Falten només cinc dies per a l’inici del Mundial de Rússia, un dels grans esdeveniments de l’any 2018 i que mediàticament pot superar rècords estrepitosament gegants. El creixement de la comunicació digital i el consum de partits de futbol en línia fan augmentar les quantitats econòmiques que habitualment envolten els campionats esportius.
El Mundial de Rússia és, a més, un aparador per a les grans estrelles futbolístiques i s’espera que al mes de juliol es dispari el mercat d’estiu, amb límits salarials que s’inflen i amplien tal com creix la passió per Messi o Cristiano Ronaldo.
El volum econòmic
Al torneig que organitza la FIFA hi participaran 32 seleccions de 23 jugadors cada una. És a dir, pels terrenys de joc escollits hi passaran 736 futbolistes, que perceben de mitjana 400.000 euros de salari. Només l’NBA presenta uns números superiors als que veurem a Rússia aquest estiu. Són quantitats reals que clubs com el Barça o el Madrid superen. Així, el club català ha encapçalat la llista de la lliga espanyola aquesta temporada amb un capital invertit en la plantilla de més de vuit milions d’euros. Per descomptat, Leo Messi és qui fa créixer la xifra com el jugador més ben pagat.
La comparació entre gèneres
En un altre rànquing hi ha les jugadores de futbol, resignades. Són professionals de clubs com el Barça o l’Atlètic de Madrid, que, tot i viure un moment d’auge potencial quant a reconeixement social, formen part d’una indústria completament diferent de la dels equips masculins respectius. No cal pensar només en el salari base d’una esportista, sinó en el tant per cert proporcional que hi dedica el club. És veritat també que el benefici real que produeix el futbol femení és encara molt inferior al del masculí, però la desproporció econòmica és molt acusada.
La diferència salarial no disminueix
Tot i que les gestes aconseguides pels equips de futbol femení ja comencen a aparèixer a les portades d’alguns mitjans especialitzats, la dinàmica econòmica es manté a la baixa. Més enllà de l’esport, arreu d’Europa, i fent èmfasi en les condicions laborals a Espanya, enguany la diferència salarial entre gèneres ha pujat el 30%. Les dones cobren de mitjana 4.745 euros menys que els homes, quasi un punt i mig més que el 2017. Que Neymar, jugador brasiler del PSG, cobri el mateix que 1.693 jugadores de les lligues principals de futbol de França, Alemanya, els EUA, Suècia, Austràlia i Mèxic juntes no és només una imatge descarada del món del futbol.
L’efecte Time’s Up!
El dia 1 de gener, actrius i professionals del món del cinema varen iniciar una crida al món. Una revolució feminista que destapa abusos a escala de gènere. Per condicions. Per poder. Per autoritat. Per masclisme. Al món de l’esport molt poques veus s’han aixecat fins ara amb aquesta força. Ho varen fer el 2017 les futbolistes de la selecció danesa. I abans també ho havien aconseguit les dels EUA i les d’Anglaterra. A Dinamarca, els varen oferir un increment del 46% i la resposta de les jugadores va ser clara: o el salari augmentava el 342% o penjaven les botes.
«No es tracta de ser riques, es tracta de no haver de compaginar el futbol amb una altra feina per sobreviure. Ens exigeixen un rendiment del 100% i volem poder dedicar-nos a la gespa al 100%», va explicar Pernille Harer, capitana de la selecció de Dinamarca, subcampiona d’Europa.
Veurem al Mundial mostres del #Timesup?
Segurament, el context rus no és el més adequat per a una mostra de llibertat d’expressió i de pensament tan contundent. El corrent reivindicatiu ja ha guanyat en altres llocs on les dones i els homes no han de sentir-se tan diferents mentre es dediquen a la mateixa feina. De moment, des de La Lliga, el màxim òrgan que coordina la lliga de futbol professional femenina a l’Estat, han iniciat diverses campanyes per donar-hi visibilitat. El 2019 serà un bon any per comprovar-ho. Se celebrarà a França el Mundial femení. La promoció serà crucial per veure’n l’interès a llarg termini.
