Un congost és una “vall estreta i pregona entre muntanyes”, sovint generada per un curs d’aigua. Com a topònim en trobem diferents exemples, com el riu, per Catalunya però precisament aquesta definició del pas estret entre altituds va com anell al dit pel Nou Congost, el pavelló on el Manresa juga els seus partits a la màxima divisió del bàsquet estatal. El Pavelló del Nou Congost és hereu de “l’antic” Congost i és indissociable a la singladura brillant d’un equip de capital de comarca que, com el riu, es fa lloc i avança entre gegants o muntanyes.
El Pavelló del Nou Congost serà aquest diumenge centre d’atenció de Catalunya i no pas perquè el “Resa” s’hi jugui les garrofes –aquest any, per cert, pinta prou bé de moment– sinó perquè la Candidatura d’Unitat Popular hi farà una assemblea amb més de 1.600 militants en el que sembla que es podria decidir per on han d’anar els trets de la política catalana els propers mesos. La CUP, que de cop s’està fent lloc a colzes com el Manresa fa a l’ACB, ha escollit aquesta instal·lació per una jornada intensa de debat intern aquest diumenge. S’hi estaran tot el dia i vés a saber que decidiran.
No té res d’excepcional que els partits polítics escullin instal·lacions esportives per als seus actes més transcendents. Al contrari. Els pavellons o recintes sovint canvien de prioritat quan s’acosten les eleccions i allà on normalment hi ha gent suant la cansalada hi trobem el candidat de torn amb les seves desenes, centenars o milers d’aplaudidors quasi professionals. En repassem alguns dels casos:
Velòdrom d’Anoeta
El velòdrom guipuscoà, seu habitual de l’atletisme sota cobert del País Basc va ser l’escenari històric en el que l’esquerra abertzale va fer el pas a distanciar-se per primer cop de la violència d’ETA. Al velòdrom, el 2004, Arnaldo Otegui va llegir la declaració homònima, coneguda com d’Anoeta, utilitzant simbologia com un mocador palestí o una branca d’olivera. Els analistes polítics defineixen aquell acte al Velòdrom com el primer d’una successió que acabaria amb l’actual procés de pau.
“Fer un Sant Jordi”
Omplir el Palau Sant Jordi va ser durant diferents campanyes electorals un bon termòmetre per calibrar la popularitat i l’èxit d’una campanya electoral. A Catalunya tant els socialistes com CiU el tenien reservat com el lloc ideal pels grans mítings i fins i tot rivalitzaven a veure qui era capaç d’omplir-lo més. Les últimes campanyes electorals han abandonat aquesta tendència a “fer un Sant Jordi” pel que el pavelló de l’anella olímpica és zona d’esports i concerts. Un dels moments més recordats serà sempre el fals “Apoyaré” de José Luis Rodríguez Zapatero davant Pasqual Maragall.
Fontajau: talismà de Junts pel Sí
Si al Nou Congost de Manresa la CUP decidirà la seva política d’aliances, el seu possible soci Junts pel Sí guarda una relació especial amb el pavelló de Fontajau, a Girona. També feu de bàsquet històric, de la campanya de les darreres eleccions al Parlament molts membres de la candidatura destaquen com a especial el míting que va omplir a vessar aquesta instal·lació gironina, l’acte central de la campanya a la província. Unes 10.000 persones van assistir a l’acte en la qual el canta a capella de l’Estaca de Lluís Llach va quedar com un dels grans moments de la campanya.
Vall d’Hebron: el bateig català de Pablo Iglesias
Una de les instal·lacions olímpiques de Barcelona, el pavelló de la Vall d’Hebron, va ser l’escollit per la primera aparició pública de Pablo Iglesias a Catalunya després de ser escollit Secretari General de Podemos. El llavors nou partit va omplir a vessar el pavelló on durant els Jocs s’havia fet voleibol i també va ser aquí on Iglesias va criticar precisament a David Fernàndez de la CUP per haver-se abraçat a Mas el 9-N, un comentari que va portar cua.
