per finalitzar l’acte, es va fer un sorteig de premis per al públic assistent que, amb la seua entrada, participava. La gent va baixar a la pista del trinquet en un final de festa que va ser el colofó per un acte que de segur que va complir el seu objectiu: apropar la pilota valenciana i, especialment, la femenina, a molta gent que probablement, mai havia estat a un trinquet i van poder veure un gran espectacle.
