Glasgow i Berlín s’han unit per organitzar un esdeveniment multi-esportiu d’onze dies en el qual se celebren els campionats europeus en atletisme, natació, ciclisme, gimnàstica artística, rem, triatló i golf. Normalment cada disciplina realitza aquest torneig en una seu i dates determinades, que decideix l’organització internacional pròpia, però aquest any tots ells es desenvoluparan a la mateixa ciutat, com en uns Jocs Olímpics en miniatura i a nivell europeu. En la cita aquàtica ens fixem en la competició de natació artística (abans sincronitzada).
És la primera prova important d’aquest cicle sense Esther Jaumà, la seleccionadora espanyola entre les temporades 2013 i 2017. Actualment forma part de l’staff tècnic d’Holanda, i s’encarrega de dirigir el duet sènior, format per les bessones Bregje i Noortje de Bouwer. Mayuko Fujiki, la substituta de Jaumà, afronta el seu primer europeu com a cap del conjunt espanyol amb un equip molt jove i amb poca experiència.
Pel que fa al solo, Svetlana Kolesnichenko té l’or assegurat i ho ha demostrat en la seva entrada espectacular en competició. Davant l’absència de la seva màxima rival, Ona Carbonell, la russa no tindrà cap problema per proclamar-se per primer cop campiona d’Europa en aquesta prova. La seva antecessora, Svetlana Romashina, es va retirar de l’elit després dels Jocs de Rio per ser mare, i encara no ha confirmat la seva intenció de tornar a la natació artística. Així doncs, Kolesnichenko és la nova cara de la natació artística i de qui haurem d’estar pendents per a les olimpíades de Tòquio.
L’europeu serà la prova de foc per a la catalana Iris Tió i per a Irene Jimeno. Les dues s’estrenaran com a solistes en una competició sènior representant Espanya. Acaben de tornar del Mundial Júnior de Budapest, on han finalitzat quartes tant en la prova tècnica (Jimeno) com en la lliure (Tió). Tot i tenir només 16 anys, són nedadores amb molt de talent i amb un gran futur com a solistes, així que el relleu d’Ona Carbonell està gairebé assegurat. De moment, la quarta plaça en l’entrada en competició d’Iris Tió amb una puntuació superior als 89 punts és, certament, un motiu d’esperança per a la natació artística del nostre país.
La barcelonina, una de les millors nedadores de sincronitzada de la història, ha decidit parar un any per poder afrontar la resta del camí cap als Jocs de Tòquio. Tot i que ha continuat entrenant, ho ha fet amb més tranquil·litat i sense la pressió que suposa una competició com l’Europeu.
Ona Carbonell és una tot-terreny que fa quatre anys va ser nomenada millor nedadora europea per la LEN, la Lliga Europea de Natació, i li han concedit la Medalla de Plata de la Reial Ordre del Mèrit Esportiu. Al llarg de la seva carrera ha estudiat disseny de moda, ha creat el seu propi campus de sincro, ha escrit un llibre (Tres minuts, quaranta segons), ha fet el Camí de Sant Jaume amb la selecció i ha dissenyat els banyadors de l’equip espanyol, entre d’altres coses. A més, participarà a la propera edició del programa televisiu Masterchef Celebrity.
Carbonell va entrar a la selecció espanyola l’any 2004, amb 14 anys, gràcies a Anna Tarrés, que va veure el seu potencial i la va convidar a entrenar amb l’equip sènior. Des de llavors, ha aconseguit vint medalles consecutives en els sis mundials als que ha assistit, a més de dotze podis en europeus i una plata i un bronze als Jocs Olímpics de Londres, consagrant-se així com la sincronista en actiu amb més metalls.
Seguint les passes de Gemma Mengual
No és l’única que ha aturat durant un temps la seva carrera esportiva. Gemma Mengual va deixar la competició després del Mundial de Roma 2009, va ser mare i va tornar al cap d’un parell d’anys, tot i que es va acabar retirant a principis de 2012. Tres anys més tard, va fer història amb Pau Ribes en competir en duet mixt al Mundial de Kazan, va anar als Jocs amb l’Ona i ho va deixar definitivament. Ara forma part de l’staff tècnic espanyol i dirigeix els duets de la selecció.
Carbonell va agafar el relleu d’Andrea Fuentes al gener de 2013. És la solista de l’equip des del Mundial de Barcelona del mateix any, on es va estrenar amb un solo lliure molt especial: un exercici basat en l’himne de Freddy Mercury i Monsterrat Caballé dels Jocs del 92. Enmig d’un canvi generacional i tècnic massiu, la nova capitana va haver de competir en les 14 proves disponibles, és a dir, en totes les eliminatòries i les finals.
Amb un ritme tan complicat de seguir i tan esgotador, amb els anys ha anat disminuint la seva participació en els campionats. L’any 2015 va decidir, juntament amb les seves entrenadores, centrar-se únicament en els solos i els duets i no nedar en les proves d’equips ni combo. La selecció no es va classificar per als Jocs Olímpics de Rio, però ella sí hi va competir en duet amb la seva companya Gemma Mengual, en què van aconseguir la cinquena posició i un diploma olímpic.
Bronzes en combo i duet mixt
En les rutines mixtes, els italians Giorgio Minisini i Manila Flamini busquen revalidar l’or mundial aconseguit l’estiu passat a Budapest. Hauran de lluitar contra la nova parella russa, formada per Mayya Gurbanberdieva i Alexandr Maltsev; i contra el duet ja consolidat de Pau Ribes i Berta Ferreras. En la rutina tècnica, el duo català s’ha penjat la medalla de bronze i els russos han aconseguit passar la mà per la cara dels italians. Cal destacar, també, la medalla de bronze assolida pel combo espanyol, format novament per diverses nedadores catalanes.
En resum, els Jocs Olímpics s’apropen i cap país pot badar. Tant les potències com la resta ha de lluitar per obtenir els millors resultats en aquest europeu i així tenir més possibilitats d’obtenir l’estiu vinent el bitllet cap a Tòquio.
Què queda per veure?
6/08/2018
Final solo tècnic (10h)
Final equip tècnic (14:30h)
7/08/2018
Final duet lliure (10h)
Final duet lliure mixt (11:11h)
Final solo lliure (14h)
Gala (15:30h)
